Tots contra el foc: els resultats (I) / Antoni Fontelles

8/5/2017

            Alla pels anys 70, del sigle passat, les autoritats de la dictadura espanyola llançaren un mensage ambientaliste contra els incendis forestals en el lema “Cuando un monte se quema, algo tuyo se quema”. Li faltà el temps a l’humoriste Jaume Perich (1941-1995) per a cancelar-li el sentit afegint-li les paraules “senyor conde”, en una refencia explicita a que les propietats forestals estaven –i provablement continuen– en mans privades de nobles i latifundistes. El problema general que denunciava l’eixecutiu franquiste es reordenava en un problema nomes d’alguns… els propietaris.

         I aplegue a on volia aplegar. Les terribles conseqüencies que s’auguraven si guanyava les presidencials de França l’ultradretana i racista Marine Le Pen igual no son el ‘meu problema’ sino les del ‘sistema’ neolliberal instalat en Bruseles.

         Anem per passes. Primer vejam els resultats (pot hi haure alguna discrepancia menor, encara que son senyes oficials). No res nou que no anunciaren totes –dic totes– les enquestes.

– La participacio

– Vots als principals candidats en les dos voltes

            Cadascu pot traure les conclusions. No estan massa amagades ni son massa complexes. Una atra qüestio es l’analisis detallat per regions i el creuament dels numeros en uns atres factors socials particulars.       

Recordem uns fets. No passaren ni 24 hores de la primera volta quan  s’activà alli el conegut com a ‘front republicà’ que consistix en donar soport, en la segona volta, a la força politica que siga per a impedir que guanye el Front Nacional. Be. Al costat de Macron es posaren els perdedors: el dretà Fillon i el socialiste Hamon (i alguns candidats que no passaren del cinc per cent dels sufragis). Als insumissos de Mélenchon –i els companys espanyols de viage, Podemos– els ha caigut la de Deu per deixar llibertat de vot als seus simpatisants. L’argument es que no apoyar al neolliberal es favorir a Le Pen. Home, per una banda si i per una atra no. No es pot obligar a les persones a triar necessariament entre lo roïn i lo pijor. Es pensable i possible alguna atra cosa.

         Aci, els majors defensors d’este ‘cordo sanitari’ han segut els representants del sistema –PP i PSOE– i els ‘nouvells’ –en neollengua– de Ciudadanos. Alguns dels simpatisants d’estos partits son els que, quan poden, critiquen –per antidemocratic– el denominat ‘pacte del Tinell’. Refresque la memoria: fon un ‘cordo sanitari’ entre les forces nacionalistes i d’esquerra en Catalunya per a impedir el pas del PP. En un anex del primer punt del text figurava una clausula que excloïa qualsevol acort de govern en els popularistes, tant en Catalunya com en l’Estat. El pacte es firmà, el 14 de decembre de 2003, entre Joan Saura per ICV-EUiA, Pasqual Maragall pel PSC i Josep-Lluís Carod-Rovira per ERC que, ademes, conformarien un tripartit per a Catalunya.

         I aço ho dic pels neoconversos espanyols a la ‘fe del tinell’ en el cas frances. ¿Qué podem dependre? Que les accions son democratiques o dictatorials segons els beneficiats.

¿Quí s’ha apuntat a defendre la causa neolliberal de Macron? L’expresident nortamerica Barack Obama (que, entre unes atres coses, fon incapaç d’encarrilar una solucio per al Proxim Orient i ahi si que patixen, patim i patirém les conseqüencies); la cancellera alemanya Angela Merkel (la defensora a ultrança de l’austeritat europea); l’exministre d’economia de Grecia Yanis Varufakis (¿deutes emocionals?); la plana major de l’Unio Europea (Jean-Claude Juncker –president de la Comissio Europea i conegut protector dels paraïsos fiscals– i Donald Tusk –president del Consell Europeu i dretà–) i els ‘remostrons’ socialistes francesos Manuel Valls –exprimer ministre que pergue les primaries contra Benoît Hamon–, François Hollande –encara president del païs– i Bernard Cazeneuve –actual primer ministre–…

I no oblidem una important qüestio. Macron renegà del seu passat socialiste… si es que alguna volta ho fon. A pesar de tot, sera un president ‘per defecte’, no ‘per eleccio’.

Per cert ¿li haura finançat la campanya el chavisme o el bolivarianisme?

 

Imagens: rfi.fr (cares enfrontades); 1.bp.blogspot.com (Marine Le Pen)

 

Antoni Fontelles