Accio Nacionalista Valenciana, un proyecte de valencianisme politic baix l'optica nacionalista (II)

            Atenent a la definicio d'Edmund Burke un partit es fa per a conseguir uns fins per mig del treball conjunt. Tot lo contrari a lo que planteja Max Weber que considera que es el mig necessari per a que res canvie...  En este sentit ACNV es declara burkiana. 

            Passant a la segona reflexio, i deixant clar que les associacions culturals son beneficioses i necessaries per a la vertebracio de la societat valenciana, apuntar un concepte molt clar. Les associacions lo mes que poden fer es formar a la gent, difondre idees i conceptes i propondre iniciatives. 

            Un partit politic pot fer tot lo que fa una associacio cultural en la diferencia significativa d'ademes poder dur avant per si mateixa les propostes, traslladant-les al poder llegislatiu i eixecutiu en l'eixercici de la seua accio politica. Qui pot canviar les coses unicament son els partits politics. 

            Es la politica, i nomes la politica, la que introduix els canvis, la que concreta els drets, establix les materies d'estudi i oficialisa les llengües. 

            La tercera reflexio es al voltant de la tendencia de les entitats culturals valencianistes de deixar al marge a la politica. No es cosa nova, ya en la renaixença el nostre moviment cultural pecà de seguir les mateixes directrius. El resultat fon que regions que optaren perque el moviment cultural i el politic anaren de la ma, ara estan plenament reconegudes i han guanyat un pes especific del que carien, per contra, alguns dels nostres consideraren millor separar artificiosament politica i cultura, produint el nostre estancament i la perdua de la nostra la consciencia de poble. 

            Disgregar conceptes que per la seua naturalea van junts, ademes d'antinatural, es garantia de fracas. En ocasions, en la voluntat d'arribar a mes gent, s'entra en la indefinicio, i com a resultat s'obte l'indiferencia de la gent davant d'un producte insubstancial. L'implicacio en el proyecte politic de reconstruccio de la consciencia nacional del poble valencià arriba a ¡Tots!. La participacio de les entitats culturals es imprescindible i esta, necessariament, ha de ser donant soport als partits valencianistes que lluiten per reviscolar l'orgull de ser i sentir-se valencians. 

            Ara que vos he donat en qué pensar passe a parlar-vos del nostre partit en concret. 

            Els conceptes i les situacions del valencianisme de 1933 son molt diferents als d'ara. De fet si apliquem els valors del valencianisme actual podriem afirmar que el valencianisme no existia. Xavier Casp, (no oblidem, l'home que tingue en la seua ma que no es creara la AVLl, i es creà) ya feya pinets, convidant a la seu del partit a l'Institut d'Estudis Catalans, s'ha de dir que en aquella epoca, el citat institut feu gira per totes les associacions i institucions valencianes, tambe Lo Rat Penat. 

Visita de Pompeu Fabra i el seu sequit a la seu de ANV

            Llavors la lluita contra el centralisme brutal eixercit pel govern estatal feya vore en bons ulls la colaboracio en els catalans els quals estaven mes organisats. No a soles els politics, els maxims exponents de la renaixença tambe estaven obnubilats pels premis i el reconeiximent que els otorgaven els certamens que organisaven els catalans i als que adquirien acces nomes admetent cert grau d'unitat de la llengua. 

            Tardaren mes de lo recomanable en obrir els ulls i vore que darrere de la llengua, l'ambicio sense llimit dels catalans buscava tambe l'unitat territorial, fet que pareix va ser detonant per a que els "nostres" canviaren el chip i reaccionaren contra lo que Bayarri nomenà "El perill catala". 

            Tornant al partit, dir que: Accio Nacionalista Valenciana es un partit nacionaliste valencià fundat en agost de 1933. D'arraïls catoliques, integrat per jovens valencianistes i no tan jovens, escindits de l'Agrupacio Valencianista de la Dreta, entitat que agrupava als valencianistes de la Dreta Regional Valenciana. Tragueren al carrer el diari Accio en maig de 1934 fins al 18 de juliol de 1936, moment en que esclatà la guerra civil. En les pagines d'Accio es feren campanyes a favor de l'Estatut d'Autonomia. Tambe es fea un seguiment de l'actualitat politica valenciana, estatal i internacional, denunciant tant el fascisme italia com el nazisme alema o el comunisme sovietic. El tema del nacionalisme es tractava en profunditat, contemplant tambe els moviments que tenien lloc en Catalunya, Païs Vasc, Irlanda, Bretanya, etc. 

            Imagens: 2019, presentacio en Denia de ACNV, Roc Chabàs, ACNV archiu, Mir
                            Visita de l'IEC a la seu de ANV, archiu ACNV, Rafa San /levante-emv.com.

Miquel Real