En els anys huitanta –del sigle passat– hi havia una publicitat de colonia que dia una cosa pareguda a “Tenemos chica nueva en la oficina… que se llama Farala y es divina”, en una musica molt apegalosa i pop. Un exit, per a la fragancia. Ara es igual, no se en quína musica l’adobaran pero està clar que nos l’estan servint en platera d'argent. Ya vaig, ya vaig.
El nou amic es Iran (l’antiga Persia). Estava inclos, des del discurs de G. W. Bush, en giner de 2002, en el denominat ‘eix del mal’ juntament en Iraq i Corea del Nort –als quals s’afegirien posteriorment Libia, Siria i Cuba–, perque tenien regims que apoyaven el terrorisme (¡I s’oblidava de la sempre amiga Arabia Saudita! Pero clar, com Bush llegia al reves els llibres… Era com l’exministra de Sanitat Ana Mato que no ‘veïa’ un jaguar en sa casa, un coche de cinc metros de llarc per dos d’ample. Yo tampoc.).
Des del passat dia 14 de juliol, Iran ha segut rehabilitat davant de la comunitat internacional ya que ha firmat un tractat de control nuclear en el denominat grup P5+1 (cinc països en vet del Consell de Seguritat de Nacions Unides i Alemania). La musica que estan tocant alguns es que el pacte es ‘historic’, que s’obrin nous mercats per a Espanya (Lev-EMV, 16-7-15), o que baixarà el preu del petroleu (el païs podra exportar a finals d’any entre mig millo i un millo de barrils per dia, cosa que complicarà en extrem el mercat dels productors de cru). ¿S’enrecorden dels beneficis energetic-petrolifers que tindriem derivats de la caiguda del regim iraquia de Sadam Husein? ¿O quan la ministra d’Assunts Estrangers Ana Palacio declarava que el preu de la gasolina estava baixant des de l’inici de la guerra? (EL PAÍS 24-3-03).
Sense dubte es un pas important per a la zona pel paper que està jugant el regim –ara amic– dels ayatolas –ya que colabora en la lluita contra l’autodenominat Estat Islamic–, pero alli encara es penja als homosexuals, als adulters i adulteres, o a les dones que maten al seu violador.
Ho vaig dir en algun articul passat, que haviem d’anar molt espai en a quí condenavem a l’infern perque quan menys t’ho esperes, ¡Nyas! el tens al costat i li has de parar taula. ¡Sempre nos quedarà la comunista Cuba! No, Cuba tampoc. Be, puix Veneçuela. Val. La Veneçuela bolivariana si que servix, per ara.
Tambe podem recordar des de l’hemeroteca, perque la memoria es curta, quan EEUU eren ‘intims’ dels talibans d’Afganistan –i els preparaven i armaven contra l’eixecutiu comuniste que apoyava l’URSS– fa una trentena d’anys. I aixina es mostra en la pelicula Rambo III, de 1988, a on s’ajuda als ‘rebels’ (islamistes) contra l’eixercit governamental i les tropes sovietiques.
No cal anar tant llunt, perque aci, en la nostra casa tambe hem tengut una particular aliança, el ‘eix de la prosperitat’ integrat per Balears, Madrit i nosatres, i que es firmà en Pama de Mallorca el 12-7-2004 (EL PAÍS, 13-7-04) pels tres presidents del PP, Jaume Matas, Esperanza Aguirre i Francisco Camps. Ya sabem cóm acabà l’historieta… el primer en ser devorat pel llop fon Jaume Matas i nomes queden algunes ‘lapides’ commemoratives i escrits laudatoris en la major part de la prensa de l’epoca. ¡Qué be viviem! (vivien, alguns). Els atres dos han passat o estan a punt de passar a millor vida.
I per a amics amics els del circul mes proxim de Cristina, infanta d’Espanya. Com que es temen que passarà pel banc dels acusats han tancat files i li han dit que estan ahi –segons publíca la revista Vanity Fair– (en Lev-EMV, 18-7-15). Conforme diu el periodic, els seus intims valoren que no s’ha queixat mai (¿De qué?) i que ella no sabia que les cases es firmaven en una hipoteca, o que s’ha de renovar el passaport cada deu anys. Per ad ells, es normal que no entenguera els detalls del funcionament de la seua empresa.
Aixina es llogic i normal que la Fundacio La Caixa la tinga de directora de la seua area internacional, en Ginebra. I nomes s’ha de furgar un poc en internet per a descobrir que es una ‘guilopa’ per als negocis multiples que te. Pero clar, si ignora que s’ha de renovar el passaport, igual tampoc sap que ha de pagar la compra en un supermercat. I per ad aço tenim els amics, per a mostrar al restant del mon les nostres qualitats humanes, be sigam infanta d’Espanya, talibans o un regim dictatorial. ¿I qué?
I la moraleta es que no pots criticar en extrem a qui passats uns dies, unes semanes o uns anys has de convidar a dinar… Els ha succeit recentment al PSOE i a Podemos, a Ciudadanos i al PP, a Izquierda Unida i el PSOE, al PSOE i a Ciudadanos i el PP…

Antoni Fontelles

Imagens: theclinic.cl i republica.com

Baix: expresidents i imputats

Jaume Matas i Fc. Camps