Els popular del Congrés convenceren al PPCV per a que deixara en suspens sense data l'aprovacio de la reforma estatutaria de 2011.

Fabra perseguix des de 2012 una revisio de l'Estatut per a la que necessita un apoyo que l'oposicio li nega.

Encara resonava el so de l'esclafit d'ous i botelles damunt els cristals dels coches de diferents consellers de RTVV en aprovar l'Expedient de Regulacio d'Ocupacio (ERE) de la televisio autonomica, els tancaments patronals dels farmaceutics perque el Consell els endeutaven mesos i mesos del pagament de medicines, les protestes de treballadors de concessionaries de residencies de la Generalitat que no cobraven i els sindicats en peu de guerra per la rebaixa de sous als funcionaris, quan el President de la Genralitat valenciana, Alberto Fabra, llançà el seu repte de llegislatura als 14 mesos d'haver pres possessio: una nova reforma de l'Estatut, la reduccio del numero de diputats de 99 a 79.

Des d'aquella jornada del 25 de setembre de 2012, el seu primer Debat de Politica General, Fabra ha mantes alçada la bandera de la reforma estatutaria contra vent i marea, a pesar de que tant el President com el seu voltant i els dirigents del PP es donaren conte als pocs mesos de que no hi havia possibilitat material de posar-la en marcha davant el tancament al dialec que mostrà l'oposicio, tant el PSPV com Compromis i EU.

L'anunci de Fabra agarrà en el peu canviat a tota la bancada de l'esquerra del Parlament valencià. Hi havia temps per a haver alcançat acorts. Quedaven llavors dos anys i mig de llegislatura. Pero quan reprengueren el pas, els grups socialiste, Compromis i EU decidiren que no ballaven al ritme d'eixa musica que havia començat a interpretar Alberto Fabra i que des de llavors no ha deixat de tocar en solitari, a pesar de que es conscient de que necessita acompanyament per a traure avant la peça.

El President anuncià el passat dijous en el ple de Les Corts, a manca de cinc mesos i mig per a que finalice l'activitat parlamentaria, que el PP presentarà en novembre davant del ple una reforma de l'Estatut que s'encarregarà de posar en marcha el sindic popular, Jorge Bellver, i Rubén Ibáñéz, portaveu adjunt d'este grup, persones de la seua confiança.

La reforma arreplegarà la reduccio del numero de diputats, el desaforament de parlamentaris i membres del Govern valencià, l'eleccio directa d'almenys un terç dels diputats -per lo menys u per comarca- i els principis de participacio i bon govern (medides de transparencia).

"No nos hem caigut ara del guinder. Sabem que l'oposicio no nos van a apoyar. Oixala ho feren. Per nosatres, pels oferiments de dialec que hem fet, no ha quedat", afirmà un rellevant membre de la direccio del grup popular.

Mentrimentres, el Congrés te en el congelador, i pendent d'aprovacio, l'ultima revisio de l'Estatut, que sí apoyà el PSPV en l'ultim suspir de l'anterior llegislatura, el 9 de març de 2011. Des de llavors la Cambra Baixa ha retirat del debat parlamentari ni mes ni menys que quatre voltes l'aprovacio definitiva del text que supostament blinda les inversions del Govern en la comunitat autonoma de Valencia, d'acort al seu numero d'habitants.

Parlamentaris valencians del PP senyalen al ministre de Facenda, Cristóbal Montoro, com el responsable de no voler que s'aprove aquella reforma basada en el model que usà Andalusia i que el grup popular no dubtà en aprovar en el Congrés en l'anterior llegislatura. I aço es una de les qüestions que el PSPV tira en cara al President Fabra per a ignorar la seua proposta de reforma estatutaria.

Des del grup parlamentari en el Congrés, convenceren a l'Eixecutiu valencià, "en acabant d'insistir-los molt, de que establiren una suspensio sense data de la reforma de l'Estatut fins que es feren totes les reformes que tenien previstes".

