29. Representar en fermea, davant de l’Estat espanyol i l’Unio Europea, els interessos de l’agricultura, ganaderia i peixca valenciana, rebujant qualsevol acort o convenis europeus que els perjudiquen o discriminen. Fomentar la creacio de cooperatives a nivell municipal i comarcal, recolzades per l’Administracio publica valenciana, per a que els llauradors, ganaders i peixcadors puguen obtindre mes beneficis sense intermediaris i siguen mes competitius en uns atres mercats. Igualment impulsar el registre de Denominacions d’Orige per als productes valencians de cada zona que encara no ho son, puix d’esta manera li donaran mes prestigi i major rendiment comercial.  Tambe fomentar la creacio de piscifactories, com a ferramenta de futur i sostenibilitat.

• 30. Sempre i quan existixquen conques sobrants, no renunciem ad elles i, per tant, reivindiquem en decisio al Govern estatal, les aportacions hidriques que nos pertanyen com a part de l’Estat espanyol, en base a les nostres contribucions impositives i de mercat, aixina com a les necessitats reals de la nostra agricultura discriminada de manera reiterada a lo llarc dels anys.
• 31. Defenem que hem d’evitar l’estat de dependencia politica de l’aigua, per a no estar supeditats als canvis de governs o d’uns atres interessos paralels, i buscar l’autosuficiencia hídrica.
• 32. Descartem les desaladores, puix en elles no tindrem futur, i apuntem tres aspectes bàsics: 

a)    Deterioració paulatina i irreversible de les costes per l'acumulament de salmorra, agravat per tractar-se d'una mar tancada, condenant-ho a ser una mar morta.  

b)    Les caracteristiques edafologiques, es dir, la naturalea i condicions de les nostres terres o sol, que son de naturalea calcarea i textures argiloses, dificulten l'eliminació de sals, les quals terminarien contaminant irreversiblement els terrenys, condenant-los a un paisage sali, pijor fins i tot que desertic. 

c)     Desconeixment de les conseqüencies que tenen sobre la salut dels consumidors habituals a llarc determini. 

33.  En materia hidrica, la fusio de la Confederacio Hidrografica del Xuquer i la del Segura incloent en el riu Bergantes, i fer un pla hidric que entre unes atres mides proponem estos dos proyectes, que hem sintetisat, el AIDA (per a solucionar els problemes de l'aigua) i el AMPAR (per a solucionar els problemes de l'agricultor) (NOTA: estos dos proyectes estan dissenyats i desarrollats per Manolo Soler i Bahilo, Ingenier Agronom, fallit en 2009):

  

 Proyecte AIDA  (Analisis + Investigacio + Desenroll + Aplicacio).

 -ANALISIS: Realisar un estudi de cadascuna de les comarques, poblacions i singularitat del Regne de Valencia, incloent en cadascun d'ells:

 a)    Integral termica i regim Publio metric.

 b)    Caracteristiques mijambientals.

c)     Ecosistemes i el seu estat d'equilibri.

 d)    Recursos hidrics i els seus caixers naturals.

 e)    Naturalea dels cultius del lloc.

 f)      Necessitats presents i futures d'aigua. 

g)    I tot allo que poguera afectar o estar relacionat en l'aigua i els seus efectes.

  

-INVESTIGACIO: Potenciar l'investigacio en proyectes destinats a desenrollar tecniques que permeten el nostre objectiu, en base als estudis previs que hem realisat:

 a)    Aumentar l'estalvi del consum.

 b)    Aumentar l’eficiencia de les conduccions i de les  aplicacions.

c)     Obtindre o produir aigua a partir de processos fisics.

 d)    Reutilisar aigües per a usos menys exigents pero en garanties.

 e)    Aumentar la capacitat de retencio i almagasenament en els punts a on es produïx la precipitacio.

 f)      Disminuir les perdues per evaporament superficial. 

g)    Ací deuriem d’implicar a Universitats, Centres d'Investigacio tant publics com privats, i a l'empresa privada.

