Vendrien a sa mare (¿Metaforicament?) / Antoni Fontelles

5/8/2015

Estadi del Llevant en una nit de partit

    Quan vaig obrir el Lev-EMV del 29 de juliol m’alegri, perque els ‘diners’ no havien pogut en el ‘sentiment’ i el Llevant UD no canviava de propietari i se n’anava als Estats Units (es una forma de parlar).

 

   Primer que res, ha estranyat el canvi d’opinio del president Quico Catalán. Al principi preferia una cosa i acabà fent la contraria, votà no. Com sempre, les raons mes senzilles solen ser les mes verosimils –i a lo millor, verdaderes–. Un suposar, Quico crida a alguna de les tres institucions –Ajuntament de Valencia, Diputacio de Valencia i Generalitat– per a coneixer l’intencio d’estes i la resposta fon que es quedaven al marge de la ‘desfeta’. En aixo, el sr. president pensa que no es bo tindre-les ni distants ni en contra. I en segon lloc, algu el fa recapacitar de que l’oferiment de continuar en el carrec pot ser un regal enverinat com el del seu homolec en el Valencia, Amadeo Salvo, que se n’hague d’anar perque no pintava fava (esta expressio vol dir ‘no ser ningu’). Mes val ser cap de ratoli que cua de lleo. Sabia decisio. Provablement tambe tingue en conte l’opinio del ‘uelo’, de son pare.

 

   En segon lloc, ya està tardant en anar-se’n a sa casa eixa lluminaria que es el president de la fundacio, José Manuel Fuertes, per dos raons: una, no pot criticar (encara que s’haja excusat posteriorment) a tres institucions democratiques (“No es de recibo que se hayan ausentado”), perque no feren lo que ell volia que feren, o siga, anar i votar a favor de la venda… com si que feren les institucions peperes en el Valencia CF; dos, no hauria de dir i creure que yo me crec que “Sarver no venía a ganar dinero y a montarse un coto cerrado”, ¡Redell!, un banquer que ve a posar els cacaus pero no en vol guanyar i ademes deixarà fer (algu l’ha pintat com a un filantrop). Uns dubtes, ¿Algu coneix un cas similar en t-o-t-l-o-m-o-n? ¿Per qué no s’ha fixat en l’Elig –quatre millons– o en el Nules –quasi regalat–? ¡No vullc pensar que l’eleccio tinga res a vore en el ‘negoci’!

 

   En tercer lloc, un atre que ha d’anar-se’n a sa casa es el president del Sindicat d’Accionistes Minoritaris, Valentín Serrats (partidari del si), que afirmava “Si comparas la defensa del <sentiment> con el proyecto de Sarver no hay color. El único argumento de los primeros [els del no] es el <sentiment>, pero la finalidad de un club de futbol es jugar el maximo numero de competiciones y estar lo más arriba posible” (Lev-EMV, 30-6-15). Certament, si compares viajar a Mart en salvar l’Albufera, aço para molt de poble. Queda mes cosmopolita viajar a Etiopia que a Agullent. Es un poc antic preferir la cultura del treball front als diners facils, que plouen del cel. ¿Tal volta, no seran massa ‘pobres’ les dos finalitats atribuides a un equip de futbol? ¿No es suficient el ‘sentiment’? Quan s’apela als ‘colors’ del conjunt ¿Es referixen a una llongitut d’ona que estimula unes celules oculars? Pareix que l’exit es l’unic objectiu ¿No hi ha uns atres valors en esta vida com ‘esforç’, ‘preparacio’, ‘colaboracio en el grup’, ‘treball ben fet’, ‘ilusio per jugar’, ‘compartir inquietuts’, ‘oferir un espectacul als aficionats’, ‘crear models per als jovens? Acas, ¿La fundacio no li exigi a Sarver que respectara els ‘colors’, l’escut i que no canviara el clup de la ciutat de Valencia? I posats a dir impertinencies teleologiques ¿Qué es una mare? ¿Un intangible o una ‘mamifera destinada a la procreacio i conreu de fills que garantisen la continuitat de l’especie humana? I no paren, segons pareix (Lev-EMV, 31-7-15).

 

   En quart lloc, un atre que hauria de reflexionar es l’accioniste Pedro Sempere (Lev-EMV, 30-7-15) quan critíca a l’actual president i diu que nomes oferix expressions imaginaries, voluntaristes o complaents “ilusión, trabajo, orgullo, unión, 106 años de historia, etc. Pura teología dogmática”. Primer (excusatio non petita…), no conec de res al president Quico Catalán, ni li dec res, ni espere res. ¿No es cert que totes eixes expressions voluntaristes son les que s’utilisen de comu en estos casos, tant si haguera guanyat el si com el no? ¡Que tenim un eixemple molt proxim espacialment i temporalment! A mi, en ser topics, no me pareixen mal, i recorde que la venda es presentava com l’arribada a la terra a on mana llet i mel (no tindre deute, muscul financer, portar figures, gires i pretemporades en China i EEUU, no en Terol i Alzira –¡Menudes vulgaritats!–, marketin avançat, estadi remodelat, medicina de vanguardia, etc.). De la forma que se pinta, podria deduir-se que ara estem en Uganda (en tot el respecte per als ugandesos i ugandeses). Un dubte, ¿Si s’haguera venut, els directius, nous o vells, haurien abandonat la ‘teologia dogmatica’? ¿Com l’han abandonada els nous dirigents del Valencia? ¿No? ¿Sera ‘teologia dogmatica’ lo dels colors, l’escut i la seu?

 

   Es podria parlar de la ‘ideologia de la venda’ (neolliberalisme, lo modern, lo global) i la ‘ideologia del sentiment’ (proteccionisme, lo antic, lo local), perque darrere de cada posicio hi ha components i comportaments politics i economics. Tambe podriem parlar del valor de la lluita, de traure un equip de segona a primera i intentar fer-lo viable, pagant els deutes, i mostrant que les coses es poden fer d’una forma diferent. Que el president i el seu equip hauran de treballar, i molt, pero alguns sense ser socis, els ho agrairém pel model que estan oferint a la narcotisada societat valenciana (i se que les generalisacions son falaces). ¡Que tot no son diners!

 

   Quan dic que este o l’atre se n’haurien d’anar, es una forma de parlar. Cadascu fara lo que voldra… i me pareixera molt be.

 

Antoni Fontelles

 

Imagens: Wikipedia-JorisMol i Maelvreizh

Video: Andreu1909