Si tenim una hipoteca –deute– que no podrem controlar en una trentena d’anys, hem d’exigir canvis reals per a poder mantindre l’autonomia, perque en cas contrari, igual hem de tornar les competencies a l’Estat com defenen alguns opinadors.

          Primer que res, s’ha d’acabar en les situacions discriminatories com els sistemes fiscals del Païs Vasc i Navarra. En aço soc molt ‘igualitariste’ i estic d’acort en la reclamacio que feu el president de la Generalitat, Ximo Puig (eldiario.es, 31-8-15). Immediatament li retrucà el delegat del Govern en la Comunitat Valenciana, el populariste Juan Carlos Moragues. Moragues es pronunciava en contra i esgrimia que les dos normes –i excepcions– estan incloses en la Constitucio (eldiario.es, 31-8-15). Ya; estan en la Constitucio, pero no son intocables, sobre tot si generen ‘inequitats’ en uns atres territoris. I estos, el PP, son els que criticaven dia per d’atre i dos tall arreu al Govern socialiste.

          En segon lloc, s’haura d’acabar en els ‘balnearis fiscals’ –no apleguen a ser ‘paraïsos’– que tenim en el propi Estat i en les ‘guerres’ interregionals per baixar els imposts. Els regims especials de Navarra i el Païs Vasc es beneficien de ser els recaptadors i son especialment generosos en les reduccions –sobre tot Navarra– tant en l’impost de patrimoni com en el IRPF (Las Provincias, 23-3-15). Segons el meu entendre, s’hauria de posar un minim per a impedir que les comunitats es feren la competencia, com Madrit que tenía –ignore si actualment el manté– un 0 % d’impost de patrimoni (Las Provincias, 23-3-15). Un atre cas similar es la taxa de successions a on Madrit, una volta mes, te provablement la mes baixa de tota Espanya i aixina no es d’estranyar que els mes rics declaren en aquella autonomia, com ho feu la familia d’Alba en morir la duquesa. Trià Madrit perque alli nomes li aplicaven un 1 % front al 36 % que cobrava Andalusia (El Mundo, 24-11-2014). Es pot retrucar que cadascu aplica la quantia que vol, pero clar, la capital de l’Estat pot fer lo que fa perque es beneficia d’una tradicio centralista secular en tots els ambits i perque alli residix el Govern que es sense dubte un pol d’atraccio i d’inversions que no ha de costejar el Govern regional.

La passada es que alguna de les autonomies de mes reduida fiscalitat –com La Rioja- es de les mes beneficiades en el repartiment que fa l’Estat. I aixina no pot ser.

Per a evitar esta competencia, no se si es pot aplicar, pero en l’India a on la declaracio de la renda nomes la fa un percentage molt exigu de ciutadans, els estats es nodrixen d’imposts com l’IVA i en cada u d’ells es diferent. Es un clar eixemple de ‘balnearis fiscals’ en la propia federacio i lo normal sería que les empreses i fabricants es traslladaren als territoris mes ‘barats’. Per a evitar la competencia deslleal, els productes van etiquetats en l’orige i es prohibix la venda fora de l’estat (ho comprovi personalment en unes botelles de refresc). Sería una solucio. Tu vols tindre ventages fiscals en les taxes i te domicilies en X, perque pagues menys, els productes no es podran vendre fora d’alli. Provablement en poc de temps tindriem una homogeneisacio fiscal autonomica.

En tercer lloc, uniformar, en un minim, les prestacions que rep un ciutada en totes les regions. A partir d’ahi, si un govern vol oferir uns atres servicis o unes atres millores als seus connaturals, que s’ho pague en els seus imposts, pero clar, estes ventages estarien vetades als de les comunitats veïnes.

Per ultim, en quart lloc, s’hauria d’establir un sistema de repartiment just i equitatiu que no creara autonomies inviables i ofegades front a unes atres que viuen en la ‘gloria’. Yo no soc expert en estes qüestions pero igual podria estendre’s el model basc i navarres o plantejar unes atres solucions mes imaginatives que de segur els tecnics coneixen.

Lo que no pot continuar igual es que els valencians i valencianes, que no tenim culpa de lo que han fet els governants, sigam els perjudicats per uns sistemes discriminatoris i per la mala gestio del PP que ha imperat aci vinticinc anys (un regim que, desgraciadament pero lliurement, han votat la majoria dels ciutadans).

Image: financament autonomic patim.org

                                                                     Antoni Fontelles