34.  Coordinar el sistema universitari valencià, per a aprofitar al maxim tots els seus recursos: Instalacions, equipaments, professors, materials didactics, servicis administratius, etc., en l’objectiu d’aumentar l’eficiencia i disminuir les despeses de les diferents universitats.

35.  Defenem el sistema universitari anterior al Pla Bolonia, degut a que a banda de no millorar la formacio academica, tambe ha supost un perjuï per a la formacio dels alumnes i el treball docent dels professors. En esta llinea, i per a donar una solucio definitiva, som partidaris d’un gran pacte per l’educacio, a tots els nivells, per damunt de canvis politics o de governs. Mentres esta situacio es puga donar, o si en tot cas no se donara, plantegem una formacio superior universitaria en Graus de 4 anys (a excepcio dels que ya tenen duracio de 6 anys) i Masters opcionals de 2 anys per a doctorats o especialisacions. Els Graus seran generalistes com les antigues llicenciatures, tornant a una formacio universitaria generalista, en assignatures comuns o troncals, de tal manera que se potencie molt mes la base formativa en totes les carreres. Els Masters seran mes especialisats i arreplegaran la diversificacio tambe necessaria, investigadora o professionalisant, pero sense superar una cantitat raonable dels mateixos, sobretot, tenint en conte que cada volta la naturalea dels problemes del mon es mes de categoria transdisciplinar.

36.  Proponem la creacio de la Carrera d’Investigador, una carrera propia d’orientacio i foment de l’investigacio, centrada i dedicada a coordinar i dissenyar als diferents investigadors en els seus proyectes, facilitant els recursos i l’assessorament necessaris per a desenrollar de manera professional la consecucio i dedicacio als estudis en I+D+i, en la llinea

37.  Coordinar les universitats en els Instituts Tecnologics (biomecanica, informatica, optica, calcer, plastic, joguet, agroalimentacio, física corpuscular, etc.) i en l’empresa privada i/o pública. En este context es a on se desenrollarien els cursos mes especialisats posteriors als Masters, ades nomenats. Plantegem mantindre una estructura sectorial per a donar soport a les diferents empreses. Racionalisar la gestio i fer front als deutes dels organismes valencians creats i depenents de la Generalitat Valenciana, els quals assumixen competencies en materia empresarial, per a estimular la seua activitat.

38.  Des de l’Administracio autonomica, dissenyar les politiques educatives a tots els nivells, especialment universitaria, contant sempre en els professors i en els diferents Rectors d’Universitat i Directors dels Instituts Tecnologics, transmetent una voluntat de cooperacio i creant un ambit de coordinacio. Som conscients que l’implantacio d’un nou model nomes es pot fer en coordinacio en els representants dels professionals.

39.  Establir convenis de cooperacio en I+D+i entre universitats i empreses, tant publiques com privades, en l’intencio de potenciar i desenrollar els sistemes i estructures economiques-empresarials.

40.  Evitar l’excesiva especialisacio de les titulacions (traslladant eixa especialisacio als estudis de Master), favorint d’esta forma mes oportunitats per als futurs titulats que tindrien mes opcions en el mercat laboral. Unit a una major intercomunicacio en les empreses potenciaria una millor adaptacio professional, i una major calitat formativa mes proxima a les necessitats reals. La formacio i la realitat socioeconomica han de tindre una major conexio, son camins distints pero paralels.

41.  En base als recents estudis de creiximent i canvi social, examinar i constituir tots els parametros necessaris d’investigacio, tant basica (formular noves teories o modificar les existents, incrementant els coneiximents cientifics), aplicada (busqueda de l’aplicacio i eixecucio dels coneiximents que s’adquirexen a través de l’investigacio teorica. Servix d’enllaç entre ciencia i societat) com tecnologica (investigacio orientada a intentar resoldre els problemes cotidians de la societat, deu de ser una ferramenta util), en l’objectiu de priorisar els assunts que mes afecten a la societat actual (sostenibilitat poblacional).