  

-DESENROLL: Potenciar el desenroll d'aquelles tecniques i investigacions els resultats de les quals han segut satisfaents, a fi d'ajustar el seu modo i lloc d'aplicacio. En aixo es crearien  uns productes eficients, viables i tambe patentables, que nos generarien un doble benefici, primer  solucionem un greu problema i, segon, crearíem una font d'ingressos o un nou camp per a la nostra industria, en poder aplicar-se en atres llocs que es trobaren en problemes similars. Implicariem aci de nou a l'iniciativa privada i al sector industrial, en colaboracio en l'administracio i els centres d'investigacio.

 - APLICACIO: Estudiada  la nostra realitat i les nostres necessitats, investigades possibles alternatives per a paliar el deficit i desenrollats els mijos per a conseguir-ho, nos faltaria aplicar-ho racional i paulatinament a cadascuna de les zones en base a cadascuna de les seues necessitats, coneixent i garantisant de bestreta el resultat a obtindre.

 Este pla AIDA, es basarà puix en:

a)    Millora i aprofitament optim i sostenible de les aigües continentals.

b)    Aprofitament maxim, i maxima captacio de les precipitacions, tractant de reduir la seua velocitat de circulacio, per al major enriquiment de l'aqüifer.

c)     Aument de la massa forestal.

d)    Ocupacio d'aigües salines restringit a usos no contaminants.

e)    Control implacable de les aigües residuals, per a la seua reutilisacio en cicle vert, i evitar la seua abocada tant en superfície com en profunditat.

f)      Ordenacio i control de l'us de les aigües subterranees, font inagotable de recursos hidrics, per mig d'una ret de punts d'extraccio en profunditat, comunicats fisicament i gestionats com una sola unitat solidaria.

 A l'hora d'aplicar el nostre proyecte AIDA, distinguirem puix  entre estos dos tipos d'actuacions:

 MACROACTUACIONS. Serie d'actuacions de tot tipo que precisen de l'intervencio de l'Administracio central, autonomica i local per a la seua eixecucio, ya que afecten a comunitats, i no a l'usuari final.

 a)    El principi basic d'estes actuacions, sera el tractar d'aprofitar al maxim els recursos hidrics que apleguen a la nostra comunitat, i ademes reduir la distancia entre els punts de captacio de l'aigua, fins al seu punt d'aplicacio.

 b)    Aço implicarà, que ademes de controlar aquells que apleguen a través d’embassaments i caixers naturals en carrega, deurem de tractar de controlar millor aquells que procedixen de les pluges, complementant-les en les extraccions en profunditat. Per lo tant, el disseny d'estes actuacions, deura de tindre present, el regim i epoca de pluges caracteristiques de la nostra comunitat; grans pluges en curts periodos de temps i molt localisats, pero ademes, estudiar individualment cada intervencio.

 c)     Totes estes obres tindran per tant una doble funcio, evitar les grans avingudes que es produïxen periodicament en epoca de pluges i que terminen afectant a zones urbanes, industrials o agricoles, i al mateix temps reduir la velocitat de circulacio de les aigües pels seus canals naturals, la qual cosa permetria aumentar les infiltracions a l'aqüifer i recuperar en la superficie, les zones humides que hem anat perdent durant les ultimes decades.

 d) S'haura d'evitar les grans obres que afecten a grans superfícies fora de les conques naturals, que generen molts conflictes de distinta naturalea, que son mes perilloses front a les avingudes, a on es produixen grans perdues per evaporament, i que milloren l'aqüifer d'una zona molt reduïda, en l'agravant ademes d’haver de canalisar despuix esta aigua per llarcs recorreguts fins al seu punt de consum, en la consegüent despesa energètica, despesa en conduccio i la perduda de recursos, ya que es en este proces a on es produïx el major percentage de perdues. El subsol, sera la millor solucio per a l'almagasenament de l'aigua.

