Pareix ser que els governs canvien i les males costums queden. Aixo ve a colacio d'un nou cas de despossessio de vivenda, esta volta mes cridaner, davant de les declaracions dels actuals gestors politics i les condenes per part de l'Unio Europea.

En declaracions als mijos de comunicacio Pilar, afectada per este furt de vivenda i veïna de Chirivella ha declarat: "El meu marit i yo estem molt angoixats perque en abril nos van a tirar del pis i nos veem en el carrer en la nostra filla de 7 anys".

Lo pijor de tot es que ni l'Ajuntament ni Generalitat els oferixen solucions. El Consell encara que ha assegurat tindre llogades en les seues vivendes a 3.100 families que no poden pagar les seues mensualitats, i que te previst rehabilitar 500 immobles per a destinar-los a persones sense recursos, no pot fer front a una situacio en la que la forma mes viable de donar fi a tot sería, tal i com s'ha ordenat des d'Europa el posar fi ad estos furts illegals de vivenda.

Es molt dificil defendre unes lleis i una Constitucio estatal que proclama als quatre vents la defensa de la propietat privada, quan des d'entitats privades s'està desproveint d'esta propietat privada, deixant en l'indigencia a families sanceres i estat precari d'exclusio social a poblacio molt jove. La solucio, segons s'ha entes des de partits com Accio Nacionalista Valenciana i la Coalicio Avant Valencians no passa per donar cases a les families que han segut furtades, sino parar de forma radical els furts, per a que estes families no hagen de buscar nous domicilis tal i com reclamen els punts 49-51 del programa politic de la formacio valencianista.

Pilar, de 36 anys, està passant un autentic calvari des de fa dos anys per este motiu: "Nos quedarem en la desocupacio i al no poder pagar l'hipoteca de la nostra casa, conseguirem que el banc nos acceptara la dacio en pagament; no obstant, com agotarem la prestacio i no teniem ingressos, no volgueren donar-nos un lloguer social", ha declarat a prensa.

Davant d'esta situacio pareix que l'asistenta social no donà tampoc una situacio viable: que cadascun se n'anara a viure en els seus pares. Pilar afig: "Nos negarem perque voliem seguir junts". Finalment, gracies als veïns, conseguiren les claus per a accedir a una vivenda desocupada pertanyent a un banc, a on han vixcut des d'eixe temps. "Hi ha orde judicial per a que nos desposseixen tambe d'este pis en abril i no tenim a on anar", segons ha declarat.

Actualment Pilar treballa en una tenda multipreu, i el seu marit fa sols de formigo i realisa faenes puntuals. Ells estan disposts a pagar un lloguer social, encara que "els bancs, que tenen mils de cases buides, nomes estan disposts a vendre; i aci l'Ajuntament i la Generalitat diuen que les vivendes socials que tenen ya estan donades i se passen la pilota d'uns a atres", segons ha comentat Pilar.

Mentrimentres, el temps va passant i se'n va agotant i l'incertea de no saber si dispondran d'una llar digna s'apodera d'ells. Encara que els politics diuen que ha passat la crisis hi ha certs detalls en la vida privada de la gent que posen en evidencia que està llunt eixe horiso d'eixida. Encara queden moltes families per a donar solucio i les politiques preses per ara no estan donant una resposta adequada; fa falta una nova politica mes social, que done resposta a la nostra gent i politiques com les d'Accio i la Coalicio Avant Valencians poden ser una bona solucio.

Albert Cuadrado

Image: Wikipedia-Divinomar Severino