Proves diagnostiques (revalides)… ideologiques / Antoni Fontelles

12/5/2015

En principi, es dificil negar-se a evaluar els programes, les activitats o el sistema educatiu. Tot siga per millorar. Tampoc resulta comodo alegar contra els analisis genetics, perque es fan per a detectar abans les malalties i poder curar-nos. No es massa raonable argumentar contra els drons perque tenen una gran utilitat per a fumigar contra els mosquits en llocs a on una avioneta no aplega o vigilar superficies forestals a on la vista humana no arriba. En resum, es complicat anar contra el ‘progrés’. Pero passa que el ‘progrés’ –qui detenta eixe coneiximent– moltes voltes oculta els usos perversos i nomes nos mostra –interessadament– les cares amables, utils o bones… (D’este ‘cost’ psicologic i fisic de nadar contra lo establit tambe sabem molt els valencianistes).

          A finals de maig es fara aci la ‘revalida’ en tercer de primaria (¡en menuts de huit anys!). La Lomce establix esta ‘prova diagnostica’ per a detectar les carencies i intentar paliar-les; aço nos diuen. Naturalment, les associacions de pares de l’escola publica –autonomiques i estatal- s’han pronunciat en contra. A favor està, tambe naturalment, la Confederacio Catolica de Pares i Mares d’Alumnes –la Concapa– perque estima que les evaluacions externes son necessaries per a “introduir transparencia” en el sistema educatiu (¡Vaja imbecilitat argumental!, o siga, ¡Vaja falacia!).

          Per internet s’han publicat algunes de les preguntes. Pose dos eixemples (crec que son d’Arago): “13. En el nombre del detective [AniZeto CalZeta], se encuentran dos errores ortográficos. ¿Los puedes descubrir? Escríbelos correctamente”. Els dos ‘errors’ son la zeta del nom i del llinage (simplement una noteta: la nova ortografia de la RAE dedica 77 pagines a l’us de les mayuscules i minuscules i els noms propis son un embolic. ¿I si l’ortografia i la tipografia dels nom foren ‘voluntaries’? ¿Hi hauria error? ¿‘Kika’ o ‘El Flak’ estan mal escrits? ¿Es ‘Jerónimo’ o ‘Gerónimo’, ‘Jenaro’ o ‘Genaro’, ‘Giménez’ o ‘Jiménez’?). “14. ¿Qué dos acciones no haría nunca Anizeto Calzeta? Señala las dos opciones correctas? A) Enseñar su calva, B) Comer comida de gatos por amor, C) Compartir con los demás, D) Ser súper ordenado”. Anem a vore. En la pregunta 14 es torna a posar el nom del detectiu ‘mal’ ¿per pragmatica, hem d’entendre que nomes es repetix el nom? A l’alumne se li demana un coneiximent ortografic en 13 que pareixen no tindre els adults examinadors en 14 quan escriuen ‘súper ordenado’ (la qüestio de l’escritura dels prefixos es complexa i les discrepancies que hi ha en texts cults son notories). Aci el prefix significa ‘en grau sum o en exces’ –es dir: ‘molt ordenat’–, ¿i qué fem en les correctes ‘superatractivo’, ‘superbién’ o ‘superfino’?, ¿les escriurém ‘súper atractivo’, ‘súper bien’ i ‘súper fino’?, ¿sera ‘súper viviente’?

          No nos desviem. L’objectiu es classificar, alumnes i coleges, per a fer llistes i publicar-les. I aixina coneixerem les ‘escoles de socs’ i les ‘escoles de llests’. Pero aço no tindria massa aplicacio si no s’establira tambe el distrit unic, per a que els pares puguen triar el centre que preferixquen, que ‘nosatres’ –ells– ‘som defensors de la llibertat d’eleccio’, com dia la publicitat institucional (març-abril 2015). ¿Algu creu que si l’escola del poble a on vixc està per la mitat de la llista voldre dur a mon fill alli? El portare si no tinc mes remei –economic–, pero intentare que vaja a un centre que estiga ben classificat. ¿Algu creu que si es veu que un colege va mal, la Conselleria d’Educacio assignarà els suficients recursos humans, economics i tecnologics per a suplir les deficiencies? Per aço, la nostra administracio autonomica del PP, en temps de desconte, va ampliar els concerts educatius a sis anys, perque no tenía clar continuar governant.

          En realitat, sense que molts pares es donen conte ¿o si?, s’està orientant el sistema educatiu a la competitivitat mes radical, per a superar unes revalides, en detriment de la qualitat docent, de que els escolars deprenguen valors i civisme, o desenrollen la creativitat. Aço no puntua en la prova i no se si tampoc en la vida.

          I la mateixa ideologia, ¿invisible?, es la que hi ha darrere, no davant, dels lloats beneficis del plurillingüisme (que algu en te). ¿Se’n recorden del pla d’ensenyança del chinenc? ¿Algu es pensa que es per una millora immediata de l’alumnat i de les families? No home, no. Es per a favorir la ‘movilitat exterior’, eufemisme en el que la ministra de Treball Fátima Báñez denominà, en abril de 2013, l’emigracio dels nostres titulats. ¡Aço si que es un bon negoci! Nosatres invertim en la formacio, bona o molt bona, dels nostres fills i uns atres, espavilats, s’emporten els beneficis perque aci no hi ha faena ni tampoc es valora lo que es te. Va parell que d’esta forma disminuim la poblacio activa (baixa el paro) i nos guanyem un punt electoral.

          Una atra de les conseqüencies ‘diferides’ del sistema de proves i classificacions es la ‘seleccio natural’ que es produix pel temps. Cada any que passa, les escoles roïnes son mes roïnes i les bones son mes bones, per ‘decantacio del material huma’. Una situacio que fa anys que es dona en Estats Units i que podem vore en moltes pelicules.

          I es que el final de tot es la mercantilisacio del sistema educatiu: l’ensenyança es un mercat i els que es compren i es venen son els estudiants i els que paguen son les families. En l’ensenyança privada està ben clar. Es el model implantant per ‘Bologna’ en l’educacio superior. Un element que tambe nos era conegut pels films nortamericans –lo dels credits dineraris per a estudiar– ara ya els tenim aci. Passet a passet s’està organisant el sistema per a que qui te cacaus estudie i qui no en te, a buscar-se la vida en lo que puga… que ya se sap que sobren titulats. I com al remat estudiaran els rics, estos aniran al mercat privat, perque poden, i el sistema public es transformarà en residual i complementari. ¿No han advertit que no hi ha quasi ningun centre privat en poblacions chicotetes? ¿Creuen que es casualitat?

          Per a acabar, no vullc deixar passar lo dels informes PISA. Una observacio nomes: la major part de les diferencies en les puntuacions tenen orige i explicacio en els diversos estatus socioeconomics de les families i no en el millor o pijor comportament cognitiu dels alumnes… pero aço li importa a molts pocs. Es dir, si s’incrementaren els mijos per a suplir estes deficiencies ambientals, el resultats no serien tan dispars.

          En el fondo i a la llarga, es vol una societat ‘borrega’, ben diferenciada-classificada entre ‘obrers’ i ‘amos’, uns que manen i uns atres que obedixen, i que, damunt, aço s’entenga i ho acceptem com a ‘natural’.

          De totes les maneres, al pobre sempre li queda el recurs de portar al fill o a la filla ad algun concurs de televisio (de cuina, de cantar, de ballar, de supervivencia o de follar).

 Imagnes: hoy.es; El blog de la Escuela de Mendigorría

                                                                                 Antoni Fontelles