Començarem l’any en el referendum del brexit, continuarem en la consulta popular de Colombia i hem acabat en les eleccions nortamericanes. Les empreses demoscopiques s’han cobert de gloria, practicament totes. Primer pronosticaren el no a l’eixida del Regne Unit de l’Unio Europea, en acabant anunciaren que s’anava a ratificar l’acort de pau entre el govern colombià i la guerrilla de les FARC i ara donaven com a guanyadora a la democrata Hillary Clinton. Hauran d’afinar les medicions i els resultats de cara a les votades presidencials de França l’any que ve; perque en esta ocasio s’ha vist que Clinton ha obtengut, en general, lo que estimaven les enquestes (ha perdut set millons de sufragis respecte a Obama), mentres que Trump ha tret prou mes de lo que estes calculaven –vot ocult o vergonyant– (encara que n’ha perdut dos millons respecte als comicis de 2012). 

          El futur president dels Estats Units no ha eixit de baix d’una pedra ni ha caigut del cel. Haurem de reconeixer que hi ha unes causes i que els electors s’han sentit atrets cap a la seua proposta, per molt irracional que nos parega i per molta sorpresa que haja provocat. Aclarixc que als meus proxims i coneguts els vaticini que eixiria Donald Trump. 

          ¿Cóm es possible que els ciutadans i ciutadanes hagen triat un personage misogin, mascliste, xenofop, raciste, brofec, incivic, chulo, practicant de l’ingenieria fiscal per a no pagar… i inexpert en l’administracio i gestio d’un Estat? ¿Cóm justificar que entre els propis denigrats ­–afroamericans, mexicans, musulmans, dones…– hi haja grups de soport i de votants? ¿Quína explicacio te que anant l’economia relativament be en el païs, en un creiximent notable i en una duracio de la crisis molt inferior a l’europea, els nortamericans no hagen apoyat en massa als democrates? ¿A ón s’ha de buscar la motivacio de l’elector de Trump? Son preguntes similars a per qué un agranador o un negre voten al PP. Els sociolecs i sicolecs socials s’hauran de trencar el cap per a donar complides respostes ad estos i molts atres preguntats que hi ha. 

          En les tertulies televisives i en els diaris he vist muntons de justificacions i argumentacions topiques, els llocs comuns de sempre: que es un antisistema, que l’opositora no era la mes adequada (¡I es cert!), que es un crit de la gent contra el ‘establishment’… Per a mi hi ha dos grans raons: el gros de l’electorat l’ha triat perque pensa com ell, s’identifica en lo que diu; mentres que una atra part –crec que minoritaria– ho ha fet per la fartera de la ciutadania en el ‘poder’ (entenga’s: partits, administracio, politics…), per a castigar-lo. Ho he simplificat molt, pero soc conscient que estos fenomens tenen una etiologia molt complexa i profunda.  

El professor de l’Universitat de Valencia Pedro Teruel, en un articul (Levante-EMV, 10-11-16), apuntava tres causes: –geoestrategica– una percepcio de la degradacio de la convivencia per l’inseguritat generada pel fanatisme islamic; –institucional– la sensacio d’impunitat en les altes esferes del poder; –economica– creixent separacio entre els rics i els pobres. En este context Clinton apareixia com a ‘continuadora’ de lo que hi havia, mentres que Trump –rebujat pel propi Partit Republica– representava lo nou i al mateix temps apoyar-lo suponia castigar al sistema (que com no es ‘castigable’ per ser un abstracte, l’ira es desvia cap a un objecte-persona: Hillary Clinton). 

          Els contertulis de les televisions –matinals, vespertins i nocturns– s’han afanyat en alertar de la creixent ona de populisme que avança per Europa sense que tingam medicines o antidots. Alguns pocavergonya han inclos en esta ona a l’espanyol Podemos. Considerant-los antisistema, son totalment diferents, oposts, ad estos atres moviments ultraconservadors, xenofops i parafascistes o fascistes directament. 

          Tots i totes coincidixen en que s’ha de reflexionar. Ya. Pero si reflexiones, tens la solucio davant dels nassos, i no vols vore-la, de ben poc servix el proces cognitiu. 

          La desafeccio que s’advertix entre els ciutadans del vell continent respecte a l’Unio Europea (expressada en grau extrem pel Regne Unit i la voluntat d’anar-se'n) te al meu entendre, a banda de les mencionades en el cas nortamerica, una atra causa sicosocial: la creença (que no te per qué ser ‘real’ sino ‘percebuda’) de que la Comissio i el Parlament actuen i llegislen a favor dels grans capitals, de les multinacionals i d’interessos ocults o aliens. Els ciutadans se senten desamparats per aquelles institucions que els haurien de protegir (com feyen els senyors feudals en l’Edat Mija respecte als vassalls) i es veuen indefensos en un mon que nomes oferix ‘inseguritats’ (i la ‘seguritat’ està en els nostres gens) i damunt els diuen que eix es el futur que ve… perque la globalisacio es imparable. Sent imparable tot allo que representa la ‘globalisacio’, lo que crec que reclamen –reclamem– es que estiga al nostre servici i no nosatres al seu. I aço, senyors, es lo que no fan estes estructures (partits, politics i administracio) que pretenen substituir als estats nacionals (d’aci naix l’intent de retornar al si protector). La solucio la tenen ahi, pero no volen prendre les decisions que pertocaria perque si no, al final de la carrera, no se’n podran anar d’assessors a Goldman Sachs com ha fet el que era president de la Comissio, Manuel Durao. 

          L’ultraconservadurisme i el parafascisme continuaran aumentant perque els que poden no volen fer lo que toca.  

          No descarte que complixca moltes de les promeses que ha fet, perque no crec –com alguns– que nomes foren bufonades tot lo que ha dit en campanya. Yo me conformaria en que anulara la negociacio del Tractat Transatlantic de Comerç i Inversions (TTIP). Alguna cosa haurem guanyat (se que per als defensors del neolliberalisme es horroros… pero, ya tenen prou en el CETA, Acort Integral d’Economia i Comerç entre l’Unio Europea i Canada, similar al TTIP). 

          Per als amants de les boles de cristal. Quan es conegue la victoria de Trump, la bossa de Tokio pergue un 5.3 % i ‘miraculosament’ a l’endema guanyà un 6.7 % ¿Entenen la ‘ignorancia’ de les bosses per a predir res i la ‘inutilitat’ com a instrument economic? Si, son pura especulacio. 

P. s. Assumixc –com en moltes atres ocasions– que en estos moments el silenci es compliç i hem de denunciar, com be explicava l’exdirector general de l’Unesco, Federico Mayor, en una entrevista, en El intermedio (La Sexta, 10-11-16).

Imagens: Donald Trump i.ytimg.com
                Hillary Clinton preocupada Portal de Noticias.com.ar.

Antoni Fontelles