Arriben els qui s’autoproclamen mes valencianistes que ningu, i ahi els tens “Comunitat”, si tornen els atres tornarem a PV. ¿Qué s’ha guanyat en un terme neutre i despersonalisador com “Comunitat”? Hem perdut l’us de Regne de Valencia, per part d’aquells que dien que ho defenien i que ara usen “Comunitat”, i l’atra part que defenia PV, continuen fent us de la nomenclatura PV. Conclusio, s’ha fet el panoli. Pert Valencia, guanyen els panques.

Ara nos volen vendre que l’academia de Zaplana-Pujol defen una dualitat acceptant les dos formes de parlar en Valencia.

Ells, en la seua politica de substitucio han fet realitat una cosa que quan començà el problema no existia. Ara hi ha dos llengües, la de sempre, la valenciana, i l’atra, la que han introduit en les escoles en substitucio d’esta. Nos demanen “respecte” per tota la gent que coneix la nova llengua imposta.  Novament nos tracten com necis i alguns els donen la rao, perque clar a “respecte” no nos guanya ningu.

Portem 30 anys de negacio de la Llengua Valenciana, trenta anys d’imposicions, trenta anys dient-nos que som incults i que no sabem parlar la nostra llengua, perque lo cult es parlar catala. Des de l’academia de Zaplana-Pujol se nos està fent el “favor” d’incloure el lexic valencià, no tot, i com sempre dient que la forma culta es la catalana.  ¿Per a qué volem la AVLl que nos llimita les paraules valencianes reconegudes quan el IEC les arreplega totes com a variants dialectals? Estem perdent diners i lexic. Per a fer us d'una mala copia, preferixc l'original.

Ara, davant la possibilitat de la creacio d’una Academia de la Llengua Valenciana, ya nos estan dient que esta deuria contemplar la dualitat en el lexic, incloent els barbarismes i estrangerismes que s’han introduit en els coleges. Sería una qüestio de “respecte” als usuaris aleguen. I rapidament ixen valencians disposts a ser mes respectuosos que ningu i a pervertir un ent normativisador abans inclos de la seua creacio.

El catala en Valencia, a dia de hui, es un fet, pero un fet alie. Es tracta d’una irregularitat que cal revertir. Dificilment es pot revertir una situacio donant-li cabuda a l’irregularitat que li ha donat lloc.

Si se crea una Academia de la Llengua Valenciana, esta haura de tindre com a objectiu la Llengua Valenciana. El catala no es Llengua Valenciana. No se pot ni se deu reconeixer com a propies cap tipo de lexic que no es nostre.

Diuen, que alguns valencians haurien acceptat l’academia de Zaplana-Pujol si esta havera introduit una dualitat real… perque  s’han deixat moltes paraules fora. L’ingenuïtat no te llimits. Lo primer,  perque mai va ser eixa l’intencio de la AVLl, dita academia es creà en l’intencio d’oficialisar “contra natura” el catala en Valencia. Lo segon, no existix dualitat quan diu que una es la manera correcta de dir les coses i l’atra la d’anar per casa (la coloquial), a evitar. I mira per a on, les formes correctes sempre son genuinament catalanes i les que cal substituir, les d’orige valencià. Ad aço no se li diu “dualitat”, sino “proces de substitucio”.

Ara, davant la minima possibilitat de creacio d’una Academia de la Llengua Valenciana, ya estan clamant pel respecte, eixe respecte que ells no han demostrat en moment algu, i clamen, per l’inclusio de formes alienes a la Llengua Valenciana en el lexic normatiu de la nova academia.

Procurant ser tot lo respectuos que l’indignacio me permet, dic yo, si fem lo que nos demanen tindrem una atra academia com la de Zaplana-Pujol, canviant-li el nom.  Es dir, ¿per a qué? Si fem una Academia de la Llengua Valenciana, esta deu ser justament aço i no una atra cosa.

Deu permaneixer lliure de contaminacions, llunt de confluencies i llunt d’acostaments.  Aço vol dir que la gent que propugna fer estes coses deurien mantindre’s al marge, per a garantisar el seu bon funcionament.

Enviat per Miquel Real el 11 de febrer de 2014 [El periódico de Valencia]: Si els fem cas, pert Valencia