42.  En el sentit anterior, i basat en els mateixos principis de creiximent, aplicar especial enfasis en les iniciatives politiques de foment a escala autoctona valenciana, reivinidicant i protegint d’esta manera la nostra autonomia front als interessos economics externs que nos perjudiquen (tant estatals-internacionals, com dels mercats). Es tracta de priorisar i potenciar els models economics, socials i de productius valencians, front als universals o aliens que nos volen impondre (coneiximent sostenible valencià).

43.  En esta llinea, des de l’Administracio valenciana s’ha d’estudiar metodos i sistemes que milloren el sector agrícola valencià, s’ha de destinar tambe recursos dirigits a la reduccio dels agroquimics que permeta la seua substitucio en la major mida possible, promovent procediments naturals per al control de plagues i malalties agricoles, i potenciant la recuperacio de la fertilitat i el contingut de materia organica de la terra, a través de fertilisants organics.

44.  Es per aço que l’industria del futur està en els RSU (residus solits urbans) i els lixiviats (fertilisants lliquits organics provenents de la transformacio de compost o materia organica) en recursos nous. Les societats que desenrollen i conten en este tipo de tecnologies, no solament evitaran haver d’adquirir-les en l’exterior, sino que ademes li podran traure rendabilitat economica al vendre-les a unes atres societats. En el mateix sentit, es primordial l’investigacio i desenroll de l’aqüicultura o tecniques de potabilisacio de l’aigua sostenibles, per a garantisar aportacions hidriques suficients a la nostra agricultura reduint o eliminant perdues en els cultius i evitant malbaratar recursos o inversions en metodos ineficients.

45.  Unes atres arees d'investigacio, en gran present i futur, son les relacionades en la produccio d’energia neta, d’energia renovable, en l’objectiu d’anar substituint als hidrocarburs. Es fonamental i necessari per a la recuperacio economica definitiva de la societat valenciana, destinar de manera permanent i preceptiva, sense estar supeditat ni condicionat a canvis politics ni economics, presuposts i inversions publiques en I+D+i, de manera especial en aportar sistemes energetics que reduixquen els costs i potencien la produccio del teixit empresarial i industrial valencià. En este sentit, es essencial impulsar, des de les institucions publiques valencianes, l’investigacio en noves formes d’obtindre energia que en l’actualitat son vanguardia cientifica en tot lo mon, i que el Regne de Valencia ha de fomar part d’elles.

46.  Fomentar politiques basades en l’Index de Calitat de Vida establit pel Economist Intelligence Unit (EIU), o en els Indexs de Calitat de Vida de la ONU, com l’Index de Desenroll Huma, destinades a impulsar el desenroll huma i potenciar el benestar social en el major numero de països, valorant la salut de la seua poblacio, estabilitat/llibertat politica, seguritat, igualtat de genero, etc.

47.  En el camp de l'investigacio, s'ha d'invertir en materies d'interes general. Basicament farmacologia i sanitat, pero tambe en tot allo que signifique eficiencia energetica. Hem arribat ad este canvi de model per una qüestio de recursos, ya que no se pot mantindre una economia llineal (extraccio-transformacio-consum-eliminacio) en un lloc finit com es la terra. Les grans industries del futur seran aquelles que transformen els RSU (residus solits urbans) i els lixiviats (les aigües negres dels nucleus de poblacio) en recursos nous. Aço no es ideologia ecologista barata, si no una realitat que tenim d'aci no res i per a la qual no s'hem preparat. Aquelles nacions que conten en este tipo de tecnologies la vendran a preu d'or i nosatres no hem invertit absolutament res en eixe sentit. Unes atres arees d'investigacio tambe tenen moltissim de futur, com pot ser la produccio de l'energia (energia electrica o substituts dels hidrocarburs), la aqüicultura o la potabilisacio de l'aigua.