Viure patint Asperger, la discapacitat que no es veu pero si se sent

1/1/2015

L'associacio Asfali en Alacant centra la seua llabor en chiquets que patixen este trastorn. Els pares tracten de conscienciar en els coleges per a que siga atesa la diversitat.

Aparentment son persones comunas, sense cap de signe visible que els faça diferents. Veuen, escolten, parlen... com el restant. Molts pensen que son maleducats, agressius o associals. Pero realment patixen el sindrome d'Asperger, un trastorn greu del desenroll que produïx una alteracio en la manera de processar l'informacio que reben de l'exterior.

El sindrome està emmarcat dins dels trastorns de l'espectre autiste, encara que per la seua inteligencia i manera de parlar està diferenciat de l'autisme classic.

"Detectes en ton fill certs problemes, en el cas de mon fill viu que no caminava be i ya quan començà en el colege li costava escriure, es dir, fer una caligrafia correcta", conta Ezkarne Carazo presidenta de l'Associacio Asperger d'Alacant (Aspali) i tambe mare d'un chiquet que patix esta malaltia.

Dificultat en la coordinacio motora, problemes per a interactuar en els seus iguals o la practica incapacitat de poder interpretar els sentiments aliens son algunes de les caracteristiques comunas que presenten les persones en Asperger. Actualment se sap que el trastorn presenta un component genetic per lo que es molt provable que els fills de pares Asperger desenrollen este trastorn.

La terapia es la millor medicina per ad estes persones i es una de les principals llabors que realisa Aspali. "Molts dels nostres mes chicotets chiquets deprenen les faccions de la cara: quan estem enfadats, trists, contents... Perque ells per si mateixa no saben apreciar estos sentiments", afig la presidenta.

Les persones en Asperger a diari han de ser actors de la vida quotidiana, es dir, deuen de viure baix unes conductes que no entenen i generar respostes adequades sense entendre per qué. Aixina, un dia darrere d'un atre, fins que a la fi esclaten a l'arribar a casa. "Quan ton fill te Asperger afecta a tota la familia, i encara que no es gens negatiu, els pares i mares deuen de dependre a conviure en aixo, aço es una atra de les coses que ensenyem en Aspali", afig Ezkarne.

Encara que cada volta son mes els coleges que es preocupen per adaptar els seus estudis a chiquets Asperger, la conscienciacio en els centres, especialment per part d'alguns professors i responsables dels centres, es el principal caball de batalla per a l'associacio.

Els chiquets Asperger per la seua inteligencia seguixen l'escolarisacio com a qualsevol atre chiquet o chiqueta de la seua edat. El problema està en la metodologia que utilisa la plantilla docent per a donar les seues classes. Encara aixina, hi ha coleges que si que s'involucren i demanen informacio al voltant de l'incapacitat dels chicotets.

Hi ha uns atres que es llimiten a calificar ad este tipo d'alumnes com de "maleducats" o "raros", i no entenen que actuen aixina perque no saben fer-ho d'una atra manera. "Si decidim que estem en un mon divers i que s'ha d'atendre a la diversitat anem a fer-ho correctament, si en els coleges al nostres fills se'ls atenguera de la manera adequada molts dels problemes que ells tenen a nivell intern i en casa en les seues families es podrien evitar".

El Asperger no te cura. Es algo innat en lo que es deu de dependre a conviure tota la vida. Encara que actualment no existixen estadistiques que reflectixen quin percentage de poblacio patix este trastorn, cada any son mes les families que acodixen a l'associacio perque sospiten que sons fills poden estar afectats per este sindrome. Normalisar la malaltia es tambe molt important, tant per a l'afectat com per als seus familiars.

Series o pelicules com House, The Big Bang Theory o la trilogia Milenium, en les que els seus protagonistes presenten este trastorn, han ajudat a la divulgacio d'esta discapacitat que apenes es coneixia fa vint anys.

Accio Nacionalista Valenciana propon:

Donar resposta social als ciutadans valencians en situacio de dependencia o discapacitats o en minims recursos. Les institucions publiques tenen el deure i l’obligacio de protegir i amparar ad estos ciutadans que, en gran part dels casos, han contribuit en el seu esforç i treball al desenroll de la societat valenciana, i que ara, quan mes la necessiten, requerixen l’ajuda de l’Administracio. Per este motiu s’ha de garantisar places de residencia per ad aquells depenents necessitats d’atencio les 24hrs. Per a tots els demes, proponem impulsar les Centres de Dia pel seu menor cost, completant l’atencio en l’assistencia domicialiaria i teleassistencia, per mig d’un dispositiu conectat a una centraleta