El penultim gran escandol son les supostes irregularitats descobertes en l’Ajuntament de Valencia –regit durant 25 anys per Rita Barberá, del PP– i en la Diputacio Provincial de Valencia –governada uns atres tants anys pels mateixos–. De forma especial, quan un partit es manté durant tantes llegislatures en el poder acaba corrompent-se perque integra i reproduix en el seu cos social la sensacio d’impunitat. Son les mostres del pujolisme en Catalunya, del socialisme en Andalusia, del ‘baltarisme’ en Galicia, o del popularisme en el Regne de Valencia.

          Es dir, passa perque els ciutadans abandonem les nostres obligacions o renunciem als nostres drets fiscalisadors. I els corruptes trauen majoria en les urnes perque els electors s’identifiquen en els candidats o els partits, i perque son en part, en molta o en poca, iguals que ells. El votant d’un partit corrupte te necessariament una certa i real tolerancia al ‘delit’ en la seua esfera personal i social, o pijor, el practíca, l’ha practicat o no tindria problema en practicar-lo. Ho tinc molt clar. I ahi està l’ultima enquesta del CIS (giner 2016, abans de la macrooperacio contra el PP de Valencia) en la que la corrupcio preocupa a un 32 % dels preguntats i el PP continuaria traent un percentage similar de sufragis. ¿S’enten l’explicacio que he donat unes llinies mes amunt?

          I la regeneracio del PPCV, que anuncia un congrés i renovar image i inclus nom (¡Ya ho vorem!), la pretenen fer en antics membres (alguns, transfugues) d’Unio Valenciana que, per uns dies, copaven la primera linea del partit en la provincia de Valencia: Vicente Ferrer, nou secretari general (ABC, 29-1-16), o Maria Àngels Ramón-llin, eterna successora de Rita Barberá, o Alfonso Novo, portaveu en l’Ajuntament de la capital… i tots els que encara tenen per ahi ‘incrustats’, com el diputat José María Chiquillo. Aixo si, la presidenta Isabel Bonig vol fer una partit de ‘caracter mes valencianiste’ (EL MUNDO, 5-2-16). I el propi Vicente Ferrer, en un articul en Levante (4-2-16), defenia el seu orgull de ser del PP i assegurava que “es nuestra obligación  […] desterrar de nuestra organización a todo aquel que olvide que la política solo es noble, en la medida en que sirves a tus compatriotas” ¡I ho dira per ell! ¿No?

Passats uns dies del 20-D, l’Unio Europea apuntava que preferia un govern ‘estable’ en Espanya. No dien que volien la gran coalicio PP-PSOE pero lo de ‘estable’, ‘confiable’ i uns atres eufemismes signifiquen aixo.

          I es que els benpensants de l’Unio Europea (que no tenen problemes en cedir en aspectes fonamentals front al Regne Unit, pero nos apreten a nosatres, als grecs o als portuguesos) i els d’aci –alineats en els mijos de comunicacio conservadors, que son quasi tots– preferixen, ho escriuen en veu alta, que governen els corruptes o tolerants en la corrupcio abans que  els ‘antisistema’, ‘rojos’, ‘bolivarians’ o ‘els que fan pudor’… com si es tractara d’una insula barataria qualsevol.

N. b. He encertat i en la CUP ya han començat les divergencies.

N. b. Una pregunta per als espavilats. ¿Per qué si el PSOE pacta en Podemos, aço es dinamitar al PSOE i si pacta en el PP no? ¡I les ‘ueles carraques’ –F. González i A. Guerra– ara van d’endevinadores!

Imagens: Vinyeta seguro politic: Pat
                 Felipe Gonzalez: elmundotoday.com 
                    Vinyeta corrupcio: es.paperblog.com

                                                                     Antoni Fontelles