¡Que la disolguen! (l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) (III) / Antoni Fontelles

30/7/2018

            Les coincidencies ‘cientifiques’

            Es mes, si no fora perque no crec en els esperits, asseguraria que l’inspiracio els ha vengut de ‘dalt’, del ‘nort’. Realisats tots els treballs i debats va i resulta que s’han quedat nomes en 15 diacritics, els mateixets els mateixets que se li quedaren a l’IEC fa quasi dos anys (20 mesos). Està clar que si tots els camins conduien a Roma, esta investigacio porta a similars resultats, perque estem parlant de… ciencia, i no podia ser d’una atra manera.

            No obstant, si continuem llegint, en el següent paragraf de l’acort trobem l’explicacio, ‘cientifica’, de la ‘direccio’. La reduccio d’estos signes l’han feta “d’acord amb el principi de convergència amb les solucions ja adoptades normativament en la resta del nostre àmbit lingüístic [catala], que és un dels principis bàsics de la Gramàtica normativa valenciana, inspirat en la idea del policentrisme convergent propugnada per Manuel Sanchis Guarner”. ¿No està clar?, ho decidixen perque en el catala –que es el “nostre àmbit lingüístic”–, l’autoritat que es l’IEC ya ho ha aprovat i nosatres anem com a cagallo per sequia, en el peu canviat… pero “inspirat en la idea del policentrisme convergent propugnada per Manuel Sanchis Guarner”. Han tardat vora dos anys en acceptar submissament els fets consumats, ¿per a distanciar els dos acorts?, ¿per a pertorbar el coneiximent?, ¿per a desinformar? Provablement la rao es prou mes senzilla: perque no han segut tenguts en conte, ya que no pinten fava i els han assignats el paper de comparsa, els agrade o no. ¿I qué importa? ¿I a quí?

 

Ramon Ferrer, president de la AVLl, exvalencianiste

 

            El seguidisme aplega a l’extrem de que l’IEC ha donat un determini de cinc anys per a que els usuaris s’adapten a les noves normes. La AVLl no ha concedit el mateix periodo, sino que ha descontat el transcorregut des de l’aprovacio dels canvis per l’IEC i nomes deixa els tres anys i poc restants per a que es facen efectives les modificacions. I es que si no fora aixina es tornaria a donar la duplicitat llegal que hi ha hagut en este temps entre Catalunya i les Illes Balears, d’una banda, i el Regne de Valencia, de l’atra. ¡Encara els paguen poc per a lo molt que pensen!

            Una seudoacreditacio d’autonomia

            Per a salvar el credit ‘cientific’ propi acodixen, breument, als teorics de la llengua que ya havien vist la necessitat de reduir-los (no diu ‘eliminar-los’): “Així, el gramàtic valencià Josep Giner ja va fer una proposta de reducció substancial dels diacrítics, similar a la propugnada posteriorment per Joan Solà.

            És per això que, atenent a una preocupació àmpliament expressada per molts lingüistes, escriptors, docents, tècnics i usuaris de la llengua, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua considera convenient adoptar unes determinades modificacions gràfiques amb l’objectiu de facilitar els usos escrits normatius de la llengua. I ho fa d’acord amb el principi de convergència amb les solucions ja adoptades normativament en la resta del nostre àmbit lingüístic, que és un dels principis bàsics de la Gramàtica normativa valenciana, inspirat en la idea del policentrisme convergent propugnada per Manuel Sanchis Guarner i en la doctrina gramatical dels mestres Josep Giner, Carles Salvador i Enric Valor.”

            Justifique el titul de l’apartat perque estime una falsetat quasi total aportar l’autoritat de determinats gramatics catalanistes no en l’objectiu de la convergencia –que si–, sino en la defensa de la reduccio normativa dels diacritics –que no–. Nomes està clara l’excepcio de Giner (us potestatiu en la llista llarga, que vorem ara) i una atra ‘borrosa’, la de Sanchis (“es recomana” es interpretable com a ‘opcio’, pero els fets afirmen lo contrari).

            Josep Giner (i Francesc Ferrer)

            Argumenta en contra, de forma generica, perque la funcio del signe es marcar la tonicitat i no, distinguir significats. Aporta les següents raons concretes: en certs casos responen a fonetiques dialectals o no generals, son pertorbadors per a l’ensenyança de l’idioma, hi ha molts termens polisemics en els quals cap dels significats va marcat, la confusio d’algunes de les parelles es quasi impossible (tecnicament: la confusio entre categories distintes es altissimament improvable per la funcio del cotext i del context en la comprensio), nomes servixen per a realisar eixercicis i per a perdre el temps, i perque guanyarien els correctors i les imprentes (Ferrer i Giner, 1956, XXXVII-XXXVIII).

            El nostre autor fa dos llistes, una curta (en 12 paraules, obligatoria) i una llarga (en 23, potestativa). La primera inclou “és (del verb ser), (del verb saber), (del verb tenir), féu (pretèrit del verb fer), els pronoms vós i nós, el participi mòlt (del verb moldre), l’afirmatiu , el quantitatiu més, el pronom interrogatiu i relatiu què, i els substantius ós (nom d’animal, cast. oso) i sòl (terreny, etc., cast. suelo)” (Ferrer i Giner, 1956, XXXVII).

            Pero pareix que els normativisadors no li han fet cas a l’expert segons es pot contrastar en la següent taula

IEC

AVLl

GINER (i FERRER)

bé, béns

 

déu

déu, déus

 

és

és

és

 

més

més

més

món

món

 

pèl

pèl, pèls

 

què

què

què

sí, sis

són

són

 

ús

ús

 

vós

vós

vós

sòl

sòl

sòl

 

 

féu

 

 

nós

 

 

ós

 

 

mòlt

 

            La similitut entre l’IEC i la AVLl es total, en donen 15, mentres que Giner (-Ferrer), 12. Hi ha 8 coincidencies, pero este discrepa en 7 casos –tres a on considera inadequat l’accent i quatre que ell l’estima oportu, pero les institucions no. Ademes, s’esplaya contra l’inutilitat d’alguna de les paraules incloses en les llistes (‘son’, ‘mon’, ‘ma’…) i la conveniencia de les propies.

            Per a mi, es una argumentacio molt debil aportar el seu criteri d’autoritat quan ni li feren cas a la proposta, en son moment, ni tampoc li’n feren respecte a la flexio verbal valenciana. 

 Imagens: reaccions al nomenament de Ramon Ferrer com a president de la AVLl, eldiario.es
                 Ramon Ferrer, president de la AVLl, exvalencianiste, elmundo.es

 

Antoni Fontelles