Portava prou de temps descregut respecte a la justicia que s’estava impartint, no tant perque no es castigaren els delits sino perque en determinades ocasions les penes que es demanaven o que s’imponien –quan s’imponien– eren prou lleugeres, al meu entendre. Per contra, hi ha algunes faltes que estan ‘sobrecastigades’.  

En estos ultims dies, m’he reconciliat un poc en l’activitat judicial que se que es humana pero… S’estan dictant sentencies que fa deu anys ni les ensomiavem, o que fa nomes cinc anys eren impensables. 

En realitat en son dos els raigs d’esperança. U es la resolucio de la Sala del Civil del Tribunal Suprem sobre l’eixida a bossa de Bankia (publicada el 27-1-16). El Suprem en ratificà dos previes de les audiencies provincials de Valencia i Oviedo que havien estimat les reclamacions de dos demandants i que obligaven a l’entitat a tornar-los els diners invertits en la compra d’accions. Fallaren les audiencies que en el full d’oferta publica, en juliol de 2011, hi havia greus inexactituts. 

Est acte es determinant ara per als millers de persones que compraren les ‘bones’ accions, en la creença que estaven adquirint poc menys que el millor producte bancari del mon. L’entitat, per si acas, ha provisionat 1840 millons d’euros, ya que estava perdent totes les reclamacions. 

L’atre cas que corrobora eixa millora de la confiança personal en els juges es el de l’Audiencia Provincial de Palma que ha mantengut l’acusacio (com solicitava l’instructor José Castro) a l’infanta Cristina Federica de Borbo i Grecia, per una presunta defraudacio a Facenda, per mig de la societat patrimonial Aizoon, en companyia del seu marit Iñaki Urdangarín. 

De poc han valgut els intents vergonyants de l’artilleria de l’Estat per a lliurar-la. En l’inici del juï (11-1-16) es va vore cóm el fiscal anticorrupcio Pedro Horrach aportava un insospitat informe de l’Agencia Tributaria reiterant que no hi havia delit. Tambe verem que l’advocada de l’Estat, Dolores Ripoll, explicà –per si ho ignoravem– que la frase ‘Facenda som tots’ nomes te una intencio publicitaria. Estos i la defensa de l’infanta alegaren que se li havia d’aplicar la ‘doctrina Botín’ que, resumint, vol dir que per a jujar ad algu no es suficient que hi haja acusacio popular com la que representa Manos Limpias (¡Ya val que no hi haja ningu mes acusant!, ¡Quànt de sometiment i submissio queda encara!). 

En bon criteri, la sala de Palma ha estimat que no es aplicable la sentencia de 2007 del Tribunal Suprem que exonerà al banquer Emilio Botín d’un pressunt delit fiscal. 

Se positivament que les percepcions de lo que denominen ‘realitat’ no son identiques al cent per cent, entre varies persones (vaja, que tots veem coses paregudes pero no necessariament lo mateix i, per tant, cap la discrepancia); pero es fa costera amunt creure que ni l’Advocacia de l’Estat ni la Fiscalia Anticorrupcio no advertiren lo que inclus per a molts llecs en jurisprudencia era una obvietat. A vore, no es raonable que yo puga esgrimir que no m’entere de res en una societat de la qual soc propietari al cinquanta per cent i que firme les actes i que gaste una targeta d’ella i que l’atre propietari es el meu marit –en el que menge, me gite i vixc habitualment–. I ademes, hi ha tercers que me creuen. Aço es d’una ingenuïtat adanica o infantil. 

Tambe diu molt del mon en el que es mouen estes persones i moltes atres d’eixe selecte clup dels magnats, riquissims i realea varia. Estan acostumats a no donar conte de res, a ser exculpats i a obtindre lo que volen sense cap de problema. Res que vore entre els mortals com voste i com yo. 

A lo millor es eixa ‘realitat-mon’ la que ‘obnubila’ als servidors de l’Estat i defensors de lo public –i dels nostres diners–, i els impedix vore lo que uns atres mortals hem captat a primera vista. 

Lo que passa es que molt provablement no es esta rao la que provoca eixos efectes, sino una atra com la submissio al poder. Per sort, i encara que alguns no s’ho acaben de creure i els costa d’acceptar, moltes coses han canviat un poquet d’uns anys cap aci. Yo desige que continuen canviant molt mes… 

Imagens: Infanta i marit,  ENRIQUE CALVO | REUTERS
               Bankia, El Periódico

                                                                     Antoni Fontelles