Quan encara estava digerint l’ultim cas ‘aïllat’ de corrupcio del PP (la detencio de l’alcalde de Granada per no se quànts presunts delits, que ya vorem en qué queden), bota tambe l’ultim cas –de moment– que mostra el caracter eixemplar dels dirigents popularistes.

Ara no ha segut un pelacanyes com els d’Imelsa (una gran familia), l’alcalde de Granada o els indescriptibles responsables socialistes dels eres d’Andalusia. No, ara es l’expresident del govern, president de la fundacio FAES (conservadora i defensora de l’ultraneolliberalisme) i president d’honor del PP, José María Aznar, qui nos ha mostrat la cara mes mendaç i insolidaria. El passat dimecres (13-4-16) OK Diario publicava, en exclusiva, que el Ministeri de Facenda havia multat a tan insigne personage en vora 70.000 euros (i li n’han perdonat 20.000, segons els inspectors) i una complementaria de vora 200.000 euros. El motiu es que havia utilisat l’empresa Famaztella (acronim de “Familia Aznar Botella”) per a gestionar els seus ingressos, cosa que derivava en una tributacio del 25 % quan li corresponia pagar el 50 %, per ser un professional i no una entitat.

Un politic que fins a la sacietat nos ha donat lliçons d’etica, moral, llibertat, solidaritat, amor a Espanya, defensa dels valors cristians… Vaja, un eixemple viu de grans idees i altura de mires, si no fora per menudencies com intentar defraudar als ciutadans.

Aznar feu lo que es coneix com a un ‘monedero’ (en alusio al dirigent de Podemos Juan Carlos Monedero quan tributà pels seus ingressos en l’estranger per mig d’una empresa que creà en Espanya –l’hauria poguda constituir en un paraïs fiscal i igual no nos haguerem enterat–, en lloc de com a un professional). Recorde l’escandol i l’actuacio ‘indirecta’ del ministre de Facenda Cristóbal Montoro per a publicitar el fet i les critiques que llançava la portaveu del govern Soraya Sáenz en les conferencies de prensa del Consell de Ministres. En esta ocasio no han segut tan ‘diligents’ ni l’u ni l’atra. Recorde tambe els titulars de diaris tan equanims com LA RAZÓN, ABC, EL MUNDO, EL PAÍS… censurant lo censurable. Recorde tambe les televisions i especialment la que paguem entre tots, TVE, cóm ‘informava puntualment’ del ‘cas Monedero’, in extenso i en capçalera.

Quín silenci mes atronador (permetau-me esta topica llicencia poetica) el d’estos dies. Precisament en TVE, en el Telediari-1 (13-4-16) no ixque la noticia (com criticà el Consell d’Informatius) i en el Telediari-2 la tragueren encapçalant-la per la peticio del PSOE per a que comparega Montoro (una forma d’ocultar al protagoniste i el fet noticios). No s’han distinguit tampoc, per ser qui es el denunciat, en destacar-la A3 o Telecinco; no ha segut el cas de La Sexta que, com es habitual, ho ha tractat de forma similar a quan Monedero.

Atronador silenci tambe en els mijos escrits, ya que repassant ABC, LA RAZÓN, EL PAÍS, EL MUNDO, LAS PROVINCIAS i Levante (14-4-16), en cap d’ells apareix en portada. Fa mesos, alguns d’ells no nomes li dedicaven la primera al ‘cas Monedero’ sino que el tragueren en diverses ocasions. Entre els grans, l’excepcio ha segut La Vanguardia que escrivia: “Hacienda multó a José María Aznar por eludir el pago de impuestos”, en lloc i lletres destacades. Impecable periodisticament.

Com era d’esperar, tampoc fon ‘important’ que el ministre d’Industria, José Manuel Soria, es contradiguera a l’hora d’explicar la vinculacio –inapelable, pels documents– en una empresa que apareix en els papers de Panama (païs de “cultura tributaria diferente”, en feliç definicio del ministre de Justicia Rafael Catalá. ¡No te vergonya!) i en unes atres del Regne Unit, les Jersey i Bahames. En algun rotatiu anava en portada (14-4-16), en lletra chicoteta o en un raco… Un atre eixemple d’etica i de moral. Si, ya ho se, tindre una empresa en Panama es llegal. Motiu pel qual la major part dels contribuents espanyols en tenen una ¿No?

Distint ha segut el tractament periodistic quan de les inaguantables explicacions mendaces s’ha derivat la dimissio (15-4-16). Un detall important, el president del govern en funcions Mariano Rajoy ha callat, com sempre. Nomes li ha faltat el “Luis, sé fuerte”.

I qué dir de la reunio del ministre Montoro en l’expresident Aznar per a parlar de politica, una volta se l’havia sancionat. Que si. ¡Increduls!

O de la reunio que tingueren l’expresident del FMI i exvicepresident del govern del PP, Rodrigo Rato, i el ministre d’Interior, Jorge Fernández (29-7-15), per a tractar qüestions de la seguritat de Rato, quan ya estava immers en tot el proces judicial de Bankia. ¡Malpensats!

¿Algun ministre s’entrevistà en Juan Carlos Monedero, o en Bertín Osborne, en Mario Conde o en alguna de les personalitats que sanciona Facenda?

I per no fer-ho mes llarc i mostrar el tracte diferencial –i per tant, manipulador– dels mijos de comunicacio, valga l’archiu del TS de la querella per finançament illegal presentada per Manos Limpias contra Podemos –no se si en van dos o tres– i l’archiu tambe pel contracte de Iñigo Errejón en l’Universitat de Malaga. La sala del TS recorda que, en l’expedient incoat a Errejón, els fets podien ser considerats com a dos faltes disciplinaries, pero "más allá del reproche ético y la ilicitud disciplinaria, no pueden ser constitutivos de un delito de estafa" (20 minutos, 13-4-16). ¿Per qué ho dic? Perque tampoc va en quasi ninguna portada de periodic i perque en TVE, en el telediari 2 –que viu– (13-4-16), les dos noticies encapçalaren el bloc de breus, dedicant-los no se si 20 o 30 segons i unes imagens mentres se llegien les quatre ralles.

La frase del titul ve de la que supostament pronuncià Juli Cesar quan adverti que entre les persones que l’assessinaren estava el seu protegit Marc Juni Brut, i exclamà “tu quoque Brutus fili mi” (Brut, tu tambe, fill meu). Es dir, de l’ultim que me podia esperar que intentara defraudar era de l’intachable i recte José María Aznar (¿A que si?).

D’aci uns dies, ¿En quína cara anirem a presentar la declaracio de la renda?

P. d. Ya quasi tenim salvada a l’infanta Cristina. Al temps.

 Imagens: vigoalminuto.com, Aznar; tumblr.com, Assesssinat de Cesar    

Antoni Fontelles