La devocio per les politiques populars dins del valencianisme l'inaugurà de forma compulsiva i retribuida Enric Esteve, president perpetu de LRP –ni Nicolás Maduro porta tants anys en el carrec– batejat com Lo Raco Popular, en forma de director general i regidor. Els desficacis continuaren, Circul Civic feu un homenage a Xavier Casp, el que llegitimà en la seua entrada l'arma de destruccio massiva de la AVLl. La PLV donà un premi a la di-seccio de llengua de la RACV per haver partit el valencianisme i acostar-nos a la AVLl. Aplicant la regla llogica de la transitivitat es aixina per molt de mal que faça ad alguns. La realitat no es pot manipular com es vullga perque tornarà en forma de bumeranc i se'l menjarà pels garrons. La conclusio es irrefutable llogicament: estes tres entitats favoriren el catalanisme popular. 

Quan es raona al voltant del cisma i la guerra civil creada per la normativa convergent de la RACV –accentuals i de dieresis– en la AVLl, podriem recordar que els principis han de ser lo mes generals possibles –s'evita caure en interessos particulars–. Per la mateixa regla de tres simple –lo de simple no es a soles perque siga senzilla sino perque inclus un idiota tambe ho entendria– no es pot ficar al mateix nivell al primer govern elegit democraticament en l'historia d'Espanya i als colpistes. Traslladem-ho a lo que nos ocorre. 

¿Fon casualitat la desfeta provocada per la RACV? No, fon causalitat. Per a poder influir una minoria ha de ser consistent –es una condicio necessaria– junt a l'autonomia i la diferenciacio. Si no es donen eixes premisses –entre algunes mes com la creacio de conflicte i un estil concret de comportament– no hi ha influencia possible ¿senzill, veritat? Puix hi ha alguns que no ho entenen, pero com es tan facil, he de pensar que no volen comprendre-ho i que l'objectiu es afonar-nos, les proves pararien un tren. ¿Era absolutament necessari per a la salvacio de l'especie humana introduir una accentuacio a la catalana i partir el moviment en dos? La resposta havia de ser: rotundament no. Simplement injustificable. ¿Qué podria explicar el colp d'Estat i la guerra civil posterior? Cadires i ego. L'enemic està dins.

Quasi totes les entitats valencianistes es mostren tolerants i permissives en el PP i aço es suïcida, son la quinta columna. S'ho han de fer mirar. El cost d'anar a soles, pero en dignitat ha de ser assumit i debatut, per lo manco. En cas contrari, i per a variar, quan guanye el PP, els traïdors s'ompliran les boljaques a costa de "los tontos útiles", basicament els "no accentuistes" i les Facebook associacions. ¡A vore si es creuen que els atres no saben a ón van! Els fidels devots de la RACV haurien de donar mil gracies a l'IEC que ha tallat l'enamorament entre la AVLl i la RACV ¡a vore si nos aclarim! Llastima, perque yo volia amollar llastre. 

El que la mitat mes u del valencianisme amague el cap com els esturços o s'amaguen com les rates i parlen de germanor, es simplement tragic per la falta de nivell intelectual, de l'irreflexio i el talant etic que demostren. 

Lo pijor es que estos valencianets en les seues conductes i amors incondicionals al PP o als afins rebenten totes les caracteristiques necessaries de l'influencia social del valencianisme, l'impedixen, son els destructors del moviment. I qui ho dubte o ho negue que s'agarre algun llibret de sicologia social experimental i que comence a llegir. 

Veritat, justicia i reparacio son els principis per a resoldre conflictes; la critica com a element fonamental de construccio de moviments forts, convincents, coherents i despachar als traïdors son qüestions que haurien d'estar damunt de la taula. Cap ser racional aniria al front de batalla en una "colla" de firmadors de la valenciania de Zaplana. Els valencianets si. ¿Tenen alguna cosa que dir del cas "Erial" de Zaplana? Callaran com en missa. En les escoltes del "Cas Naseiro" el pardalet manifestava que havia de "enriquir-se", comprà per a ser alcalde de Benidorm a la regidora socialista Maruja Sánchez i al seu marit, els arreglà la vida als dos; lo pijor de l'assunt es que molts delits han prescrit perque mentres estava en el poder era intocable. Tots els valencianets s'oblidaren selectivament dels problemes i de les conductes de dubtosa moralitat, i nos el presentaren com el salvador. Tots els firmants miraren pel seus interessos personals o pel seu ego; es dir, pensaren en enriquir-se o en omplir-se la boljaca. L'inocencia a una determinada edat es delictiva o increible. 

