Vergonya es la paraula mes utilisada pels valencians que comenten l'intervencio de l'alcaldesa de la ciutat de Valencia en l'acte de La Cridà. Vergonya i indignacio. Vergonya perque, es la maxima representant dels habitants del Cap i Casal la que, balbucejant mes que entonant un discurs solemne com l'ocasio requeria, ha perpretat un atac indiscriminat contra l'idioma valencià. Rita Barberá, eixercint d'alcaldesa de la ciutat de Valencia ha atentat contra el lexic, contra la pronunciacio, contra la sintaxis, i contra la coherencia del llenguage. Ha barrejat, com si fora una mestra mes de les escoles que el PP ha impost als chiquets valencians, el castellà, l'hibrit malaït farcit de catala i alguna expressio en valencià.

Indignacio pel despreci que una volta mes ha mostrat l'alcaldesa del PP per l'idioma valencià, per la cultura valenciana, que no se molesta en dependre, i pel poble valencià a qui tan irrespetuosament representa.

El seus titubejos a l'hora de parlar no queda clar si corresponen a un total desconeiximent de la llengua del poble que regix o a un presunt estat d'enboirament per emanacions etiliques. Les frases inconexes (ni frases, paraules soltes), alternant les tres formes llingüistiques, poden correspondre perfectament a qualsevol dels dos casos. Lo indignant es que siga la maxima representant del consistori qui les pronuncie.

La pobra Fallera Major de la ciutat de Valencia no sabia a on amagar-se a l'escoltar les barbaritats que amollava l'alcaldesa. Per sort la seua intervencio aportà un poc de la dignitat que l'acte requeria.

El discurs de Rita es una mostra indiscutible de cóm defen el PP l'identitat valenciana. Mostra el seu grau d'implicacio en la cultura dels valencians, el respecte que els mereixem i lo que estan disposts a fer per defendre el patrimoni mes important dels valencians: La Llengua Valenciana.

Image wikimedia commons

Miquel Real