S’ha acabat l’incertea. Ha passat el 26J i en pocs dies tindrem pau i tranquilitat i sera president Mariano Rajoy una atra volta. Que no ho dubte ningu.

         Una vegada mes, s’ha demostrat que els popularistes son insensibles, estan anestesiats, als casos ‘aïllats’ de corrupcio que els ixen (com passava aci en el Regne de Valencia i tambe en una part de l’electorat andalus respecte al PSOE). Des del 20D hem tengut l’operacio Taula en quasi tot el grup municipal de Valencia investigat, els Panama papers i l’exministre José Manuel Soria, els plans d’Acuamed per a ‘netejar’ l’Ebre en acit clorhidric, la fiança que se li ha impost al PP com a partit, el supost us dels servicis de l’Estat contra els adversaris politics revelat en les conversacions entre el ministre d’Interior i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya (i damunt es presenta com a victima, com apuntava J. Masià en “L’angel Marcelo, 23-6-16. Senyors ¡Que son els protagonistes!)…

         S’ha comprovat que practicar l’indolencia i deixar passar el temps te premi en segons quíns ciutadans –com els del PP–, perque el seu lider Mariano Rajoy –excepte el debat a quatre i alguna cosa mes– ha estat des del 20D quasi desaparegut o de gaido, per a que els problemes no el vegen. ¿Qué haguerem dit, pensat o fet si el dirigent del nostre partit, al que votem, haguera expressat dos voltes que no volia presentar-se al debat d’investidura? Hem vist que per als seus simpatisants no ha segut ningun obstacul ni perjuï.

         Ha guanyat vots, 573.000, un 4.3 % mes, en un context en que la participacio ha segut similar a la de 2015.

         ¿D’a ón li ve l’exit? No es atribuible unicament al lleuger descens de Ciudadanos (ha perdut un 0.9 % i 420.000 sufragis), o a la desaparicio d’una atra possible font de soports, UPyD.

         Crec que li ve d’una conjuncio astral, concordant i congruent: de l’activacio del seu simpatisant i de la crida a la decisio util. Este segon element li ha facilitat la captacio d’electors de Ciudadanos (en un video li demanava el seu vot al cap, Albert Rivera). El primer element te a vore en dos variables: que venen els ‘rojos-comunistes’ (la possible coalicio entre Unidos Podemos i PSOE, si es produia el sorpasso d’aquells ad estos) i la temor derivada del brexit. Encara que dubtem de les quantitats exactes i dels percentages de les enquestes previes, hem d’acceptar que hi havia una tendencia clara en totes elles: Unidos Podemos sobrepassava als socialistes i s’aproximava al PP. Pero la realitat no ha segut esta.

         ¿Cóm ha actuat el brexit? Quasi tots els experts politolecs, obviant la sicosociologia, apuntaven que l’eixida del Regne Unit de l’Unio Europea tindria poc o nul impacte en els resultats del 26J. Humilment, yo crec que n’ha tengut i molt. La tendencia mencionada es mantingue fins al dimarts, ultim dia per a publicar enquestes. Des d’eixe dia fins a la nit electoral, per llei, hi ha una apagada sociologica si be es cert que les empreses demoscopiques continuen treballant. Les denominades ‘andorranes’, els sondejos que alli es publiquen durant este periodo, apuntaven ya dissabte un extrany aument del PP, que no aplegava al punt. Es previsible que conforme s’estengue la noticia del brexit i s’anunciaven els castics divins sobre els anglesos i el restant d’europeus… s’escampara la temor entre les ‘persones d’orde’ i es motivara el canvi de conducta. No es quedarien en casa i anirien a votar, naturalment, al partit de l’orde.

         Son processos sicosocials molt elementals, d’associacio, d’evitacio del castic, de buscar la seguritat. Si als britanics per votar els enviaran les plagues d’Egipte; si nosatres permetem-facilitem aci –a Unidos Podemos– un referendum en Catalunya… nos passarà lo mateix.

         He de repetir que nomes calia vore les televisions –i suponc que les radios i internet– el passat dia 24 de juny per a advertir de la catastrofe que s’acostava. L’estimulacio massiva continuà dissabte i dumenge, en l’agravant de que en estos dos dies es va sumar la prensa escrita (algunes de les portades de dissabte reflexaven molt be l’idea de caos i de l’abisme al que podiem dirigir-nos).

         Se sap que en situacions d’incertea, temor, inseguritat –reals o creades–, moltes persones tendixen a buscar ‘refugi’ i a conservar lo que hi ha. En este cas s’havia generat un terror al canvi i la gent va fogir i ‘tornà al cau’ (que no era un atre que el PP, que ben clar ho digue Mariano Rajoy en la compareixença oficial del divendres 24 de juny. Li faltà un pelet per a demanar el sufragi).

Al remat, hem d’acceptar que al PP li va ve no fer res. Simplement estant, aumenta els vots. En el proxim capitul vorem als atres principals partits.

 P. d. Vaja la meua solidaritat per a les persones que es manifestaren en el dia de l’orgull gai en Valencia i que, per desgracia, foren victimes de l’intransigencia d’aquells intolerants que, independentment de les ideologies, s’autodenominen democrates.

                                                                                                                       Antoni Fontelles

Imagens: estrelladigital.es i elperiodistadigital.com