No n'hi ha tres sense quatre. El "Grup Cultural Ilicità d'Elig" premià a Francesc Baixauli, exvalencianiste –i alguns me diuen que exnacionaliste– que ha vist a ón estan els cacaus, carrec organic del PP i fon o es president de les joventuts de Lo Raco Popular. ¡Uf! Abans ya ho feren en la di-seccio, reconeguda tambe per la PLV, que ara tambe es premiada per l'entitat ilicitana. Tot queda en casa. Rosendo Mercado els cantà "Veo, veo, ¡mamoneo!". ¿Quan tots siguen premiats i repremiats entre si quí quedarà? Sempre es podran comprar un gat chinenc de la sort i reverenciar-lo o una gavina de plastic.

 Germanor entre la PLV i el PP

            Si encara hi ha sants inocents, es podrien preguntar quí trau benefici de l'assessinat. Eix ha de ser el principal investigat. Me comentaren lo següent: ¿quàntes associacions valencianistes podriem ficar de colp vora 4.000 €, com feu la PLV en la fira (espai de sobra) del llibre de 2017? ¡Pero si entre totes practicament no arribaren ad eixa quantitat! No cal ser Sherlock Holmes ni ser un esceptic com yo. Els de la PLV son frikifans de fotos en el PP, per una foto... maten. Els diners que pagaren les associacions de la fira del llibre de 2017 de la PLV (Peperos Locals i Valencianets) o el restant que faltava, i que provablement posà el PP, li serviren de publireportage als populars en el canal televisiu "Mediterráneo", afi al PP. La prova es que veent el video son els unics junt a la PLV que trauen benefici de la fira, no cal ser molt inteligent per a vore-ho encara que ells ho neguen https://www.facebook.com/LOBYLORAT/posts/10212416003620446 

¿Algu –que no vullga omplir-se les boljaques– creu que el PP es la solucio? Bona part d'este moviment em dona oix. Quan em parlen de germanor imaginen la meua resposta. ¿Les entitats "valencianistes" han de fer homenages i regalar premis als antivalencianistes del PP? ¿Est es el panorama que nos espera –mentres algu nos demana que callem, que no critiquem–? Un bon grapat de les persones que nos hem mostrat consistents i coherents no volem que alguns s'aprofiten del valencianisme per als seus interessos personals, ¿es pot entendre, veritat? ¿Callar es ser valent? ¿Coneixen en tota l'historia de l'humanitat ad alguna etnia a on el valor transmes haja segut la covardia en conte de la valentia? Cap, menys aci. El catalanisme tenía rao, encara que sobregeneralisava, quan dia que el valencianisme era una colla de dretosos. Un valencianisme de pandereta. ¡Te nassos!   

Arribarà el dia, si tot continúa aixina, que nos haurem de plantejar la retirada i que el valencianisme siga nomes del PP, com tants volen, el braç civic, social i cultural del partit. 

Si no rebem mes soport, sera una opcio llegitima, hem de ser realistes, tampoc podem anar contra la tendencia general dels adossats mediocres i llepaciris. La valentia i el realisme no son antonims. El cost es immens i mes be penos, poc gratificant. Ha segut una batalla interna constant, innegable. ¿En quína mida la coherencia i la consistencia que alguns aportem servix a uns atres per a vendre el nostre moviment ad maiorem gloriam del PP? Quan recorde l'esforç dels nostres antepassats en el valencianisme sent vergonya i avorriment. S'aprofiten de l'ilusio, les investigacions, de les emocions compartides, de la participacio de tanta gent. Per eixemple ¿qué diria Antonio Ubieto si alçara el cap i vera al seu discipul Ramonet en la AVLl?   

Es un argument invalit que algunes entitats facen alguna cosa bona, ¡faltaria mes!, sino no podrien enganyar. Si es coneix lo que es una balança trobaran que lo positiu no compensa lo negatiu. Si algu te ganes de fer carrera en el PP que se'n vaja al PP, el valencianisme no li pot fer el cul gros. ¿Queda clar? ¿Si? Puix yo no veig que la majoria de les entitats de valencianets popularets ho tinguen clar. 

No podem lluitar contra molins, ni perdre mes temps en els enemics que tenim dins de casa. Es necessari un posicionament de les entitats. El dilema valencianiste es:  o accepten la conformitat de la majoria, la por a quedar-se "a soles" i el fi justifica els mijos, o hem de triar la dissidencia, la dignitat i per supost el cost personal o grupal de ser un "fora del sistema". No es pot estar en missa i repicant. 

Com Valencia es bilingüe –segons alguns– i per a que tot el mon ho entenga: "No frecuentes las malas compañías, no sea que aumentes su número." (George Herbert).

 Imagens: Eleccions 99, diari Levante
                             Assamblea de Lo Rat Penat, diari Levante
                             Germanor PP-PLV, Facebook PLV

J. Masia