UN ATRE PROFESSOR ASSESSINAT: JACOP GAPP / J.Morales

30/11/2021

            En l'articul anterior, i en este, me propongui relatar els fets ocorreguts en dos epoques diferents i a dos homens, als quals els unia un fet en comu: eren els dos mestres d'escola i encara que no havien naixcut en Valencia, els fets, o part d'ells, es desenrollaren en la nostra ciutat i els dos tingueren un tragic desti.
            En una vall del Tirol, en les estribacions de les montanyes nevades, se troba la ciutat de Wattens, en Austria. Era una chicoteta localitat de 1.760 habitants. En eixe ambient de vida aquetada i tranquila en 1897 naixque i es crià el chicotet Jacop Gapp en el si d'una familia obrera. Ell era el menor de set germans; sa mare era un fervent catolica i encara que tenien pocs mijos li proporcionaren una bona educacio i estudis.
            Quan alcançà els 17 anys esclatà la primera guerra mundial, en ella intervingueren la majoria dels països d'Europa, un d'ells era el seu propi païs, Austria, que se posà al costat de l'Alemania del Kaiser. Fon movilisat al complir els 18 anys. Els horrors de la guerra marcaren el seu caracter en la seua part mes humana. Fon ferit en combat i condecorat, patí al final de la guerra 18 mesos de cativeri. Se senti atret per les idees socialistes i observà en atencio la revolucio rusa, sempre des d'una perspectiva humanista.

Kaiser Guillem II, emperador d'Alemania

            Passada la guerra senti que sa vida no podia ser com abans; volia que tinguera un nou sentit, desprecià per a sempre les armes i la guerra; el desti de l'home europeu no era matar-se uns a atres, ell era cristia i havia segut educat en la religio catolica. Quan anava a missa els dumenges en la seua familia a l'iglesia marianista, li seduia aquella pau i escoltar les ensenyances de Jesus; fon meditant la seua idea i al complir els 22 anys solicità l'ingres en aquella orde. Tenia series dubtes de que li admeteren en eixa orde religiosa degut a les seues idees socialistes, no obstant un dia se presentà davant dels responsables marianistes i una volta davant d'ells els digue en veu ferma: “Aci estic, soc socialiste i vullc ser sacerdot, si no servixc digueu-ho quant abans”. Fon admes i passats deu anys s’ordenà sacerdot.
            Jacop destacava en l'ensenyança i en el seu caracter huma. Per a llavors Austria s'anava recuperant, a l'igual que Alemania, de la guerra. En Alemania les coses no terminaven de funcionar, els tractats de Versalles eren molt durs, la gent no tenia treball i curtejava tot. L'imperi Austro-Hongares s'havia solsit donant lloc a la jove republica d'Austria, pero l'economia no era la mateixa, s'havia separat Checoslovaquia i en ella la riquea basica de les seues mines.
            S'havien format tres partits importants: el social democrata, la democracia cristiana i el nacionaliste alema. Havia tambe un atre partit, pero mes chicotet: el partit comuniste. Els tres primers, per diversos motius, eren partidaris de l'unificacio en l'Alemania de Weimar, en aquell temps Republica; una gran part dels austriacs tambe ho volien, se sentien mes segurs a l'ombra d'aquella potencia, havien segut aliats en l'anterior guerra i tenien moltes caracteristiques comunes, com la mateixa llengua.
            Jacop Gapp no se clavava en tot aixo, ell tenia la seua propia opinio, pero preferia dedicar-se al mon sacerdotal dins de l'orde marianista, pero els acontenyiments s'anaven desenrollant i al passar el temps, en la veïna Alemania el partit nacional socialiste format pels “nazis” i dirigits per un lider d'orige austriac, Adolf Hitler, anava imponent-se en tots els estaments politics i socials del païs veï.
            Jacop observà en curiositat l'alvanç d'aquell partit, pero quan vegue la forma en que se desferen dels restants partits i el colp final en l'incendi del Reichstag, culpant als judeus, senti un tremolor, pensava que allo podia aplegar, tart o pronte, primer a Austria i en acabant al seu estimat Tirol. I aixina succei el 12 de Març de 1938, en que Alemania s'anexionà Austria.
            Eixe mateix dia de vesprada Hitler en un coche descapotable desfilava triumfalment pels carrers de Viena en mig d'aclamacions. Els temors de Jacop s'havien complit. Ara tots estaven supeditats al govern del partit nazi i al seu lider Adolf Hitler.