e)    Un atre punt d'actuacio, sera l'assegurar-se, de que no s'aboquen aigües sense depurar a l'aqüifer, ni en superfície, ni en profunditat, a fi d'assegurar la calitat de les aigües. Ademes, podrem reutilisar les aigües depurades, sempre i quan se nos garantise que la calitat de l'aigua es optima i adequada per al nou us destinat.

f)      L'ocupacio d'aigua procedent de la mar, es deuria de condicionar al desenroll de desaladores biologiques i fisiques (per evaporament, pressio o osmosis), a on se reutilisen els residus, assegurant-nos que estos formen part d'un proces productiu que a la fi no resultarà lesiu per al nostre ecosistema.

g)    Per a usos industrials, lo que supon el major consum d'aigua, podria amprar-se aigües salines directament, o be per mig d'un proces d'adequacio que cada industria ajustaria a les seues necessitats. O be tractant de crear cicles tancats o de recuperacio.

h)    Aumentar globalment la massa forestal i agrícola, per mig d'un programa de repoblament d'aquelles zones deforestades o no cultivades, que aumentarien en la seua activitat, la fixació d'aigua per condensacio, reduirien l'evaporament del sol i fixarien millor l'aigua de pluja, en disminuir els processos de *escorrentía.

i)      L’utilisacio de les aigües subterranees, recurs que en el nostre cas, es inagotable, pero que ha de coordinar-se per a crear una ret llogica i ordenada de punts d'extraccio, en molts dels casos units fisicament i tots ells units en la seua gestio i explotacio com si d'una unitat es tractara, que actue solidariament davant de les deficiencies hidriques en la superficie.

j)      Els punts de captacio d'aigües subterranees, serien en capçal, a on la pressio de les aigües subterranees continentals eviten la penetracio de les aigües marines, o lo que es dir, llunt de la costa per a evitar la seua salinisacio, i ademes preferiblement, d'aigües profundes, a fi d'evitar la baixada del nivell freatic.

k)     Aigua mes economica, de mes calitat, sense impacte ambiental, i damunt en la cantitat necessaria que necessitem en cada moment, sense perdre una gota i sense gastar mes energia de la necessaria per a posar-la a disposicio de l'usuari. Pero no per aixo, es fara un mal us,  i per tant tota extraccio de l'aqüifer estarà controlada i coordinada.

 MICROACTUACIONS. Diferents tipos d'actuacions que podria realisar l'usuari final per a optimisar el consum d'aigua o per a obtindre-la lo mes proxim possible al seu punt d'aplicacio, amprant solucions ya existents, o be les desenrollades pel pla “AIDA” per a este fi. Destaquem:

 a.     Cobrir la superfície de les zones cultivades, a fi d'evitar el rapit evaporament de l'aigua mes superficial.

 b.    Sistemes per a retindre, captar i, a ser possible almagasenar les aigües de pluja que es perden per les sequies o caixers, i que despuix s'aplicarien llentament al cultiu.

c.     Condensar l'aigua procedent de la evotranspiracio dels cultius, per a la seua reutilisacio.

 d.     Condensar i precipitar l'aigua de l'ambient, en especial, en dies d'alta concentracio d'humitat en l'atmosfera.

 e.     Metodos fisics que permeten mantindre l’humitat a nivells alts dels sols, retardant les perdues en profunditat, o recuperar esta abans de que profundise.

 f.      Sistemes d'almagasenament d'aigua captada per precipitacio, proxims al punt d'aplicacio i en poca superfície d'evaporament.

 g.     Unes atres mides basades en l’idea i en l'experiencia d'aquelles persones que treballen i estudien en l'entorn agronomic i mijambiental, i que ademes coneixen les caracteristiques i necessitats de la zona a on s'actue.

