Un govern de futur incert (I) / Toni Fontelles

11/6/2018

           Primer que res, una obvietat, el nou president del païs es el socialiste Pedro Sánchez elegit en una mocio de censura que fon avalada per 180 diputats del Congres, sifra superior a la que li otorgà fa dos anys i mig la confiança al populariste Mariano Rajoy. Es tracta d’un mecanisme constitucional previst per a revocar al primer ministre. 

          Aclarit aço, ve la segona part, el dia a dia quan s’acabe la lluna de mel. Vist des de fora, es previsible que conforme transcorreguen els mesos tinga mes dificultats. Al principi, ya se sap, tot es bonico i els desijos encara estan intactes. El pas del temps obligarà a materialisar les ilusions i aixina es contentarà a uns i s’agraviarà a uns atres. 

          El greu problema que te damunt la taula, com Mariano Rajoy, continúa ahi: Catalunya. Es necessaria una solucio politica per a mantindre l’unitat territorial i contentar als dos millons d’electors que se senten catalans i espanyols i tambe donar una satisfaccio o eixida als atres dos millons de votants que nomes se senten catalans i volen independisar-se. Des de l’oposicio, el PSOE plantejà una ‘solucio federal’, pero la qüestio està en cóm plasmar-la.  

          En lo que pareix un intent de reviscolar el bipartidisme, Sánchez ha optat per un eixecutiu monocolor, suponc que per a ocupar tot l’espai i per a ‘invisibilisar’ als podemites que, llegitimament, li havien demanat participar. 

          ¿Cóm es el nou govern socialiste? Es ‘debil’ –no per les persones seleccionades– en la mida en que haura de pactar totes les decisions, perque nomes te 84 diputats i ni en l’ajuda del seu aliat ‘natural’, Podemos, tenen majoria. Depenen de les minories independentistes i nacionalistes, catalanes i vasques. L’aritmetica parlamentaria impon la cultura de la negociacio i de la cessio. 

Impacta el conjunt que s’ha format, per les personalitats i experts seleccionats. Poc que dir, excepte les banals critiques que al ministre de Cultura i Deport, Màxim Huerta, no li agrada el deport ¿i qué?, o que el titular de Ciencia, Innovacio i Universitats, Pedro Duque, pot no ser l’adequat, ¿qué sabia María Dolores de Cospedal de defensa o d’estrategia militar?, ¿i qué? 

          ¿Quíns mensages ha enviat a la societat Pedro Sánchez? Sense dubte, el primer son les denominacions dels departaments –que ya sabem que no fan la cosa, pero ajuden–, altament significatius i que suponen un ‘programa’ de futur: ‘transicio ecologica’, ‘Unio Europea’, ‘migracions’… 

En segon lloc, que es ‘plural’ entre el centre dreta i el centre esquerra, en alguns tocs ‘radicals’ (la valenciana Carmen Montón defensora de la sanitat publica i universal), i en alguns tocs ‘conservadors’ (Fernando Grande exmembre del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP i ‘archivador’ de la primera causa per l’accident del YAK-42). 

En tercer lloc, li està dient a Europa que seguirém els seus consells i receptes com es pot vore per les persones i trayectories de l’equip economic. Ya apunte alguns problemes perque, en el fondo, s’ha triat ‘per a tranquilisar als mercats’ i evitar comparacions en, l’ara ‘odiosa’, Italia. Es el cas en Economia, Nadia Calviño es una eurofuncionaria que ha treballat en l’actual president Jean Claude Junker, qualificada de tecnocrata, lo qual vol dir… neolliberal. 

En quart lloc, al PP a C’s i a la dreta mediatica els ha mostrat que son gent de pau i d’orde… no hi ha cap veleïtat ni connivencia en els separatistes-independentistes ni en els ‘populistes’. 

En quint lloc, a Catalunya li està marcant el pas en l’eleccio de Josep Borrell i Meritxell Batet, sens irredentismes sobiranistes, i en el primer, clarament en contra. 

En sext lloc, ha demostrat al propi partit, als seus barons i a les ‘figures de porcelana’ que, en dificultats i contra tots els elements de dins i de fora, ha conseguit conformar un grup per als proxims mesos (com explicà el propi Sánchez, sense precisar si es referia a arrematar la llegislatura o per a convocar eleccions anticipades).

 

Consell dels i les ministres 

 

En septim i ultim lloc, ha marcat l’espai actual i futur en la ‘feminisacio’ del gabinet, 11 dones i 6 homens, ensenyant que es possible superar la paritat i fer ‘normal’ en dones lo que fins ara era ‘normal’ en homens. I immediatament ha eixit La Razón a titular, en portada, “Consejo de «ministras»” (7-6-18) per a destacar el predomini… segurament no hauria titulat “Consejo de «ministros»” si haguera segut al reves.

Imagens:  Pedro Sanchez pren posessio, elindependiente.com
                             Consell dels i les ministres, europrensa.com

Antoni Fontelles