Entrada en Viena dels nazis

            Jacop va vore que la democracia desapareixia. Al mateix temps que eren invalidats els atres partits, ell comentava estos successos en uns atres membres de la seua congregacio, pero encara que alguns estaven d'acort en ell, li recomanaven que se callara; en definitiva ells no eren politics i no havien de posar-se en contra de la gent, pero Jacop no ho veïa aixina. La forma i el pensament nazi anaven en contra del pensament cristia que sermonava la seua iglesia. Jacop se decidi en valentia a donar la replica des del pulpit, les seues homilies dominicals eren dures critiques contra el sistema nazi.
            Exponia en tota claritat les contradiccions que havia entre l'odi als judeus, la politica d'esterilisacio a persones malaltes debils mentals i l'internament dels chiquets d'estes caracteristiques en camps especials d'a on ya no tornaven; anaven contra l'esperit de l'evangeli i el mensage de Jesus.
            L'ensenyança en Austria fon dictaminada pel regim nazi i les escoles marianistes passaren a l'estat. L'orde se quedà sense escoles i sense treball en elles. Jacop hague de guanyar-se el pa ajudant en les faenes del camp, pero podia dir missa els dumenges. El dia 11 de decembre de 1938, en l'homilia dominical, atacà en durea l'actitut del regim nazi contra l'iglesia catolica i contra el Papa. Davant d’estos fets la Gestapo decidi estretir el circul sobre ell.
            Els seus superiors decidiren que lo millor per a Jacop era que se n’anara d'Austria a uns atres centres marianistes. Decidiren enviar-li primer al sur de França, a Burdeus, i d'alli, per a mes seguritat, a la peninsula, concretament a Sant Sebastia. Jacop en tot el dolor del mon comprengue la situacio i mamprengue el viage deixant arrere a la seua volguda Austria.
            Era 1939 aci s’havia acabat una guerra civil i l'orde marianista volia reorganisar els seus coleges, tenia mes de vint en la peninsula, per lo que foren ben acollits el grup d'austriacos que vingue en Jacop.
            Els dos primers anys eixerci com a professor de llati i alema en el bachillerat local, pero li aconsellaren que s'alluntara de la llinia fronteriça. La Gestapo estava en la França ocupada i Sant Sebastia estava prop de la frontera. Jacop solicità eixercir de mestre en l'escola del Pilar de la mateixa orde en la ciutat de Valencia, alli es sentia mes alluntat del la Gestapo. Era una ciutat de vida tranquila per a la en aquell temps convulsionada Europa. L'escola del Pilar estava situada en un edifici llogat en el carrer comte Altea, fins a que mes tart ocuparen en propietat el vell casalici que havia segut de les religioses del Loreto, en la plaça comte de Carlet.

Colege del Pilar en els anys 50

            Jacop continuà en les seues clases d'alema i llati, i els dumenges i festius era l'encarregat per l'orde de celebrar les misses per a la comunitat alemana, molt numerosa en aquella epoca. Ell continuava en les seues homilies com si estiguera en la seua ciutat de Wattens, continuava en les seues dures critiques al regim nazi, puix anaven contra les ensenyances del cristianisme. Els seus superiors li ordenaren que fora mes moderat en els seus comentaris dominicals. Per als ciutadans valencians nomes era un retor alema. Ell veu que estava en un païs aliat dels nazis, no debades els havien ajudat a guanyar una guerra i impondre una dictadura, per lo que decidi ser mes prudent, al cap i a la fi era un refugiat del sistema nazi. Jacop castellanisà el seu nom en els seus alumnes passant de “pare Jacop” a “pare Santiago”.
            Jacop continuà en la seua vida rutinaria fins a que un dia rebe la visita en l'escola de dos jovens austriacs preguntant per ell. Li digueren que no havia tingut mes opcio que fugir d'Austria, en tots els judeus i que s'havien anat per a no ser portats a un camp de concentracio, a on els judeus morien a cents. Els seus familiars tambe havien fugit i se trobaven en Burdeus, esperant un passaport per a Portugal i en acabant anar a America. S'establi un corrent amistos en aquells dos jovens. Durant els mesos següents les visites foren freqüents.
            Un fi de semana li propongueren que els acompanyara prop de Sant Sebastia, a Irun, en un vehicul que havien llogat. El motiu fon que alguns amics que alli residien volien coneixer-li. Jacop accedi amablement. Aplegaren al dia, els dos jovens s'havien alternat conduint.
            Desdejunaren en una cafeteria de Sant Sebastia i es dirigiren a Irun. Aplegaren al poc de temps i travessaren un pont de pedra. Li digueren que en l'estacio de l'atre costat els esperaven. Jacop no li donà cap importancia, l'estacio estava prop. Pero havien travessat el riu Bidasoa, el nom de l'estacio no era Irun, sino Hendaya, i esta estacio era territori frances. Jacop senti que alguna cosa no anava be. Els jovens li tranquilisaren, pero res mes eixir del coche aparegueren quatre individus inconfundibles pels seus abrics de pell negra i els seus capells. Era la Gestapo, i davant de la sorpresa de Jacop els dos jovens que li acompanyaven s'identificaren com a membres de la Gestapo, Jacop havia caigut en les seues xarcies ingenuament.
            Fon portat directament a Berlin a on fon empresonat. Els alemans no li perdonaren que els criticara en durea inclus des de la distancia, com eren les homilies de les misses de Valencia. La Gestapo aplegava a totes les principals ciutats d'Europa. Els interrogatoris duraren sis mesos, pero ell se mantingue ferm en les seues conviccions, no li pogueren doblegar, es redactaren 30 folis en la seua causa. “El deure propi com a sacerdot catolic era alertar als creent sobre lo perillos que es el nacional socialisme per al catolicisme”. “No vullc la mort del nacional socialisme, sino el final de l'erro nacionalsocialiste”. Lo que va vore i patí durant aquells sis mesos fon horrible per a un esperit sensible com el seu.

Fotos de la ficha de preso

            El cap suprem de la Gestapo, Himler, llegi tots els seus expedients i comentà “En un millo d'homens com Gapp, pero de la nostra ideologia, dominariem el mon”.
            Finalment el pare Jacop Gapp fon enjuïciat i sentenciat a mort.
            Solament, com a ultima voluntat, consentiren que escriguera dos cartes a on es despedia dels seus estimats cosins en unes llinies plenes d'emocio, a on els pregava que resaren per ell. L'atra carta anava dirigida al superior de l'orde en Austria, a on li agraia la seua amistat i l'haver-li acollit en l'orde.
            Finalment, el 13 d'agost de 1943, a les set de la vesprada, en la preso de Plotzense, en Berlin, se presentaren junt en Jacop, el fiscal Kurt, el funcionari Karpe i l'inspector de presons Roster.
            El pare Jacop Gapp fon eixecutat en la guillotina, el proces durà nou segons.
Imagens:eldiario.es, wikipedia (Fae, Jim Renge i BArchBot)

J.Morales