Qui te fam, ensomia en rollos: la CUP

25/1/2016

           Diu el refra que la llengua es molt castigada. Te rao perque els dirigents de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) es cansaren de dir que no investirien president de Catalunya a Artur Mas. Feren votades en assamblea que eixien contraries a l’acort o empataven els sis i els nos. Feren comites de no se qué i tornà a eixir que no votarien a Mas, pero in extremis (el dissabte 9-1-16) aplegaren a un acort en Junts pel Sí (JxSí).  

Crec que l’acort comportarà una paulatina irrellevancia, desaparicio o fragmentacio de la CUP com a força decisioria en el panorama catala. 

          Si, han retirat –provablement els propis– a Mas de la presidencia, pero ell designà al seu successor: Carles Puigdemont (anterior beneficiari d’ajudes oficials als seus negocis i relacionat, des de l’alcaldia de Girona, en algun assuntet no massa clar del PSC). ¿Algu esperava que fora un home de ERC? A l’endema dumenge, un portaveu de la CUP proclamava que havien tirat a la paperera al seu dimoni particular i als seus dimoniets (Irene Rigau, Boi Ruiz i Felip Puig). ¿A quín preu? 

          La formacio assamblearia designarà a dos diputats seus (seran rotatoris per a evitar castics socials… i per a evitar que es queden apegats a la mamella) que entraran en l’eufemistica ‘dinamica parlamentaria’ de JxSí per a garantisar la governabilitat. Aço es un transfuguisme pactat i oficialisat, li posen el nom que li posen (“dinámica de discusión, deliberación y trabajo” com la defini la dirigent cupera Anna Gabriel, EL MUNDO, 11-1-16). Suponc que el correlat es que s’acabaran les assamblees o si es fan no serviran de res… es qüestio de temps. 

No podran votar contra el ‘proces’ –d’independencia–. I si no els agrada cóm van les coses o algun punt es contrari als seus principis (p. e. l’economia de mercat o l’integracio en l’Unio Europea). ¿Qué faran? Tenen nugats els peus, les mans i el ‘pardal’ o la ‘chona’ (¡Vixca la vulgaritat!). 

Tampoc podran donar soport a les propostes de l’oposicio. Vaja, vaja… i aço que anaven a governar per a tots. D’entrada qualsevol iniciativa dels partits opositors es roïna i per tant s’ha de desestimar. Pero clar, no han contat que no es chuplarà els dits. I si al Partit Socialista de Catalunya (PSC) li pega per demanar que els menjadors de les escoles estiguen oberts tot l’estiu per a ajudar a les families i menuts necessitats, ¿Votaran en contra? ¿S’abstindran? ¿Ho entendran els seus afiliats i agrupacions? ¿Ho acceptaran els propis diputats? 

Pero hi ha mes. No he pogut trobar el motiu explicit, pero a peticio de JxSí dos dels parlamentaris de la CUP dimitiran i n’entraran dos nous. Es tracta de Julià de Jodar –partidari d’investir a Mas– i Josep Manel Busqueta –contrari a l’investidura– (La Vanguardia, 10-1-16). No coneixia yo cap de cas similar. Entenc lo de la ‘cessio dels diputats’, pero no entenc que en el pacte una de les parts exigixca a l’atra que se’n vagen dos electes ¿No es un frau a lo que ha triat la gent? La CUP nomes havia reclamat que Artur Mas no fora el candidat. Si es transigix en una qüestio –crec– fonamental… dubte de la proclamada reversibilitat de l’acort. 

I el portaveu i dirigent Antonio Baños que, honradament, anava a renunciar a l’escan perque l’obligat vot negatiu a Mas era contrari a les seues idees; ara… ya no ho recorda, perque la situacio ha canviat. Este chic triumfarà. 

I per si faltava alguna cosa, Anna Gabriel, en el discurs d’investidura de Puigdemont, mencionà en algunes ocasions i acabà en un “cap als Països Catalans” (recorde que fa molts anys quan els valencianistes denunciavem l’imperialisme catala –dels països catalans–, el catalanistes d’aci nos retrucaven que aixo eren ‘fantasmes’ ¡Pero ben vius!). 

I el mort, si, Artur Mas. ¿No l’haviem soterrat? En els següents dies, tota la colla de contertulis, opinadors i sabuts de teles i radios –i els dirigents politics d’alguns partits– defenien que era un cadaver politic. Yo no donava credit, pero com que era una minoria minoritaria la meua opinio… me la reservava. Pero ara, en acabant de la renuncia a l’escan, crec que el ‘cadaver’ ha reviscolat i està ben ‘viu’. 

En la despedida anuncià que continuaria en politica i que es posava a disposicio del nou govern (algun acomodo li trobarà). Que treballarà per a refundar la seua Convergencia Democratica (¡Tant tocada per la corrupcio!) i que… yo no descarte que es presente en unes futures eleccions avalat pel ‘gran sacrifici’ realisat per Catalunya, i mentres, a esperar que els seus adversaris antisistema perden força o es desintegren. 

Aço es un escenari possible. Pero tinc l’enronia que el govern en funcions o el que siga traurà la ‘artilleria pesada’. I es vorà que el pla que tenía el president Mariano Rajoy i del que no volia donar pistes a l’adversari es simplement: Tribunal Constitucional i aplicacio de l’articul 155 de la Carta Magna.  

De totes les maneres, la CUP no se si aguantarà, pero Artur Mas, segur que si; perque no oblidem que ell ha segut un ‘independentiste forçat’ (o circumstancial, i lo seu es el nacionalisme neolliberal per a traure dinerets i poc mes). 

Pero cada dia que passa es fa mes dificil creure en un Estat –ho dic pels independentistes i per gent com yo que no tenim eixa preocupacio actualment– que, per boca d’una advocada seua, afirma que ‘Hacienda somos todos’ es un eslogan publicitari (l’haurien d’haver destituida fulminantment). Ya ho sabiem, uns som mes Facenda que uns atres, els que poden evadir i amaguen els diners en els bons paraïsos fiscals.

 

 Imagens: ucfsga;
                            relaxing_vozpopuli.com.

 

                                                           Antoni Fontelles