'Trinca la pasta i corre' o les guardies no presencials en La Fe

3/3/2015

Inspirats en les targetes Black (targetes en negre), o en la 'eixemplar' gestio de les caixes d'aforros dels comites dels representants politics i dels sindicats, ara en la Fe de Valencia han instaurat un atre sistema 'original' per a traure profit de l'erari public.

Esta volta ho fan en l'ambit sanitari, baix la cobertura de l'alarma social creada pels casos de l'ebola, botant-se les directrius marcades pel protocol del Ministeri de Sanitat per ad esta qüestio.

En la Fe de Valencia han creat un comite fantasma de l'Ebola, chafant les competencies del Ministeri de Sanitat, interponent-se a les directrius que simplifiquen les actuacions, fent que en lloc d'una cridada siguen necessaries dos, per a donar l'alarma. ¿Hi ha algun lloc a on siguen tan destarifats com nosatres? Si, en Andalusia han posat en marcha un protocol similar, pero en una diferencia substancial. En la Sanitat andalusa els encarregats son voluntaris, i el cost afegit es zero.

El cost d'este comite en Valencia puja a 6.500 euros al mes per formar part d'unes 'guardies' no presencials. Per sort, nomes son 8 professionals mes 2 membres de la gerencia del centre les persones 'beneficiades' d'esta ocurrencia.

Es dir, es boten el protocol dictat pel ministeri corresponent, interponen un mecanisme que retarda la resposta, i es posen un sou public per a fer un treball que pot fer i possiblement fara qualsevol sanitari dins de les seues atribucions en la seua tanda de treball, sense sobrecost algu.

Les seues guardies no son presencials i per lo tant no hi ha garantia de que els encarregats estiguen presents per a fer la faena per la que estan cobrant.

La consellera de Bienestar Social, Asunción Sánchez, junto a...

La consellera de Benestar Social, Asunción Sánchez, junt a representants de Creu Roja en Alicant, Foto: P. RUBIO 

Font: diari El Mundo

Accio Nacionalista Valenciana exigix la supressio d'este comite innecessari que lo unic que fa es traure diners de les eixutes arques de la sanitat publica.

Miquel Real