Viage a la Valentia Romana Republicana / per J.Morales

26/1/2021

            Els valencians solem prendre com a referencia la data del 9 d'octubre de l'any 1236 com a l'any de l'inici del Regne de Valencia, pero no devem de passar per alt que Valencia fon fundada 1100 anys abans per llegionaris de Roma (segons la teoria oficialera). Primer fon una ciutat republicana fins a la seua destruccio i la seua posterior reconstruccio en l'epoca Imperial, en acabant vindria l'epoca visigoda i mes tart la “Balansiya” musulmana. Hem de respectar la seua memoria, ya que les recialles de tots ells reposen en la nostra terra, que abans fon la d'ells. Ells nos llegaren les diverses ciutats que poblen el Regne de Valencia, entre elles Valencia, tambe les seues diverses cultures, ademes del conreu de les nostres riques comarques i diversos oficis artesanals. Ells foren els que crearen les canals de rec i les primeres vies de comunicacio tant terrestres com maritimes. Fem un recorregut per estos 1100 anys dividint-los en tres epoques: Valentia romana, Valentia visigoda i Balansiya musulmana.

            En l'antiguetat hagueren tres historiadors eclesiastics que escrigueren una historia de Valencia: Pere Beuter, naixcut en Alemania en 1490; Francesc Diago (Viver 1562) i Gaspar Joan Escolano (Valencia 1562). A pesar de la seua bona voluntat les seues obres contenien erros cronologics i inexactituts historiques. Per a tindre la certea de la fundacio de la Valentia Republican romana, s’ha de recorrer a l'historiador romà Tito Livi, (50 a.C Padua).
            Est home escrigue a lo llarc de la seua vida la “Historia de Roma” en 142 volums, dividits en “decades”, d'ells 35 se salvaren i han aplegat fins a nosatres, en un dels fragments d'ells se llig, “En el Consulat de Juny Brut en Hispania, als que havien lluitat baix les seues ordens contra Viriat, els donaren un territori i una ciutat que se digue Valentia”.             L'arqueolec Miquel Ramon complementa l'informacio desmentint la creencia general de la gent de que Juny Brut haguera fundat la ciutat i que possiblement ni la coneguera.

            Juny Brut llicencià a les tropes que havien combatut en la campanya Lusitana en l'any 616 de la fundacio de Roma, que equival al nostre 138 a.C, eixe es puix l'any de fundacio de Valencia. El nom de Valentia, que en llati vol dir “valor”, era un titul honorific que el senat de Roma solía otorgar a algunes ciutats que s'havien distinguit pel valor de les seues combatents. El lloc triat per a l'assentament fon una elevacio del terreny entre dos braços del riu que, s'obrien abans de desembocar en el Mediterraneu. El llitoral maritim estava en aquell temps un quilometro mes cap a l'interior; la llinia de plaja aplegava a lo que hui es el carrer doctor Manuel Candela i el llitoral maritim era molt similar a les plages d'El Saler. Era un lloc estrategic entre ciutats iberes importants: Arse (Sagunt), Saetabis (Xativa), Dianium (Denia) i Edeta (Lliria). Els ibers havien rebujat estes terres per ser un lloc de fancs i pantanos, pero l'eixercit romà, en esforç, feu la dessecacio del terreny i posteriorment la seua parcelacio. S'ha d'aclarir que el servici militar en les legions romanes durava uns 25 anys i els que sobrevivien a les guerres tenien acumulada una certa cantitat de diners i el dret a terres per al conreu. Els primers pobladors de Valentia eren llegionaris llicenciats, que havien lluitat contra Viriat. Per les ceramiques i les monedes trobades se sap que eren d'una regio al sur de Roma en el centre d'Italia, no eren tropes de combat, sino de lo que denominem intendencia, que es dedicaven principalment a l'administracio i a suministres de les legions.

            S'estima que els primers en establir-se serien uns 1.500 i el ser de servicis auxiliars fon decisiu en la bona administracio inicial i inclus en l'acunyacio de monedes propies.

            Hui en dia està demostrat per recialles iberes i gregues trobades en l'Almoina i en uns atres yaciments que els inicis de la ciutat son del s.VI a.C, segons l'arqueolec Miquel Ramon Martí.
            La planificación de la ciutat fon de la mateixa manera en que es fea en les noves ciutats, partint de dos eixos perpendiculars que coincidien en els quatre punts cardinals, i se traçaven llinies paraleles ad estes formant quadricules uniformes. El nou traçat dels carrers estava dispost segons la llinia Nort – Sur, que coincidia en la via Heraclea, posteriorment via Augusta, l'actual carrer Sant Vicent, que travessava el centre de la ciutat. La ciutat fon amurallada i els seus llimits aproximats serien l'actual plaça de la Reina, el riu Turia i els carrers de Serrans i Avellanes. Valentia tenia un “forum”, que era el lloc a on es desenrollava la vida publica, religiosa, mercat etc. Existia en ell un  “horreum”, edifici per a almagasenar aliments, blat, ordi i oli; tambe un santuari dedicat al deu de la medicina Asclepios; unes termes o banys publics; un edifici en  “tabernae”, en botigues i administracio; i una "basilica" per a desenrollar funcions d'administracio i justicia. En el centre del forum existia un temple dedicat als deus Hercules i Jupiter, i a les deeses Fortuna i Isis; tambe, a banda, havien monuments com les fonts principals, que estaven dedicades a les nimfes i a la deesa Ceres.

            Els majors esforços inicials, ademes de la construccio de la ciutat i de les seues muralles, eren per a abranar els terrenys propencs, la seua parcelacio i els conreus en els terrenys assignats tant al nort com al sur de la ciutat, el seu modo de vida habitual estava obert al contacte en els pobles exteriors ibers, sobre tot per a l'intercanvi comercial. Per al comerç maritim construiren en el riu un port fluvial.
            La Valentia romana republicana portà una vida de progrés durant 63 anys (segons la cronolgia oficialista), fins a que entre els anys 80 i 72 a.C. es desenrolla en la peninsula iberica la guerra civil, que enfronta a Sila i Mario. Els partidaris d'est ultim, el partit popular, son vençuts en Italia, i una gran part d'eixe eixercit es refugia en Hispania, a les ordens de Sertori, que se proclamà proconsul i contà en el soport de varies ciutats hispanes, com Dianium i Valentia. El Senat de Roma, per a castigar eixa rebelio envià a varies legions baix les ordens de Pompeu i Metel, passats una serie de durs enfrontaments en la costa valenciana, en l'any 75 tingue lloc la batalla decisiva junt a les muralles de Valentia. L'eixercit de Sertori fon derrotat, com a represalia la ciutat fon saquejada i destruida i els seus habitants massacrats, l'unic edifici que quedà en peu fon el temple d'Asclepios. Hagueren de passar mes de 60 anys per a que Valentia fora reconstruida, ya en l'epoca romana Imperial.

Imagens: valencia.es, gabrielcastello.blogspot.com, valenciabonita.es

J.Morales