Tots contra el foc: el problema (i II) / Antoni Fontelles

9/5/2017

Junker en el parlament europeu

En alguna atra ocasio he tractat el problema, pero no fa mal repetir-ho. ¿Per qué hi ha euroesceptics? ¿per qué hi ha ‘lepens’? ¿per qué hi ha ‘ukips’? ¿per qué hi ha ‘pegides’? No continue en mes preguntes i vos done la meua resposta. Senzillament, perque hi ha ‘macrons’, ‘merkels’, ‘junckers’, ‘valls’ i tota la recua elitista que no vol enterar-se de lo que està passant en eixa Europa que diuen defendre. En l’Europa a on creix la desigualtat cada dia que passa. En l’Europa que com a ideal oferix inseguritat (emocional, fisica, laboral, economica…). En l’Europa valenta i solidaria de les persones pero que institucionalment rebuja tindre un paper fonamental en el mon present i futur…

No recorde en quína televisio, pero fa uns dies (5-5-17), el president de la Comissio Jean-Claude Juncker, parlant dels comicis francesos, afirmava que ‘l’Unio Europea no es nomes un mercat’. L’analisis es encertat, pero les obres son incongruents en ell. Les elits dirigents de l’Unio continuen actuant i llegislant majoritariament o principalment a favor de les transnacionals i dels grans capitals. Cert es que alguna volta s’equivoquen i favorixen, en qüestions menors, als ciutadans que diuen representar. Ho obliden de seguida.

¿Cóm s’enten, segons els sondejos, que el Front Nacional siga el mes votat pels obrers? Simultaneament la ‘França Insumissa’ es el preferit pels jovens. I tambe, d’acort en les investigacions sociologiques, una part dels electors de Mélenchon s’ha decantat ara per Le Pen. ¿Es per la defensa dels valors tradicionals, de la xenofobia o del racisme? No. En totes les prevencions i cauteles, la metafora que identifica a Macron es el ‘mercat’, mentres que la de Le Pen es la ‘casa’. U representa l’incertea i l’atre la seguritat. Els melenchonistes no son de dretes ni racistes ni filonazis, ni yo tampoc, pero algunes de les propostes generiques les subscriuria, perque crec que les coses poden ser d’una atra manera. Son els antiglobalisacio, els altermundialistes, els economistes critics, els defensors de l’economia del be comu… nosatres mateixos com a valencianistes pertanyem ad eixa categoria, encara que no ho vejam.

Macron es el problema, no es la solucio. ¡Ya esta be de retorcer el llenguage en dir-li ‘sociolliberal’; en quan concrete les ‘reformes’ el coneixeran alguns.

En Espanya tenim un eixemple molt proxim. L’exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez, era la resposta al PP, en un moment determinat. Quan el ‘no era no’, que li havia impost el Comite Federal. En un atre moment es convertix en el ‘problema’, precisament per mantindre lo que la majoria havia decidit. Tots coneixem, i vaig comentar, cóm acabà l’historia. Parà al carrer, fon defenestrat.

¿Per qué hi ha ara un Pedro Sánchez com a solucio? Senzill, perque hi ha una Susana Díaz com a problema. Ella es ara el problema del PSOE i que si guanya pot dur al partit a l’irrellevancia dels seus homolecs francesos, demanar el vot per a Macron o entregar-li el poder al candidat del PP Mariano Rajoy en aquella ‘abstencio tecnica’. Una mostra dels analisis que fa. L’entrevisten en “El programa de Ana Rosa” (Telecinco, 8-5-17) i li pregunten per la debacle socialista en França. Ella respon que ‘quan u preten copiar a l’extrema esquerra, la gent preferix l’original’. Es referia a que Benoît Hamon –que desbancà en les primaries socialistes al candidat oficial Manuel Valls– ha segut el responsable per acostar-se a l’esquerra. Clar, la seua ment, de dretes, no veu que la causa de la derrota socialista, encara que no siga unicausal, es deu fonamentalment a les politiques del govern d’Holland que copiava no a l’esquerra de Mélenchon sino a la dreta neolliberal (ahi estaven Valls i el propi Macron…).

         L’Unio Europea, en una farsa, torna a respirar tranquila –com tota la prensa espanyola– perque te a un europeiste en el poder en França. Obliden que l’eleccio es produix perque en la major part del votant frances pesa mes evitar la victoria de Marine Le Pen que l’atractiu de les seues propostes. Obliden tambe que a poc a poc, la papereta en favor de Le Pen es va solidificant i convertint-se de ‘protesta’ en ‘adhesio’ i aço es molt perillos. ¿Diu esta alguna cosa diferent de la retorica euroesceptica de la primera ministra britanica Theresa May?

         Comprenc a Jean-Luc Mélenchon quan tenía el dilema de triar entre  ‘la pesta o el colera’ (segons les seues paraules). I si no, front a l’avanç electoral de les idees ultradretanes del Front Nacional i partits similars sempre nos quedaran les paraules i la musica de Paul Misraki que compongue la canço “Tout va très bien, madame la marquise” (‘tot va molt be, senyora marquesa’), en 1935. I Marine Le Pen ha obtengut vora un 34 % dels vots que en ser menys dels esperats, en son massa.

         Acte seguit han eixit tots a pegar-se colps en el pit i a anunciar reformes i canvis i reflexions (com la de l’expresident Nicolas Sarkozy quan al poc de començar la crisis en la que vivim, en 2008, exigia una reforma urgent del capitalisme ¿se’n recorden?). En uns dies mes… tot oblidat.

 

Imagens:latuffcartoons.files.wordpress.com (caricatura Le Pen);

                 abcdelasemana.com (Juncker); io.wp.com (tira comica Susana Díez)

 

Antoni Fontelles