Pero lo que observen diputats estatals del PP es que les propostes que s'han anat incorporant a la reforma estatutaria que està impulsant ara Fabra estan "poc meditades". "Les iniciatives politiques s'han de llançar quan, o be tens el cami nugat per a consensuar i aprovar les reformes o be tens el marc de circumstancies adequat per a, encara que no s'alcance un consens, poder deixar en evidencia a l'oposicio. I lo que s'està vegent en este cas es l'incapacitat d'arribar a acorts", confesà al diari Las Provincias un diputat que fins ara defenia a Fabra.

Uns atres diputats arriben a emplear-se en major contundencia: "El Govern valencià es incompetent en doble sentit: no te competencies per a canviar la llei electoral i per a atrevir-se a plantejar una modificacio per a la que no te potestat".

"No tinc massa clar que se puga modificar le llei electoral i canviar el model en la comunitat autonoma de Valencia. Lo que està clar es que sería recorrible perque la Constitucio defen un model proporcional que, es trencaria, si s'incloguera l'eleccio d'un terç de diputats de forma directa. Si se poguera canviar el sistema electoral ya ho haurien fet els catalans", incidi un atre parlamentari estatal del PP.

Un atre parlamentari estatal valencià assegura que en el fondo la reforma de l'Estatut aprovada en 2011 "es paper banyat" perque el Govern de Mariano Rajoy està ignorant eixe tipo de clausules estatutaries que supostament obliguen a l'Eixecutiu central a garantisar una determinada inversio anual a les autonomies que ho reflectixen en el seu Estatut. "Aixo no succedia en el Govern de Rodriguez Zapatero, que trencava la solidaritat entre regions al complir els estatuts autonomics que reflectien eixes clausules i la comunitat autonoma de Valencia es quedava mirant cóm les inversions passaven cap a uns atres territoris. Aixo obligà al Consell de Camps a consensuar en el PSPV a modificar l'Estatu al que el partit no li ha donat el vist i plau en el Congrés".

Alluntats del centre de poder estatal del PP, dirigents valencians del partit consideren que la llegislatura "s'ha convertit en un anunci de reforma constant de l'Estatut, a pesar de que el President sap que es paper banyat, que necessita a l'oposicio, especialment al PSPV, i es conscient de que no se va a aprovar". Le recriminen a Fabra, ademes, que els anuncis de canvis en l'Estatut o del regim electoral, com va fer en una conferencia en el Club Siglo XXI de Madrit el passat 24 de febrer, "no les consulta i no se li pot aconsellar".

Ademes, diputats que son conscients de que no van a estar presents en l'hemicicle en la proxima llegislatura no tenen problemes en assegurar que "la proposta de reduir el numero de diputats de 99 a 79 que defen, es populista. En eixe sentit, el President està representant una especie de versio de Podemos dins del PP. ¿Pero de veritat s'han parat a pensar a on anem en aixo? ¿Supon un estalvi? ¿Sería una millora en el funcionament de Les Corts? Aço ho propongue en 2012, quan les enquestes no nos donaven lo que ara reflectixen. Ara sería un desastre per al partit".

Uns atres consideren que aquella proposta "anava en sintonia en la que Dolors de Cospedal realisà en Castilla-La Mancha al reduir el parlament i eliminar el sou dels diputats.

"¿De qué aprofita l'aforament si la gent -els diputats que estan encausats i han renunciat al escan- fuig del Tribunal Superior de Justicia? Ho estem vegent en casos com el de Milagrosa Martinez i Angélica Such, entre uns atres. Si hi ha que preocupar-se d'alguna cosa es del tracte que han donat els fiscals al PP" afirmà un atre diputat autonomic critic en l'actual gestio del Consell. (...)

http://www.lasprovincias.es/politica/201410/19/reforma-para-cambiar-nada-20141019001602-v.html