Sense dubte, els grans perdedors de les generals del 26J han segut els d’Unidos Podemos. Rao te l’acudit viral ‘Unidos Perdemos’. No marejare en les diverses quantitats publicades i en done una: han segut vora 1.090.000 paperetes menys que la suma de les formacions quan anaven separades el 20D.       

         L’escritor Isaac Rosa apuntava (eldiario.es, 30-6-16) com a possibles causes: la confluencia en Unidad Popular (UP, nom de l’agrupacio presentada per Esquerra Unida en 2015), els moviments post 20D, el discurs que ara s’ha basat en dreta-esquerra, les proclames de socialdemocracia, l’abraç en Julio Anguita, el programa d’Ikea, o les mencions a la patria. Pero advertia que estes mateixes provables raons del fracas haurien servit per a justificar l’exit en uns atres resultats. Aclarim que la conseqüencia es que no servixen per a explicar el fet.

         El professor i sociolec Ignacio Sánchez-Cuenca dia (infolibre.es, 28-6-16), fet un analisis estadistic dels resultats, mostra que hi havia una correlacio significativa, rellevant, entre la perdua de sufragis de la coalicio en 2016 i el major vot obtengut en 2015 per UP. Es mes, posava com a eixemples Las Palmas (la major caiguda, explicable per la divisio que hi ha alli en Podemos) i en segon lloc Asturies, el feu de l’antic dirigent d’Esquerra Unida Gaspar Llamazares, que no ha parat de criticar publicament i mostrar la seua disconformitat (està en son dret) en el proces de confluencia. Sánchez-Cuenca atribuix fonamentalment la perdua de paperetes a la fuga dels simpatisants d’UP.

Esta hipotesis es veu corroborada per un atre estudi de la consultora EST2 (Las Provincias, 30-6-16) a on s’apunta que, en el Regne de Valencia, els sufragis de la plataforma tripartita Podemos-Compromís-Unidad Popular procedixen en vora un 91 % dels que repetixen vot i nomes un 9 % venen d’UP. Significatiu es que un 6 % se’n vaja al PSOE i un 5 % a Ciudadanos. Puc entendre que un elector es cabrege en la forma en que es realisà l’unio, que no li agraden els candidats, o que discrepe dels contenguts, pero no se quín sentit te castigar a qui, gracies ad ell, te va a permetre rendibilisar –multiplicar– l’exigua representacio que obtingueres en 2015 (passa de 2 diputats a 8).

Crec que es tambe correcte l’analisis que feu el dirigent d’Unidad Popular, Alberto Garzón, quan manifestava que si els resultats han segut roïns, si hagueren anat per separat, el drama hauria segut enorme. Encara que siga un contrafactual (un fet que no s’ha donat pero que podria haver ocorregut), opine que els ‘comunistes’ haurien perdut tota la representacio ya que a on obtingueren els dos escans, Madrit, la coalicio, en 2016, n’ha perdut dos (si be, no necessariament haurien d’haver segut els d’UP).

Recorde que el soport al pacte fon majoritari entre les bases del partit, pero la participacio fon escasa. ¿Era ya un indici?

¿A ón ha resistit millor la coalicio? Es manifest que ha segut en les nacionalitats historiques de Catalunya (a pesar de pedre 81.000 sufragis, manté la primacia) i Païs Vasc (aumentà uns 15.000 vots i superà al tradicional guanyador, el PNV). Una explicacio senzilla es que es la formacio que ‘millor enten’ la diversitat de l’estat. I te un concepte de ‘patria’ molt diferent a la dreta i al socialisme.

Per tant, no me pareix que els simpatisants de Podemos i les confluencies de 2016 estiguen molt descontents (un poc si, eixe 10 % que en el nostre territori se quedà en casa, se n’ana a la plaja, o trià uns atres partits).

