Mai m'ha interessat massa el proces independentiste, potser per la fartera del catalanisme en les nostres terres, la seua repeticio sistematica −com el problema de Gibraltar tots els estius− o la sospita de que l'unica cosa que volen es un tracte diferencial −o siga mes diners−.

          Si que m'agradaria deixar la meua opinio a lo llarc de molts anys d'esta constant i avorrida actualitat.

       1- Catalunya marca l'agenda politica des de fa molt de temps i els governs (PP-PSOE) nomes reaccionen.

         2- En Catalunya primer s'es catalaniste i en acabant jugador de futbol, monja, juge, travesti o llanterner. Aço ve de llunt, la seua conciencia nacional ya la voldriem alguns per als valencians.

         3- Egregis catalanistes de tots els sectors apuntalen com a minim la consulta quan no l'independencia. Tot lo contrari que ocorreria aci. Cap persona en gran prestigi social dona soport al valencianisme, pero en el cas d'evitar un hipotetic referendum valencià d'independencia, no me cap el menor dubte que de sobte brollarien arreu fiscals, juges, professors universitaris... etc. Yo estic a favor de les consultes −es llibertat d'expressio−, que siguen els catalans els que decidixquen el seu futur. No m'hi veig determinant el futur d'un extremeny, qué li anem a fer.

        4- Existix en el mijos de comunicacio de dretes i esquerres una mes que preocupant uniformitat de pensament al presentar el catalanisme com a valencianisme −tendencia consolidada des de la creacio de la AVLl− a la vegada que es ninguneja el pensament valencianiste o un atre fenomen quasi pijor quan l'instrumentalisen a favor del ya conegut 'valencianisme kleenex' del PP. No entrarà en el cervell de tots els valencians la veritat, el catalanisme ha segut fomentat, potenciat i patrocinat fins a l'extenuacio mes recalcitrant pel PP, ara arrepleguen lo que han creat i han consolidat com la AVLl o als nous votants adoctrinats per l'hibrit catala en les escoles. No passa res, d'ara en avant, es presentaran com a mes valencianistes que ningu, al capdavant estara la seua lideresa, admiradora de Margaret Thatcher −¡Lo que nos faltava!−, ¡Espai en acompanyar-los en la seua creuada!

         5- La comunitat de desti catalanisme-esquerres, a banda d'absurda, es una constant llamentable de pensament unic, no hi ha per part d'esta ideologia cap critica al catalanisme, simplement es perfecte. L'independencia de Catalunya −que sempre he sostengut− es ara una cortina de fum que evita analisar les condicions reals que l'han portada a la seua quebra o fallida economica, a saber, el neolliberalisme. No dic yo que pertanyer a Españistán no siga un problema, pero est arbre no els deixa vore el bosc, la desolacio provocada per les politiques del capitalisme salvage.

         Aportem un eixemple ben significatiu de la conexio o aliança de desti universal:

        Pablo Iglesias, lider de Podemos, afirmà al voltant del valencià, 'és un debat que ateny els filòlegs. Aquestes qüestions no haurien de formar part del debat polític' (07-05-2015).

         ¡Tres dies mes tart afirma que 'en Barcelona, Valencia y Mallorca se habla la misma lengua'! I damunt es dedicà a descalificar als que pensen diferent com si tinguera coneiximents suficients. En la fantastica seccio de videos de ACNV es pot vore l'actuacio:

(Vore el video baix)

        ¿Cóm es possible este canvi en nomes tres dies? ¿Pel seu pacte en Compromis? Les uniques explicacions raonables son que el molt sabut s'ha tret la carrera de filologia catalana en 72 hores, algu l'haura cridat a l'orde i li haura dit tacticament lo que havia de dir o ha tengut una experiencia religiosa, una revelacio com san Pau. En tot cas, me pareix ridicul. Podemos s'ha clavat en un toll innecesari, ¡Sera perque no tenim oferta de catalanisme! El valencianisme d'esquerres seguix orfe... com sempre.

          Un atre efecte es lo dur que me resulta vore a la dreta i esquerra catalanes ballant la mateixa canço, quan la politica de la dreta burguesa de CIU ha afonat el païs. ¡Qué curta es la memoria i qué ample el transversal marketing politic i la manipulacio!

           7- Yo que soc el menys nacionaliste de tots els nacionalistes, vullc un nacionalisme no essencialiste −el nostre ADN no nos fa superiors a ningu−, que valore i conree la seua cultura, no imperialiste i a on el benestar dels valencians siga el centre, el cor de l'activitat politica, la mida de totes les coses. Just i solidari en els que mes patixen. Si aço es trobara dins d'Espanya, be, sino hauriem de reflexionar.

            P. d. Recordem el meu articul anterior o els que fiu sobre finançacio, per a un ser racional pertanyer a Espanya no li ix a conte a cap valencià −ni tan sols a la classe mija o baixa de dretes−, inclus les amebes fugirien d'ambients arits. Cada valencià rep 376 € menys per a proteccio social que el restant d'Espanya, si som mes de 5 millons, multipliquen i ya me explicarà algun 'espanyolisat local' el motiu exacte d'esta infrafinançacio historica i per qué hem d'ofrenar noves glories a Espanya quan nos estan afonant en la miseria −molts valencians tambe ajuden, per a qué negar-ho−. Està clar, el masoquisme derivat de l'autoodi es la patologia nacional valenciana.

Per J. Masia

Imagens: Vilaweb, Accio Nacionalista i borrokagaraia.files.wordpress.com