Es continuacio de l’anterior articul referit al PP, pero clar, li he de canviar el titul perque el protagoniste es diferent.

         El PSOE ho te mes fotut o mes facil, segons es mire. Ha pujat un 0.7 % pero ha perdut 174.000 vots respecte al 20D, i aço vol dir que continúa en caiguda no lliure pero si ‘moderada’. Com se sol dir, ha ‘salvat els mobles’ pero lo mes greu es que ya no te la majoria en ninguna autonomia, nomes la conserva en tres provincies andaluses. Lo mes acceptable per a la seua clientela es que deixe governar al PP o al bipartit –PP-C’s– en minoria (cosa que ya han sugerit alguns barons com els presidents d’Extremadura, Andalusia i Castella-La Mancha). No es descartable la gran coalicio, encara que de moment tot siguen ‘nos’ redons per part dels principals dirigents de l’eixecutiva. Yo ho veig suïcida, pero ¿Quí m’assegura que no intervenen les forces teluriques del ‘interes general’ i de la ‘estabilitat’?

         En les compareixences immediates a publicar-se els resultats i a l’endemà –el dilluns 27– no viu un analisis minimament detallat de la situacio. Tots els carrecs es dedicaren a llegir la cartilla de que la culpa de tot la tenía Unidos Podemos (el seu dimoni particular) perque votaren contra l’investidura de Pedro Sánchez, en març. Son per a alucinar un poc les declaracions de la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz. La Sultana ha afirmat que l’electorat els ha enviats a l’oposicio (¡Que prenga nota Pedro ‘el Guapo’ Sánchez!), que ella ha segut capaç de parar el populisme (¡Que santa Llucia li conserve la vista!) i que ha evitat el sorpasso gracies al mig millo de vots que li ha tret a Podemos (¿Per qué no explica que el PP li ha guanyat en la comunitat que governa?). I en la mateixa linea justificava que “la mera hipótesis de un acuerdo de gobierno con Podemos ha restado credibilidad” al partit i que “el miedo y el recelo” de la ciutadania al populisme ha beneficiat al PP (ABC, 27-6-16). Que no m’he enterat. ¿No ha segut el PSOE, per activa, passiva, transitiva, reflexiva i reciproca, el que ha negat mes de tres voltes al dia, i sense que cantara el gall, que nunca ni mai pactaria en els podemites? ¿Ho haure ensomiat yo? ¿S’ho haura inventat ella? ¿No hauran segut coparticeps, junt als popularistes i els tarongetes, d’escampar i inocular la por respecte als ‘comunistes’? ¡Es tan de dretes intelectualment!

         Ho repetirém, perque no va quedar clar. No hi ha hagut cap de pacte en Podemos i el fet primer en la creacio del mon es que el PSOE trià com a futur companyer d’eixecutiu a Ciudadanos en detriment dels ‘comunistes’. Estos poden tindre una part de la responsabilitat en el fracas de la llegislatura, pero opine que es secundaria.

         Reitere que el partit te dos animes: una de dreta pura (socialistes nominals) i una atra de color rosat (socialistes en ‘bambolletes’) que es la mes reticent a donar el poder al PP… pero ya afirme que claudicaran.

         El PSOE ha fet una campanya contra Podemos de forma principal i contra el PP de forma colateral. No crec que m’haja d’estendre massa en demostrar-ho. Es prou en haver vist a troços la campanya i aquell fragment a on se demanava el vot per a que se’ls gelara el somriure als de Podemos. Desig pronunciat –i que s’ha convertit en realitat– per la ‘momia’ d’Alfonso Guerra, que tragueren a passejar per a que mossegara. ¡Qui tant te que amagar! Estara content perque ‘a mi m’han tret un ull, pero a tu t’han tallat les dos cames’.

         Al principi he dit que han salvat els mobles perque totes les enquestes li pronosticaven al partit una debacle, tant en paperetes com en escans. Aixina, la derrota es quasi una victoria i li ha insuflat un poc d’aire –poc, no vos cregau que massa– a Sánchez per a que passe uns mesos mes. El triumfo sobre Podemos en Andalusia resulta que li ha tallat un poc –tampoc massa, no vos cregau– les ales a la Sultana que ara estara durant un temps queta, no callada, i esperarà millor ocasio.

         Lo dit, com que el seu adversari-enemic era Podemos, encara no han caigut en el conte de que el PP ha creixcut i ha guanyat els comicis inclus en sa casa.

Antoni Fontelles 

Imagens:  Aristopixel.com i Ecestaticos.com