Està clar que es ben cert el refra de ‘no hi ha mes cego que qui no vol vore’. Igual te alguna excepcio, pero no es el cas. El dumenge passat (4-12-16) hi havia dos convocatories significatives en l’Unio Europea: el referendum en Italia i les presidencials en Austria. Els asimetrics calmants aplicats als resultats son que lo primer era una qüestio interna del païs, mentres que lo segon ha segut un triumfo de l’europeisme.  

          El primer ministre italia Matteo Renzi se n’ha hagut d’anar en haver perdut la consulta per a reformar la constitucio. Ho havia plantejat com a un plebiscit sobre la seua persona i els ciutadans han decidit ‘castigar-lo’ no aprovant-li els canvis que volia introduir. No li llevarém valor perque ell a soles ha aplegat quasi al 41 % de vots. 

          Els guanyadors han segut, sense dubte, els opositors Lliga Nort i Força Italia (ultradretans i eurofops) i el Moviment Cinc Estreles –M5S– de Beppe Grillo (antisistema i que vol abandonar l’euro). Han sabut captar el descontent i han acusat a Renzi d’intentar perpetuar-se en el poder i de treballar –en esta i unes atres reformes– en interes dels banquers i de les grans empreses. La veritat es que com a representant fracasat de la socialdemocracia –perque dien que era socialdemocrata–… no te preu. Ell, que li ‘furtà’ el Govern al seu company de partit Enrico Letta, ha segut ara apartat pels electors. 

Les sifres son significatives: una molt alta participacio (68.2 %), el ‘no’ ha tret poc mes del 59 % dels sufragis mentres que el ‘si’ ha obtengut quasi el 41 % de les paperetes, son 18 punts de diferencia.  

Les reaccions, per a tots els gusts. Naturalment. Aci, el PP ha manifestat el temor a que es convoquen comicis (com reclama el M5S) i guanyen els ‘populistes’ (eldiario.es, 5-12-16). Si ho diu pels seguidors de Grillo, li recordarém que esta formacio guanyà –individualment– les generals de 2013 (8.688.000 vots i 108 diputats), pero la coalicio entre el PD (Partit Democratic de Renzi) i tres grups mes (10.047.000 vots i 340 diputats) els ha permes governar durant estos anys. ¡I nos queixem aci del sistema electoral espanyol! 

Podemos ha apuntat que es un castic a l’establishment i un sintoma del fracas del proyecte europeu (eldiario.es, 5-12-16). 

Per ultim el ministre europeu d’Economia, Pierre Moscovici, ha manifestat que Italia es un païs solit i que superarà esta situacio. Puix si, porta 63 governs en 70 anys… ¡I no s’ha afonat! O siga, que continuen sens enterar-se de qué està passant per ahi. Alguns politics espanyols, nerviosos per les dos eleccions, haurien de dependre la lliço. 

L’atre possible esglai era la repeticio dels comicis presidencials en Austria. Segons les dades provisionals, la victoria ha segut per a l’independent –ecologiste– Alexander van der Bellen en un 53.8 % de vots, front a l’ultradretà-neofasciste Norbert Hofer en un 46.2 % de sufragis. Hofer, del FPÖ, nomes obtingue un 20.5 % –que ya es molt– en les ultimes llegislatives de 2013.   

En el referendum anulat, celebrat el passat mes d’abril, la diferencia entre els dos candidats fon de 31.000 vots a favor de Van der Bellen. 

En les primaries austriaques, els governants partit socialiste i conservador quedaren en quart i quint lloc respectivament, motiu pel qual el candidat –socialiste– i president federal Werner Faymann dimiti (9-5-16). ¿S’enten el ‘premi’ als dos ‘dirigents sistemics’? Tambe s’ha de tindre present que el carrec es quasi honorific, sense les competencies que pot tindre en un regim com el nortamerica, en funcions eixecutives. 

No llevare ni un punt de la clara victoria de l’independent (un 7.6 %). Ad este clau ardent s’han agarrat els ‘defensors’ de l’UE per a traure pit i anunciar que un europeiste li ha parat els peus a un euroesceptic (que plantejava ambiguament un referendum d’eixida). 

Ara be. ¿S’han donat conte del calibre de la disjuntiva que tenien els electors? ¡Els austriacs havien de triar entre un ‘independent-vert’ i un ‘ultradretà’! Provablement els ha pesat mes la por al neofasciste que el ‘europeisme’ de Bellen. ¿Hauria eixit el mateix resultat si el contrincat de Bellen haguera segut una persona de ‘centredreta’ o ‘centresquerra’? Molt provablement no. I una ultima consideracio ¿Han advertit que hi ha un 46 % de la poblacio d’Austria que vota ‘ultradreta’ i que, en conseqüencia, està d’acort en tots o en molts dels seus plantejaments ideologics? ¿Hi ha motiu per a alegrar-se o per a preocupar-se –i molt– de les proximes convocatories en l’Unio Europea? (llegislatives en Holanda, Alemanya i França en 2017). 

Passats els dies i superat l’impacte de les dos noticies, els nostres dirigents politics estatals i europeus… tornen al solc i no voran el ‘canvi climatic’ fins el dia que obriguen l’aixeta i no ixca aigua. 

Confie que els amables llectors ho vegen. Sempre es una alegria.

Image:  matteo renzi internacional elpais.com fotograma

                                                                     Antoni Fontelles