Rajoy trenca en Fabra i busca alternatives en Valencia

13/10/2014

A l'espera de la decisio final, lsabel Bonig comença a despertar simpatia en Madrit

La comunitat autonoma de Valencia es l'autonomia, el resultat electoral de la qual, mes preocupa a Genova.

La coneguda aversio als canvis de Mariano Rajoy podria tindre en Albert Fabra la seua primera excepcio. El President valencià conta cada dia en menys recolzament per a ser candidat del PP a la Generalitat Valenciana (recordem que es un president no electe, posat a dit per Genova), en acabant de la ruptura de relacions que s'ha produit en els ultims mesos en la cupula del partit i, sobre tot, en Rajoy. La manca d'un discurs politic clar en la comunitat autonoma de Valencia i el continu recurs al Govern Central, com responsable ultim de la solucio dels problemes valencians, han fet podrir els vinculs, personals i politics, entre Fabra i el PP estatal, fins al punt de posar en dubte la seua candidatura.

Encara que es prematur senyalar a una decisio definitiva, distintes fonts populars consultades pel diari El Mundo, aposten  per un "proyecte politic renovat" en la comunitat autonoma de Valencia,en gent totalment nova i en força suficient per a aprofitar el potencial d'una de les organisacions mes fortes d'Espanya.

La sensacio en el partit es que el President valencià no ha segut capaç de complir en l'encarrec d'obrir un nou temps en el PP valencià perque, mantenen, ni netejà el partit des del principi de totes les taques de corrupcio ni ha filat un discurs propi i regenerat que puga tornar a seduir al votant popular, men alla de l'argument de que el Govern Central deu de millorar la finançacio autonomica.

Es precisament este assunt el que ha acabat de dinamitar les relacions en la direccio del partit i en l'Eixecutiu. El PP i el Govern Central tenen l'impressio de que Fabra els ha tirat damunt a la societat valenciana en la promesa d'un aument dels diners que se destinen a l'autonomia que, apunten, sabía des del principi de la llegislatura que no s'anava a produir. Des de la Generalitat Valenciana contradiuen esta versio i mantenen que tant Facenda com Rajoy prometeren un canvi del model de finançacio en 2015, una volta aprovada la reforma fiscal que ara es troba en tramitacio en el Congrés.

En tot cas el President del Govern Central ya ha anunciat que no hi haura modificacio. I encara aixina, Fabra ha patrocinat una trobada entre Cristobal Montoro i els empresaris valencians, que supon el penultim capitul del desencontre. Mentrimentres des del Consell es continua donant ale ad esta reunio, fonts del Ministeri manifesten que no es va a produir.

Ad esta tensio s'afig el gran desconcert que ha causat en Valencia la cita mantinguda en setembre entre Rajoy i l'alcaldesa de la ciutat de Valencia, Rita Barberà, una de les principals detractores d'Albert Fabra. Moncloa, en contra de la seua politica de comunicacio habitual quan es tracta d'entrevistes fora d'agenda, no dubtà en publicitar-la a l'acabar. Este gest s'ha interpretat, tambe en Madrit, com la prova incontestable del menyscabament de la relacio entre Rajoy i el President valencià.

Encara que no ha transcendit el contingut d'esta reunio, en Genova no posen en dubte que Rita Barberà es presentarà una volta mes -la que fa set- com candidata a l'Alcaldia, a pesar de no representar l'image del nou proyecte que se vol impulsar.

Barberà fara tandem en un nou candidat del PP a la Generalitat, si se confirma finalment que Rajoy no permet a Fabra ser candidat. Fonts populars, tant en Valencia com en Madrit, apunten com a possible substituta a l'actual coordinadora del PP valencià i consellera d'Infraestructures, Isabel Bonig. Encara que en abdos organisacions s'insistix en que no està tancat.

Com Fabra en son dia, a qui  se li va fer lloc en l'organigrama del partit a instancies de Genova com relleu de Francisco Camps, Bonig ha segut pujada a la direccio del PP valencià, en l'aquiescencia del PP estatal. Nomenada ara directora de campanya, resulta curios que tambe s'haja designat per baix d'ella a un director i una coordinadora que, en la practica, serien els responsables de dirigir-la, si finalment s'apostara per ella com a cap de cartell a la Generalitat. Ben valorada perque agrada a les bases del partit, "carix" de vinculacio en els multiples casos de corrupcio que han corcat al PP valencià.

La direccio del PP no ha fet encara public el calendari de nominacio de candidats. Pero Mariano Rajoy ya adverti en l'ultim Comite Eixecutiu que no hi ha pressa, que fins al plaç llegal establit -abril- hi ha temps. Genova vol anar nomenant candidats a les autonomiques i a les municipals en funcio dels seus interessos, sense perdre de vista que en giner s'ha convocat una conferencia, a on en teoria, es deurien presentar alguns dels nous. L'intencio inicial de la direccio era començar a fer publics els noms este mateix mes pero no hi ha cap de senya al voltant de quan es podria resoldre la candidatura a la Generalitat.

La comunitat autonoma de Valencia es l'autonomia el resultat de la qual mes preocupa en estos moments a Genova. Per supost tambe Madrit, pero pensen que tenen menys opcions de governar en Valencia. La direccio estatal assistix atonita al proces de desmoronament que patix aci el partit. Consideren que Fabra ha perdut l'oportunitat de consolidar-se. Admitixen que la tarea no era facil pero mentrimentres Jose Ramón Bauzà ho ha conseguit ell no. Lo que s'esperava es que donara solucio als problemes, no que els creara. Genova contempla espantada les senyes demoscopiques que apunten a que una majoria dels valencians opinen que el Govern de Rajoy perjudica als valencians. "El discurs que s'ha defes no ha pogut ser mes erroneu", indiquen.

El PP no te por ya nomes pel resultat de les autonomiques sino per l'efecte que tinga en les eleccions generals l'ale donat a l'idea de que Rajoy no ha complit en la comunitat autonoma de Valencia. Esta preocupacio i la necessitat d'un proyecte renovat es lo que impulsa un canvi en la candidatura, que trenca en la tradicio conservadora de Genova en l'eleccio dels seus caps de cartell. En el cas d'Alberto Fabra, la seua manca de poder territorial, sobre tot en Valencia i Alacant, fa mes facil l'operacio de relleu.

 

 

http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2014/10/13/543abc59268e3e705e8b4583.html