No repetire que estem en la recta final de les eleccions del 28A, pero portem no se quàntes semanes de ‘recta’ i com be saben, en acabant encara nos en queda una atra en maig. O siga que estem en una ‘superrecta final’, en llenguage retoric periodistic. 

            En casa de la Dreta, el fill unic o casi, desde fa moltes decades era el PP i per ad ell eren totes les festes i els regals. Passa el temps i en aço que al president del Banc Sabadell, Josep Oliu, se li ocorregue la brillant idea de ‘pensar’ que necessitaven un ‘podem’ com ells, de dretes, (¡sera perque no tenien bon servici garantisat en el ‘hereu’ que Deu els havia donat!). I aixina fon, el Sol ixque i es pongue unes quantes voltes i ahi estava, jove, guapo, ben fet, en planta de carchofera, catala... i de la seua banda, en un toc d’arriscat ‘socialisme’, per a que li furtara el chocolate a l’esquerra hegemonica del PSOE. El chicon, al principi li dien Ciutadans (ara ya alterna en Ciudadanos), creixque i apuntava moltes maneres i estava clar que li feya mal als socialistes i un poquet, nomes un poquet, al major, al PP. Pero la cosa no acabava de quallar i no et podies confiar massa, perque igual se n’anava en els rojos com en els blaus. 

            Aixina que nos acostem als temps actuals. L’eclosio fon en el sur, d’a on expulsarem als ultims infidels, als moros, a finals del sigle XV. I, per conjuncions estelars inaudites, fon obra d’un mascle del nort, un fill natural del major, del PP, Santiago Vox Abascal. O siga, d’a on naixque la reconquista, de les montanyes nevades (aquelles que es cantaven en l’escola de l’anterior regim...). No ho pareixia, pero de colp i repent, es comprà 12 habitacions en el palau de Sant Telmo, en Sevilla. I este si, este fon el que a pesar de furtar-los el menjar als dos germans, els va unir en el ciment del ‘poder’ –i les ‘mamandurries’–, que es lo que mes apega. I ara viuen, es un dir, els tres junts, en una relacio entre incestuosa (son germans i fill i nebot), homosexual (son homens), indesijada (no la volen els tres per igual) i indefugible (la necessiten com l’aire per a viure). La vida pega moltes voltes. 

            Lo ben cert es que de cara al futur, els dos germans majors no estan gens contents en el menut, que es molt espavilat, i que no sols els llig la ‘cartilla’, sino que els fa cantar tots els dies les seues cançons, cosa que els atres no realisen en massa desgana, sino tot lo contrari. 

            El principi de l’ultim embolic ha segut perque el mes fadri, Pablo Casado, ha anat a plorar-li a son pare, José María Aznar, que algu o alguns se li estaven menjant el cholocate... i no era el loro. 

            Al remat ha hagut d’eixir el patriarca, el progenitor de tot el clan, a explicar-li al menut que aixo de ‘derechita cobarde’ no li ho diu aguantant-li la mirada, i com en Catalunya –mira que no els agrada– s’ho emporta tot el pubil, el primogenit, Casado. Pero pareix que al chicotet i als seus seguidors, una legio (¡i no de les romanes!), no li agraden estes recomanacions, ni les de la ‘derechita cobarde’ ni les de la ‘veleta naranja’. Als seus els te igual que Abascal haja vixcut tota la vida de les ‘mamandurries’, com la d’Esperanza Aguirre, expresidenta de Madrit, o de l’erari public; passen per alt que siga un inexpert monumental (¡i no ho dic pel fisic!) i que no sapia respondre a moltes de les qüestions que li plantegen (pero te Espanya en lo cor, i com que li ho ocupa tot...); els encanta que la seguritat siga responsabilitat de cadascu i per aço defen portar armes –com nortamericans, brasilers i italians (ignorant que alli no han acabat en els homicidis i que aumenten les matances de descontrolats)–, yo crec que als menuts els haurien de donar pistoles en la guarderia, per a que practicaren alli, en els compayons ¿per qué no? ¿cóm me vaig a negar a un dret dels chiquets?; els importa una bufa no tindre ningun proyecte de res... Per cert, yo que soc ‘mascliste lliberal’ me rebele contra l’obligacio dels masclinazis que m’obliguen a dur pantalons i corbata, no se per qué no puc dur falda o collars, o per qué he de caminar recte, i no, movent les caderes. Ningu ha de parlar per mi... 

            Aixina estan, mata’m i et matare, perque hi ha molts comensals i poc quemenjar... i aço sempre es font assegurada de conflictes. 

            ¿I qué me diuen de l’estrela rutilant del PP, el fill d’Adolfo Suárez?

            Image: Abascal, Casado i Rivera, elespanol.com

Antoni Fontelles