Cert que no ajuda, ni gens ni poc, el to molt baix de la campanya, sense fer soroll, i no crec que aço els agrade massa. Tampoc es possible que ajude la variacio en l’etiquetat del partit (socialdemocrata) quan l’electorat el situa en l’extrema esquerra, segons els estudis del Centre d’Investigacions Sociologiques. Pareix que en el 20D funcionà millor el ‘dalt-baix’ que l’actual ‘esquerra-dreta’. He de reconeixer que Alberto Garzón havia de mostrar la seua procedencia ‘comunista’, per a evitar que els critics el pogueren acusar d’haver-se ‘venut’. Crec que l’electorat podemita i de les confluencies es mes ‘aperturiste’ que el d’Unidad Popular. Estos son mes ‘essencialistes’.

Sera interessant coneixer tots els resultats del vot CERA (Cens Electoral de Residents Absents) per a traure alguna atra conclusio. He pogut trobar l’escrutini de 15 provincies. El PP es el primer en 7, el segon en 7 i el tercer en 1. Podemos i les plataformes ocupen el primer lloc en 8 provincies, el segon en 5 i el tercer en 2. El PSOE no està primer en cap provincia, el segon en 3, el tercer en 7 i el quart en 5. La nota es que en el nostre regne, A la valenciana ha guanyat en les tres provincies.

D’alguna forma (en les reserves propies del reduit numero de la mostra) es confirmen: la disputa entre el PP i Podemos pel primer lloc; el sorpasso de Podemos al PSOE, que quedaria en tercera posicio, i que Ciudadanos continuaria en el quart lloc.

Estos son els resultats que en general pronosticaven tots els sondejos uns dies abans del 26J (alguns dels quals li donaven al PP nomes una ventaja de 3 punts sobre Podemos), i que motivaren que els socialistes se centraren en la campanya mes en Podemos que en el PP. Es mes, les ‘israelites’, les enquestes a boca del colege electoral, eren consonants en les sifres previes. Pero les urnes ho desconfirmaren quasi tot.

El director tecnic d’Invest Group, Adolfo López, donava (Levante-EMV, 30-6-16) diverses raons per les quals s’havia produit la discrepancia. Està clar que la mostra interrogada no representava a la poblacio votant, no tant perque la seleccio fora incorrecta, sino per motivacions d’un atre calat. U dels motius que ell mateixa es pregunta es si la gent ment. No respon. Pero si: la gent no diu la veritat. Nomes s’han de confrontar les dades del vot i el recort de vot, o el vot i l’autoposicionament en l’escala dreta-esquerra.

El fet mes curios es la congruencia del sufragi exterior en les enquestes (PP-Podemos-PSOE-C’s) i l’incongruencia dels sondejos en el resultat de les votades interiors (PP-PSOE-Podemos-C’s). A mi me fa pensar en dos coses: la visio de fora nomes permet la percepcio de les ralles grosses (aliances, algun titular, alguna proposta…), mentres que en l’interior l’electorat es mes sensible a uns atres acontenyiments (disputes, critiques, variacio de l’etiquetat, nivell de la campanya, liderat…). Per eixemple, el brexit que fon, sense dubte, un activador dels sufragis dels conservadors interns (PP, PSOE, C’s), no fon un inhibidor per als residents en l’estranger (decisio presa abans) ni massa per als progressistes interns (Podemos). Es tambe provable que ocorrega igual en la percepcio del pacte Podemos-Unidad Popular. Fora no afecta i dins pot haver segut un inhibidor per als propis (comunistes i podemites) i un activador per als adversaris (PP, C’s, PSOE). Estime que les raons de la discrepancia son que la gent ment i que una part important de l’electorat ‘propi’ decidi castigar a la coalicio.

Esperarém a l’estudi que estan fent i als analisis de transferencies que realisen algunes empreses i el propi CIS. Mentrestant, si yo fora ells no me mortificaria massa.

P. d. M’alegre de que ya s’hagen resolt tots els problemes de Veneçuela. Ara, a pels de Turkmenistan i Togo.

Antoni Fontelles

Imagens: Gaceta.es; 3.bp.blogspot.com; TVE-Youtube; El Jueves