 Proyecte AMPAR

 Com el propi nom indica, este proyecte tracta de protegir a l'agricultor valencià, donant-li una ferramenta des de la que puga protegir-se de l'actual indefensio i manipulacio en la que actualment es troba. Moltes de les mides es poden aplicar sense necessitat d’intervencions politiques, per tant els llauradors-productors podrien recuperar els seus nivells de renda sense perdre la seua independencia. Este proyecte dispondra d’una estructura que li permetra desenrollar-se com una gran plataforma digital, des de la qual, productors i comerciants, podran posar-se a disposicio del mercat els seus productes, fins i tot abans d'haver-los collit, la qual cosa nos permetra la recuperacio de la posicio dominant en el mercat i evitarà les actuals accions mono o oligopolistiques, encaminades al desplaçament de la propietat privada.

 A.-       Mides d'accio politica (no requerixen noves lleis, sino voluntat politica d'informar i d’impulsar municipalment).

 - Valoracio ecologic-mijambiental de les activitats agraries.

 - Fiscalisacio agraria adequada a l'activitat i el seu benefici social.

- Compensar l'activitat en zones d'alt impacte urbanistic.

 - Mides de finançacio de l'activitat.

 - Politiques solidaries. Aplicacio del 0.7% del P.I.B. agrari de la Comunitat Valenciana, al desenroll agrari controlat per les nostres corporacions de productors (que son al cap i a la fi qui realisa les inversions) en països menys desenrollats, per mig d'un conveni de colaboracio, que nos permeta aportar tecnics, empreses, professionals, patents, etc., i controlant les inversions i desenroll de les explotacions, evitant competencies deslleals, conseguiriem ocupacio qualificada, nous mercats i aument de la competitivitat, frenar el fluix migratori, establir-nos una posicio en el mercat internacional, etc.

 - Recuperacio tecnica de les Oficines Comarcals Agraries Provincials (OCAPAS): Recuperar la figura dels tecnics de les oficines d'extensió agraria, per a que deixen de ser nomes tramitadors i siguen la figura del tecnic de camp, que visita, veu, compartix, descobrix, assessora i acompanyava a l'agricultor en la seua activitat.

 - Promocio de l'accio corporativa: Potenciar l'accio corporativa dels agricultors, a fi de superar les dificultats del minifundisme, sense perdre l'integritat i l'independencia de la propietat, l'explotacio i la comercialisacio. Propondrem, estimularem i solicitarem que es prime totes estes accions que permetran una drastica reduccio de costs i una recuperacio de la distribucio i comercialisacio dels productes agraris, sense perdre drets i llibertats personals.

 - Potenciacio de l'agricultor professional i la seua relacio en uns atresproductors.

 - Potenciacio i proteccio del producte.

 B.- Mides alternatives:

 - Introduccio de cultius alternatius: Introduccio de nous cultius ajustats a les nostres caracteristiques mijambientals, pero que ademes tinguen un major valor afegit i manco competencia. Recuperacio d'alguns cultius o varietats tradicionals en desus, per a aplicar en caracter extensiu (mes calitat que cantitat), especialment per ad aquells llocs a on els recursos hidrics son menors, o les noves varietats.

 - Activitat eco forestal: Esta activitat pot servir com un cultiu alternatiu mes, pero per la seua importancia ecologica, mijambiental i economica, li donarem un tractament especial.

 Esta activitat, deuria de rebre les majors valoracions ecologiques, mijambientals i fins i tot culturals, de modo, que serien les explotacions mes retributives en la seua fiscalitat.

 No considerem les mes adeqüades les varietats forestals utilisades actualment (pins, chops, eucaliptus, etc), les quals es caracterisen pel seu rapit creiximent, baix cost d'implantacio, baix cost de manteniment i tala rapida. Estes ademes de donar una falsa sensacio de reforestacio, presenten un alt perill d'incendi (especies pirofites), consumixen molta aigua, causen la proliferacio de plagues molt perilloses.

