Comencem pel final i aixina el llector que no tinga massa temps o ganes s’estalviarà llegir tot l’articul. Els Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat (2024), de la Direcció General d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, son un enganyabovos.

En el document de 43 pagines no hi ha ninguna cosa que no estiga previament aprovada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLl) o que figure en alguna de les obres normatives (gramatica o diccionari).

Voldria que quedara ben clar que tot, absolutament tot, ya està validat previament per la AVLl. Si actualment les formes valencianes aci recomanades no s’usen o son minoritaries es deu a la voluntat individual o colectiva, institucional, dels parlants. Es dir, si u escrivia o escriu ‘vacances’ o ‘aquest’ o ‘produeix’ en conte de ‘vacacions’ o ‘este’ o ‘produix’ es perque li dona la gana.

Els ‘nous’ Criteris... 2024 son una copia parcial de les obres que l’han precedida, els Criteris... de 1995 i els Criteris... de 2016. En molts casos el plagi es lliteral i ni s’han destorbat en variar els eixemples.

¿Qué s’ha fet realment?

I algu es preguntarà ¿cóm es possible que es venga aço com una ‘revalencianisacio’ del llenguage de l’administracio?

En primer lloc, es un molt absurt que es ‘valencianise’ la ‘llengua valenciana’, perque no existix tal cosa en uns atres idiomes: ‘francisar’ el frances, ‘castellanisar’ el castella, ‘russificar’ el rus, etc., si abans no hi ha hagut un proces invers: ‘desvalencianisar, ‘desfrancisar’, ‘descastellanisar’, ‘desrussificar’. Es dir, es impossible si no hi ha hagut un previ adulterament de la parla o de l’estandart (el turc en el proces d’estandartisacio en el sigle passat fon ‘desarabisat’).

I en segon lloc, la justificacio de l’aparent absurt. A lo llarc del temps, vora 30 anys, l’administracio, primer el PP i en acabant els dos governs tripartits del Botanic I i II, en l’ajuda de la AVLl, s’han encarregat d’implantar en el sistema educatiu i en tot allo que controlaven un model idiomatic hibrit (valencià catala) o convergent (en el catala), de forma especial en els Criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat (2016, 2017), obra de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.

La desvalencianisacio

Esta publicacio, que ha segut substituida per la primera (acort del Consell del 29-4-2024), elevava a norma preferent o obligada, en algun cas, totes aquelles variants que la AVLl oferia en els coneguts doblets o triplets. Aixina, si la AVLl dia que els demostratius en valencià son ‘este’, ‘eixe’ i ‘aquell’ pero que tambe es poden usar formalment ‘aquest’, ‘aqueix’ i ‘aquell’, els Criteris... 2016 recomanaven-prescrivien els segons en detriment dels primers. Aço no vol dir que en uns atres sectors de l’administracio com el docent universitari no s’anara mes llunt i desaparegueren directament les formes valencianes tan ‘genuïnes’.

Es cert que el document actual preferix: ‘mentres’, ‘hui’, ‘desset’, tindre’, ‘acostar’, ‘futboliste / futbolista’, ‘homens’, ‘despus-ahir’, ‘seguixen’, ‘neci’, ‘sepia’, ‘menut’, ‘fenoll’, ‘naixer’, ‘guatla’, ‘caragol’, ‘murta’, ‘prejuï’, ‘palometa’, ‘omplir’, ‘novio’, ‘llavaplants’, ‘vesprada’, chuplar’ (“xuplar”) i axina fins a 400-500 paraules, front a: ‘mentre’, ‘avui’, ‘disset’, tenir’, ‘apropar’, ‘futbolista’, ‘homes’, ‘abans d’ahir’, ‘segueixen’, ‘nici’, ‘sipia’, ‘petit’, ‘fonoll’, ‘neixer’, ‘guatlla’, ‘cargol’, ‘murtra’, ‘prejudici’, ‘papallona’, ‘emplenar’, ‘nuvi’, ‘rentaplats’, ‘tarda’, chuclar’ (“xuclar”)... perque totes totes continuen en la gramatica o en els diccionaris de la AVLl. Esta es la realitat. En dret, les parelles de la primera serie de doblets continuen podent-se usar sense problemes.

I la prova es el ‘nivell’ de valencià del nostre president Carlos Mazón, que pensa en castellà, i que sap dir: “aquest Consell”, “Jo agrairia”, “que la gent estimés l’esforç” (Levante-EMV 26-5-2024: 8). I no oblidem que ell substitui a Chimo Lanuza com a director general de l’IVAJ en 1999 i que eliminà el valencià de les NdP i implantà el que es denominava ‘valencià de la conselleria’ (d’Educacio), que era el que utilisava la part de l’administracio autonomica dirigida pel PP en el quinqueni 1995-1999. Per ad aço servix l’edat i tindre memoria.

Imagens: valenciadiari.com, gva.es.