Sobre les Normes del Puig (I) / J. Masia

17/3/2018

            Si no fon suficient en l'entrada de destacats valencianistes en la AVLl, al cap Xavier Casp, que la varen llegitimar, encara nos faltaria mes tart el colp de gracia, l'estocada de l'accentuacio convergent en el catala. 

Tot era molt bonico quan entri, junts en la defensa de les Normes del Puig, pero es va torcer quan alguns primaren el seus interessos personals sobre els del grup.  Anem per parts i comencem pel principi. 

He de recordar que els traïdors foren desautorisats per la propia RACV quan entraren en la AVLl. Les raons quedaven circumscrites a interessos individuals –ya saben ego i diners–. De la nit al mati, passaren de defendre que el valencià es una llengua autoctona a ser dialecte del catala; recorden que l'unitat de llengua estava en la mateixa llei de creacio –nomes calia saber llegir–, aixina que donar soport a la AVLl te fea assumir el contengut de la llei, no indirectament sino llogicament (llei de transitivitat). 

Casp, president, i Artur Ahuir, secretari, escrigueren l'acta de constitucio de la AVLl en catala –¡abans de que hi haguera norma oficial catalanista!–; fon una declaracio d'intencions, una dimissio valencianista per anticipat, mes miserable no es podia ser. L'entrada en minoria fea impossible guanyar res, pero alguns "valencianistes" volien fer-nos creure que 5 personages –mes l'afegit per la via rapida, Ramon Arnau, de la RACV a la AVLl– podien fer alguna cosa contra 15 pardals que sabien de llengua prou mes que ells. Si sabies sumar no te podien enganyar, aixina i tot alguns caigueren en el parany i exigien als malvats critics que els donarem una oportunitat (?!). 

Els comunicats que publicava la AVLl defenien l'unitat de la llengua, si no presentaves un vot particular eres corresponsable, solidari en les decisions de la junta de la que formaves part i tenies responsabilitat penal. Alguns lletraferits i acolits els apoyaven incondicionalment en un destrellat epic; nos dien ¡deixem-los treballar!, erem molt roïns per no deixar-los fer. ¡Ara, els pocs que no se n'han passat al catalanisme nos volen donar lliçons! Clar, fan com la famosa frase agenciada a Franklin D. Roosevelt i a Henry Kissinger sobre Anastasio Somoza o Augusto Pinochet, respectivament: es un fill de puta, pero "era el nostre fill de puta". Pero yo funcione al contrari, el meu fill de puta es el pijor. Per mal que li pese als mitificadors mentirosos que estan a les dos vores. 

Els apologistes de la secta caspiana tenen la mateixa brillantor intelectual que el lider que acceptà lo que li digue Zaplana perque tingue el "quart d'hora panoli del dia", com nos contà en el seu llibre José Vte. Gómez. Encara queden alguns valencianets, concentrats basicament en AELLVA i la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV. Els devots seguidors lloaven, patrocinaven i cantaven les virtuts dels que ara estan en el catalanisme. No encertar-ne ni una te merit. A dia de hui la clec dels traïdors encara estan donant guerra en eixes estructures, son capaços de mentir i amagar el pancatalanisme del que feu mes que gala, sobre tot en Torre –no es preocupen, en el llibre que prepare ho contare en pels i senyals i de forma irrefutable–. Odie la mentira i l'ocultacio, per aço no soc de la mateixa classe que alguns valencianistes fins al punt de que si ells ho son, yo no soc valencianiste o al contrari. No pertanyc al seu grup social, ni a la seua forma de pensar i actuar. La permissivitat del sector "no accentuiste" nos soterrarà per incoherent. 

Per si faltava res es donà una casualitat: la revista Lletraferit de l'editorial Oronella, copiant una miqueta l'historia per falta d'imaginacio, adoptà primer i propongue a continuacio un sistema d'accentuacio de forma unilateral. Rememoraven a la publicacio "Taula de Lletres Valencianes", en la diferencia que estos movilisaren la firma de les bases del 32 i esperaren a l'acte de la firma per a fer us de lo aprovat –en acabant, no les seguiria ningu–, almenys tingueren un detall encara que buit de contengut. 

En Castello quedà "oficialisada" l'unitat de la llengua, les bases anaren sent mes catalanisades poquet a poquet i aixina aparegueren les normes "consolidades" o les bases ortografiques "en avecrem" que substituiren a les originals. Alli tambe tingueren al seu llegitimador, al seu Casp particular, el pare Fullana. 

Mes tart, la Seccio de Llengua i Lliteratura i la RACV acabaren per adoptar l'accentuacio a la catalana de Voro López, en juliol de 2003. U dels maxims defensors fon Angel Calpe que sería recompensat mes tart en l'entrada en la AVLl. Els lletraferits defensors de l'accentuacio catalana, en la rao de que els faria vendre millons i millons de llibres i ser mes rics que Billy Gates, acabaren en el seu proyecte editorial en la bancarrota i venut al pancatalanisme. ¡Vegen si es important la coherencia! Ara, convertits en els indiana jones locals, buscadors de l'or nordic escriuen en perfecte catala. ¡Che, quína casualitat! Encara alguns pensen que fon un fenomen natural sense teleologia. 

L'atra proposta accentual era la de Lleopolt Peñarroja. L'empat tecnic entre les dos opcions i que Joan Costa no volguera utilisar el vot de calitat de president de la seccio, obligà a la junta de govern a triar la proposta casi identica en la AVLl –ha segut reconegut inclus pel propi decà–. Aci poden observar una comparativa de les dos normes –qui no veja la convergencia es un panoli– http://www.accionacionalistavalenciana.com/el-destarifo-de-la-doble-normativa-i-els-illuminati-valencians-i-iii-j-masia 

Reaccio contra la deriva convergent de la RACV

L'efecte immediat fon la guerra civil valenciana. Ya la AVLl obri un important badall intragrupal. Els "travessaponts" o neoconversos nos atacaren perque nos oponiem obertament a l'accentuacio catalana de la RACV, esta era la segona fase d'un proces: la destruccio del valencianisme. Tot formà part del mateix pla, no fon cap coincidencia, ¿per qué tots els principals defensors de l'accentuacio convergent en la AVLl acabaren en la AVLl, en el catalanisme o sense cadira o pa per a tant de choriç? Son bombes de rellongeria en efectes retardats.

El silenci, l'acriticisme sense aplicar la justicia, la veritat i reparacio ¿es una bona solucio?, ¿per qué els opositors a la convergencia no entraren en la AVLl i seguixen en el valencianisme fotuts i arrimats al marge?, ¿hem de cridar a Iker Jiménez o fiquem a treballar nomes un ratet el cervell? i ¿del plagi de la gramatica valenciana de Fontelles, Lanuza i Bru en la nova gramatica de la RACV qué tenen que dir? No es un tema menor, es un delit, per no parlar de l'etica i l'honradea intelectual dels que el practiquen. Llastima que no topetaren en mi, nos hauriem vist en el jujat.

 

Imagens: llibre XXX aniversari normes d'El Puig, editorial Mosseguello
                            pintada de protesta en la frontera de la RACV, levante-emv.com

 

J. Masia