L'acort sobre comerç entre la UE i EEUU posa a la joya de la corona, la sanitat, en un "enorme potencial a desenrollar", en el punt de mira. En independencia dels acorts secrets, que a soles es coneixen per filtracions, eixemple una vegada mes de la transparencia habitual dels nostres governants -tan democratics ells-, sabem que les empreses transnacionals estan molt interessades en pegar-li un mos, com un tauro blanc, al pastiç de la sanitat.

Començarém pel principi, aixina comprovarém que tota l'argumentacio derivada de la privatisacio de la sanitat es nula de ple dret, viciada d'orige per inhumana. L'economiste David Anisi descrivia perfectament que en una democracia un individu es un vot, per contra, en un mercat un euro es un vot, per aço els mercats no son democratics. Democracia significa el poder del poble.

En la sanitat publica totes les persones tenen el mateix valor, ser ciutadans nos dona drets i obligacions, som iguals i rebem els mateixos cuidats i atencions (excepte els 800.000 exclosos nomenats immigrants sense papers). Podria inclus arribar a ser deficitaria, si com per eixemple, en el cas dels malalts de l'hepatitis C necessitaren una medicina millonaria, els ciutadans en un acte de solidaritat mantindrien el sistema public sanitari en els seus imposts com han fet des de sempre.

Protagoras afirmà que l'home es la mida de totes les coses -aixina ha de ser-, hem de triar a politics que opten per rescatar a les persones.

En el mercat no existix l'igualtat d'oportunitats, ni totes les persones valen igual, ni reben la mateixa atencio. El valor d'una persona es medix -exclusivament- en funcio de la seua capacitat d'adquisicio o monetaria. Els que puguen consumir seran membres de ple dret, els que no seran despachats, en una sanitat privada, es dir, en un mercat, l'acces es previ pago. Encara podem anar mes alla, i es que com es fa ya tradicionalment, la sanitat publica aporta recursos de tots per a uns quants, es el tipic cas del capitalisme d'amics, els responsables politics envien a les empreses privades servicis externalisats o "derivacions". La diferencia es que ara arribarà la septima flota americana ¡Amagueu patos que ve tronada! Una empresa sanitaria ha de guanyar diners, per lo tant, no podria suministrar medicaments si fan que entre en perdues perque hauria de tancar.

El neolliberalisme vol reduir el gast public -seguint el consens de Washington-. Els retalls en la sanitat publica son molt perillosos perque provoquen la massificacio i una atencio ineficient.  L'efecte que te aço es que al precarisar les condicions de treball del personal sanitari, expulsen o impulsen als que poden pagar-se un segur medic a la sanitat privada perque creuen que rebran una atencio de major qualitat i mes rapida (es un repago afegit). Al mateix temps empijoren la qualitat assistencial dels que no se'l poden pagar. Els politics en els diners que deixen d'invertir en la sanitat publica contracten a les empreses del seus amics per a oferir servicis sanitaris externalisats. Les empreses saben molt be deixar les grans operacions costoses a la sanitat publica i gestionar lo rendable.

Des d'una perspectiva etica, sempre irrenunciable, un sistema public millora el benestar i la bondat de la poblacio, es pedagogica perque fomenta l'unio, la cohesio social, la solidaritat, l'empatia i el compromis, per contra la sanitat privada potencia l'egoisme, el ¡salve's qui puga!

Son tan diferents els models sanitaris (privats o publics), en orige, en el metodo, en els efectes colaterals que produixen... inclus en l'objectiu: la sanitat publica busca el benestar, l'empresa el benefici, i si algu es confon perque comencen per "bene", no son lo mateix. I quan la sanitat privada te en conte el benestar del client inclou necessariament en l'equacio el "cost" i el marge o benefici. Si no es rendable intentaran desviar el cost a la publica.

La que fon vicepresidenta de Gilead (fabricants de Sovaldi, tractament contra l'hepatitis C) en Europa, Mercedes Garcia feu unes declaracions en la Sexta noticies (2-2-2015) a on reconegue que en l'industria "no es priorisa el benefici de la societat sino lo purament economic". Afirmà que "redistribuixen la riquea [en un] repartiment solidari", aixina el tractament costa 70.000 € en EEUU i 750 € en Egipte, en la seua bondat infinita ajusten el preu del medicament segons els infectats i la renda per capita del païs (!). Qui no s'ho puga pagar recorrera, segons la senyoreta, a "l'aigua beneida". Mentres els beneficis de la farmaceutica es disparen (http://www.gilead.com/news/press-releases/2014/7/gilead-sciences-announces-second-quarter-2014-financial-results).

En la sanitat se parla de pacients i en lo privat de clients, qüestio gens baladí. El professor de l'Universitat de Saragossa, Pedro Arrojo afirmava que "La privatisacio transforma a la ciutadania en clientela, i quan la clientela es pobre es expulsada". Convindrem que no es lo mateix expulsar-la del Zara que d'un hospital o impedir-li l'acces a la medicacio en els repagos.

Una empresa ha de guanyar diners, pero en emergencies sanitaries yo crec que no se li hauria de permetre fer caixa, pero Hobbes escrigue en el Leviatan: "L'home es un llop per a l'home". Ya l'India o Sudafrica s'enfrontaren a empreses farmaceutiques que produien els retrovirals per al tractament de la SIDA que costaven molts diners i llimitaven l'acces als mes pobres. Ara que ho patim nosatres, 12 morts diaris d'hepatitis C entre uns atres mes, es important i relevant, pero quan son els negrets de l'Africa tropical puix dona igual (lo mateix ocorregue en l'ebola) aixina es determinat pels nostres governs -tan democratics ells-. Quan estos països decidiren fabricar generics per a salvar vides s'enfrontaren a processos judicials incoats per les transnacionals per la violacio de les patents. Les accions de les organisacions no governamentals i la pressio internacional conseguiren que les companyies retiraren les demandes, pero el problema persistix: una empresa pot dur a juï a un estat que preten salvar a la seua poblacio per incomprensible que puga resultar per a qui tinga activitat sinaptica entre les neurones i no siga neolliberal. Per a mi es injustificable i injust, pero ocorre tots els dies mes alla d'occident.

Una sanitat mercantilisada deixarà fora del sistema sanitari a aquells que no puguen pagar-se-la, en EEUU esta es la principal causa de bancarrota entre les families. El nostre futur el podem vore en el car, inhuma, injust i ineficient sistema america de salut (https://dempeusperlasalut.wordpress.com/2014/04/21/por-que-es-mas-cara-y-peor-la-sanidad-en-eeuu-respecto-a-otros-paises-de-la-ocde/).

 ¿Per qué no enviem als neolliberals a vore a Satan? Si no ho fem... ells nos enviaran a l'infern.

J. Masia

Ilustracio: El Roto, diari El País.