Potenciar el valencià passa per fer-lo indispensable en la funcio publica. Hem de premiar el seu us i valorar a les persones que es preocupen de deprendre'l. Que siga l'administracio la que intente compensar la castellanisacio massiva en mijos privats. La potenciacio i subvencio de cartelleria, prensa, radio, actes, representacions en la nostra dolça llengua valenciana. Nomes en una politica llingüistica basada en la discriminacio positiva podrem revertir la situacio. ¿Cóm podria guanyar un coixo a Usain Bolt si no tinguera alguna ventaja –per eixemple en forma de metros per davant– per a guanyar la carrera? El coixo nomes podra competir si igualen les condicions perque partix d'una desventaja. Nomes negaran la discriminacio positiva quan pensen que la desigualtat es justa i necessaria.

               Tenim una societat a on l'idioma dominant, en el 95 % de mijos de comunicacio, es el castella. Si aço els pareix normal... els de "una, grande y llibre" creixen com la mala herba. En esta vida el criteri "utilitariste" es molt perillos. ¡El nostre idioma es cooficial no suboficial!

               Està clar que l'hibrit valencià-catala del PP i del PSOE no ajuda a sentir-se identificat en ell, est es u dels drames que soportem. Si nos oponem al "valencià oficial" som castellanistes i "antivalencians", si votem a favor escampen l'hibrit catala. En tot cas, venen fent un esforç sobrehuma des de la politica, els mijos de comunicacio i el sistema educatiu per a canviar el model llingüistic. Nomes sera necessari esperar la mort d'unes generacions per a consolidar l'estandar alienant.

               Chimo Lanuza denunciava que l'heteroglossia (llengua dominant: el castella vs llengua subordinada: valencià) i la diglossia (llengua d'alt prestigi: catala vs llengua de baix prestigi: el valencià) nos situa en un dificil entorn. L'aposta per lo valencià ha de ser contundent i decidida, representada en un proyecte politic que capgire les sinergies dels models alienants que tenen com a fi l'etnocidi. Els convergents en la AVLl seran el colp de gracia. Este pensament unic que brolla de l'espanyolisme i el catalanisme uniformisarà als valencians i diluirà la nostra identitat. Si damunt els mesclem en els fanatics de lliure mercat o lliberals estem davant de la triadica tormenta perfecta.

               Si tots els valencians colaboren, de forma activa o passiva, mai agressiva, en fomentar l'us i la propagacio de la seua cultura sera un guany patrimonial jagant. Es fascinant estudiar cóm alguns bohemis patixen i es movilisen quan cau una pedra de la piramide de Keops i a la vegada contemplar el ninguneig quan no despreci pel valencià. La nostra ciutat els interessa en la mida en que es cool or fashion, fora d'este parametro –in– som provincians –out–.

               El Consorci Internacional de Periodistes d'Investigacio està publicant els papers de les Bahames. El guio els sonarà, els grans prohoms i rics supermegaespanyols defrauden a la facenda del païs i als seus compatriotes –¡No me puc creure tanta eficiencia empresarial!–. En acabant, l'Estat els donarà totes les facilitats inimaginables per a que regularisen, no entren en preso i com a molt paguen una multa irrisoria. La polsereta de la bandera d'Espanya i el tatuage de l'aguila de sant Joan en el seu cor que no falten. No es queixen de l'immersio llingüistica castellana perque fon "por justo derecho de conquista" i quan son minimament sensibles a la diversitat... ¡Adopten el catala en l'intimitat! Com els popularistes que nos furten a mans plenes.

               Aixina nos va entre catalanistes, espanyolistes, bohemis, neolliberals i valencianets. ¡Que no vindra una riuada...!