¿Una reforma de l'Estatut per a tindre mes finançament?

6/9/2015

Exterior del Congrés dels Diputats de Madrit

La noticia ha votat als mijos de comunicacio com a la primera mida presa pel nou president: una reforma de l'Estatut d'Autonomia en la finalitat de tindre mes finançacio. Lo primer que passa pel cap es que es una excusa barata per a reformar unes atres coses que noson la finançacio i que des del propi inici de la democracia en esta santa terra, alla per l'any 1976, no li agrada al catalanisme militant, com es l'aparicio de la denominacio ”Llengua Valenciana” en l'Estatut, entre unes atres coses.

El proces mampres pel Consell ha segut activar l'iniciativa per mig de la Junta de Portaveus, iniciativa que va ser aprovada en març de 2011, i que, segons ells, el PP ha mantingut bloquejada en el Congrés, degut a l'oposicio de Genova i la Moncloa. Potser que obliden que aquella modificacio es la que dona caracter estatutari a l'AVLL i que se tiren al nou estatut cada volta que algu li lleva potestat a la dita academia. Si no està aprovat estarien mentint i per tant no es aplicable.

Fent historia s'ha de recordar que la reforma estatutaria fon duta a cap pel govern de l'imputat Camps, com a forma de tocar el nas al govern de Madrit, en mans de Zapatero (PSOE). Entreles coses mes destacades estava l'existencia d'una clausula per la qual el govern assignava durant 7 anys una inversio equivalent al pes del nostre territori en el conjunt peninsular. En canviar el partit del govern en Madrit, la llei s'ha paralisat al ser massa atrevida i pel montant deldiners que supondria. Fent calculs, en les ultimes sifres, exigiria del govern un traspas del 10,7% de tota l'inversio feta en les autonomies, o lo que es igual a 1.200 millons. La realitat, per supost, es una atra i es pot dir que utilisant sifres oficials els contes de 2015 nomes donaren 776 millons (7%).

S'ha de recordar que esta mateixa clausula existix en uns atres estatuts autonomics, obtenint l'aprovacio, en eixes ocasions, l'aprovacio del PP, com es el cas d'Arago. En uns atres casos no ha existit dita oposicio, com en el cas d'Andalusia i Catalunya. Tot lo qual, en conjunt, supon una discriminacio, en este sentit, cap al conjunt del territori valencià.

El dia 22 es nomenaran a tres representants per a defendre davant del Congrés la presa en consideracio de l'iniciativa, cosa que no podra ser possible fins a setembre. La votacio en el proxim curs politic pot posar als membres del PP valencià, que sí recolzaren el blindage en el cas andalus, en un assucac si no estan a favor del valencià.

Per la seua banda Accio Nacionalista Valenciana sempre ha estat en favor de que se nos torne als valencians el deute historic i se nos pague d'acort a la cantitat aportada, aixina es reflectix en la proposta 10: “Reivindicar i exigir, davant de l'Estat espanyol i de l’Unio Europea, tots els drets, infraestructures i finançament que nos corresponen en base a la nostra historia, les nostres aportacions economiques i al numero de poblacio. Les relacions politiques en l'Estat espanyol aniran encaminades a millorar i proyectar la societat valenciana i, per tant, contribuirà a fer-ho tambe en tota la societat espanyola. Sempre des d’una dinamica de colaboracio i coordinacio, mai des d’una posicio de sumissio ni subordinacio. En base ad aço, reclamar, des d’un posicionament autonomiste pero integrador, noves maneres de plantejar les relacions i politiques bilaterals entre l’Estat i les Comunitats Autonomes, establint criteris de prioritat periferica cap al conjunt de l'Estat espanyol i no centralistes, com fins al moment, que han provocat la desigualtat politica entre les Comunitats Autonomes i el deteriorament estatal”.

 

Albert Cuadrado

Imagens: Wikipedia - Rastrojo i Zaqarbal