Valencià si, valencià no (I) / J. Masia

25/12/2016

                Estem tota la vida en la mateixa historia.  

               El valencià es per a mi i per a qualsevol persona minimament ilustrada un patrimoni de l'humanitat, com a tal hem de fer un esforç per a promocionar-lo... tots. Pero tots no pensen igual. La discriminacio positiva es una de les mes validades formules per a millorar l'igualtat entre persones. Reequilibra una relacio de forces desigual i busca compensar i resarcir els elements en conflicte. En una balança sería el contrapes per a equilibrar els platets. Les minories etniques com els negres en EEUU o la situacio de la dona en Europa son casos relevants d'exit –almenys relatiu– d'esta estrategia proactiva de resolucio de greus conflictes sicosocials. 

               Quan escoltem a colectius opondre's a les llinies d'immersio llingüistica en valencià, no els veem opondre's a les mateixes en castella. Veuen normal que tot estiga en castella, pero mal que estiga en valencià. I es en este punt a on hem de reconeixer que la seua perspectiva es incoherent i lesiva contra la cultura.                  

                Quan els coleges de la nostra nacio impartixquen la mitat o mes de les assignatures en valencià podran optar a ampliar la carrega llectiva d'angles. En acabar els estudiants obtindrien titulacions oficials en els dos idiomes (mig i B1), es una bona forma de discriminacio positiva. El PP i Ciudadanos, com sempre, portaran este decret als tribunals per considerar-lo un agravi per als que elegixquen "mes castella" –perque no podran optar a mes llengua estrangera–. Els importa nomes l'angles i la situacio dels castellaparlants, ¿Pero si no es potencía una llengua minoritaria i minorisada cóm volen que prospere? Com els te igual, no es qüestionen res. 

               Totes les investigacions apunten que el bilingüisme o trilingüisme millora les capacitats intelectuals dels menuts.  

               Es tracta de triar, una aposta social i politica, pero tambe es una qüestio moral relacionada en la justicia, la responsabilitat i l'autocritica. Les repercusions de l'eleccio sobre l'identitat valenciana son immediates. Si decidim mantindre la situacio asimetrica i injusta de domini del castella sobre el valencià, ya sabem a ón anirem a parar, al cementeri d'elefants.  

               ¿No es tan important o mes saber de cultura valenciana o deprendre el valencià que a on naix l'Ebre o la reconquista cristiana? ¡Ya està be de tanta burrera! O siga que per a les zones castellaparlants es mes important saber angles –es irrenunciable– que valencià –es renunciable– sense cap motiu racional. El tripartit mantindra l'exclusio de l'ensenyança del  valencià en zones castellaparlants. No me val el seudoargument de l'utilitat o importancia, per eixe mateix argument obtus abandonariem el castella per a passar-nos al chinenc o a l'angles. 

               Dos eixemples d'atac recents els tenim en les declaracions de politics del PP en contra de l'us del valencià o les queixes per les senyals de transit nomes en valencià, en l'entorn de la Llonja –famosa manipulacio de A3TV–, son un sintoma de la descomposicio de la nostra cultura. https://www.youtube.com/watch?v=YIFbMUKPW6c 

               Els bohemis castellaparlants preferixen saber dir creïlla en angles. A partir dels dos mesos d'estar en Londres no sabran cóm es diu alcachofa. Aniran al Mercadona i demanaran artichokes, ¡Ui perdo! Es que m'ha marcat molt la city, contestaran davant de l'incredul i estranyat treballador/a. Sos fills deprenen en coleges anglesos o bilingües per a ser high class. En valencià serien els coents de sempre. Als espanyolistes o valencianets no els importa gens ni miqueta –per no dir una atra cosa–. Si per alguna d'aquelles, borrachos, volgueren escriure en valencià ho faran en catala –com fa el PP–. 

               Ser cult significa estar dotat de les calitats que emanen de la cultura o l'instruccio. ¿Llavors per qué els cults bohemis, catalanistes, espanyolistes i valencianets estan exents d'esta caracteristica? ¿Per qué ataquen al valencià per accio o inaccio? ¿Per qué tant d'autoodi?

Image: inmersion ingles newcastle bp.blogstop.com

J. Masia