 Deuran d’utilisar-se puix especies arborees propies de l'estat del bosc, i a ser possible potenciar i sobre valorar aquelles que son especies autoctones. Totes estes especies, generaren fustes nobles, les quals donaren orige d'una gran riquea natural i mijambiental, i que hui no tenim per la seua sobreexplotacio, i per uns nefasts programes de reforestacio politics i sense futur.

 Entre uns atres, es deurien de cultivar roures, roures valencians, carrasques, surers (alcornoques), anouers (nogales) valencians, savines, llorers, etc.

 Ventages:

 ·       Alternativa de cultiu en zones de dificil adaptacio d'un atre cultiu. Mes rendable que atres cultius.

·       Activitat economica molt rendable.

 ·       Valor ecologic i mijambiental alt.

 ·       Disminucio dels riscs d'erosio i desertisacio.

 ·       Millora dels microclimes, descens de l'evaporament del sol, aument de la tensio hidrica (mes pluja en capçal).

 ·       Rapida regeneracio d'ecosistemes degradats.

 ·       Manco inversio publica en implantacio i conservacio.

 ·       Aument dels recursos naturals propis de la comunitat.

 ·       Generacio de gran riquea futura (or vert), en un repartiment homogeneu d'esta entre els agricultors i la societat.

 ·       Nova font de materies primes de calitat per a la nostra industria.

 ·       Rendes complementaries en el mercat variable.

 - Actuacions sobre arees verdes: La transformacio de l'agricultor en un empresari agrari, precisa d'ingressos mes freqüents (la collita sol supondre estacionalitat en els ingressos), que li doten de major liquidea, i reduïxquen l’estacionalitat dels treballs agricoles.

 Donar la possibilitat a l'agricultor d'introduir-se en el desenroll, gestio i manteniment d'arees verdes, es una alternativa que li permetria tindre activitat repartida durant tot l'any i en ingressos mes freqüents, sense tindre que introduir-se en una activitat hostil o molt diferent a l'habitual.

 Ademes, li permetria dispondre de personal (menys treball temporal) durant tot l'any, sense que li falten collidors, podadors, etc., just en l'epoca que mes ho necessita.

 Pero l'introduccio d'esta en l'activitat deu d’estar controlada, ya que precisa d’un grau d'especialisacio alt, del qual, una part important, no està dotat i per tant deu de ser complementat.

 Shaura de crear una llegislacio clara i molt exigent en el seu compliment, que evite l'actual catastrofe que s'ha produït, es produïx i es va a produir, i al mateix temps guie a l'agricultor per a que puga participar en l'activitat en garanties d'exit.

 La plataforma AMPAR, arreplegarà totes les recomanacions, mides i disposicions necessaries per a guiar a l'agricultor en la seua nova activitat, sense que este es trobe desassistit en un terreny tan complex com este. Estes mides, que plantegem institucionalisar a nivell municipal, comarcal, provincial i tambe a nivel autonomic, tractaran d'ordenar el sector, dotar-ho de calitat i significat.

 - Produccio d'energies alternatives: De la mateixa manera que en els punts anteriors, una alternativa mes que pot ajudar a l'agricultor en una real transformacio en empresari agrari que li doten d'ingressos mes freqüents, i reduïxca l’estacionalitat dels seus treballs i dels seus ingressos, sería la produccio d'energies alternatives, tenint molt present que l'agricultor, es per definicio un transformador de l'energia, i que el seu actiu mes important es la seua terra.

 Pero ad este actiu, hem de donar-li a lo manco la possibilitat de tindre les maximes utilitats i rendabilitats possibles, i tambe compatibilisar usos multiples simultaneus.

 La produccio d'energies alternatives, es una interessant opcio per a simultanear activitats individuals o corporatives.

Algunes d'estes son:

 -       Produccio d'energia eolica.

 -       Produccio d'energia solar.

-       Produccio de Biocombustible.

 - Produccio i tractament d'aigües. (Tractat en el proyecte AIDA)

 - Turisme rural: Es un complement que contempla el nostre proyecte i que, ademes, està apoyat per fondos de la UE, concretament del Fondo Europeu de Desenroll Rural (FEDER), dotant-los de major proyeccio de futur i de major valor afegit.

 C.-      Mides de millora:

 ·       Recuperacio de les llinees de distribucio i comercialisacio: Es fonamental, recuperar les llinees de distribucio dels productes agroalimentaris, ya que ademes sera el punt de partida per a recuperar porcions de control dels mercats i, en definitiva, obtindre preus mes adequats per als productors.

 ·       Recuperacio i potenciacio de llinees de distribucio autoctones.

·       Modernisacio d'estes a tots els nivells (llogistic, flotes, administracio, gestio, etc.).

 ·       Intervencio per mig de l’inversio, en mercats exteriors i en les seues llinees de distribucio.

 ·       Doble direccio dels productes agroalimentaris distribuits.

             - Desenroll de l'industria agraria. PIAS front a PAIS: Tradicionalment, hem de comercialisar el nostre producte en fresc, mercat que evidentment no hem de perdre, sino recuperar lo perdut i potenciar per a que seguixca creixent.

 Per aixo, devem d’acostar l’industria de la transformacio agroalimentaria al productor, de manera que sobrants, baixes calitats, excessos-excedents de producció i uns atres, tinguen una rapida eixida al mercat a través de l’industria, evitant perdudes majors als productors.

 Aço, ademes de convertir-se en segur per al productor, permetra obrir un nou mercat en diferents productes (sucs, sucs frescs, conserves, plats elaborats frescs, plats transformats, productes envasats, perfums, licors, etc.), nous valors afegits, mes ocupacio rural estable. Un creiximent de la riquea clar, a partir d'un sector que havien condenat a l'extincio.

 L’ubicacio de les empreses, es realisaria en Plataformes d'Industries Agroalimentaries –PIAS- desenrollats corporativament a partir d'una Declaracio d'Interes Comunitari –DIC- (front a l'actual Pla d'Actuacio Integrada –PAI-) en zones de produccio agraria, lo qual permetria sols i terrenys molt mes economics, que atrauria a empreses del sector especialisades, en la garantia de consumir primer els productes autoctons.

 Esta rodalia productor-transformador, donarà lloc a productes de marca en orige i traçabilitat clara (que permeten coneixer l’historia, ubicacio i trayectoria del producte), i per lo tant, d’alta calitat, gran image, i en servicis afegits que permetran bons preus i damunt competitius.

 Ademes de l’industria agroalimentaria, estos PIAS, podran arreplegar activitats agraries complementaries:

 ·       Centres d'almagasenage.

 ·       Llogistica i distribucio.

 ·       Centres de gestio: nucleus d'enllaç a AMPAR.

 ·       Centres de depuracio i reutilisacio d'aigües residuals.

 ·       Centres de reciclage de residus urbans reutilisable per l'agricultor.

 ·       Centres d'abastiment energetic alternatiu.

 ·       Centres de produccio, almagasenament, tractament i distribucio de recursos hidrics.

 Evidentment, la gestio sería corporativa, per lo qual els productors podrien participar economicament d'aquelles activitats que li interessaren, sense tindre l’obligacio ad aixo, pero beneficiant-se sempre de la seua existencia.

             - Desenroll d'una plataforma comercial corporativa.

 Totes estes mides suponen adquirir una obligacio en l'agricultor i en el seu mig de vida, aixina com en el consumidor i els seus drets, en el territori i el mig ambient, pero sobretot en la nostra societat, que no pot permetre's el lux de perdre un sector fonamental per a la nostra economia i la nostra calitat de vida, ya que sempre ha segut font de riquea i pot i deu seguir sent-ho.