No hi ha politica, en els documentals de la 2 ho poden comprovar, hi ha voltors o hienes que oloren la sanc i s’aprofiten de lo que cacen uns atres, en fi: oportunistes. Per eixemple, ¿sense la pujada de les pensions o la del sou minim interprofessional que ha fet este govern −i a les que s’opongueren PP i VOX− cóm s’hauria fet front a l’inflacio? Moltissims hagueren anat a parar al riu i les cues de la fam haurien arribat a Ribarroja del Turia. ¿Per qué totes les empreses reclamen i obtenen ajudes directes de pare estat i no volen despuix colaborar en els seus beneficis com els bancs i les energetiques? ¿Coneixen ad algun votant del PP o VOX que estiguera en contra de les pujades i que renunciara a la percepcio dels auments per coherencia? No, i ademes es de benparits ser agraits.

Que ara, el PP estiga promovent una millora substancial de l’endemica infrafinançacio en un consell de sabis, perque els que que governen no son els seus, es oportunisme i populisme. Si traguem alguna cosa no es per virtuosisme precisament sino pel ventagisme de l’envejos, tan coyuntural i exigu que no arriba a materialisar o consolidar cap excelencia ni personal ni social en forma d’orgull o consciencia nacional. Encara queda per concretar lo que nos llevaran del deute, la nivellacio actual i la reforma de la finançacio. Estare pendent, perque els articuls o reflexions del valencianisme sobre el particular me fatiguen. El govern de l’Estat Espanyol perjurà obrir el melo −no saben a ón s’han clavat, en tot cas, els obliguen els catalans−, lo de l’amnistia va a ser suau. Ho he escrit alguna volta: la finançacio es la mare de totes les batalles.

Hem arribat a ser l’ultima mona d’Espanya en finançament a causa d’una indigencia identitaria previa. Els valencians estariem condenats, com plantejaria en 1930 el pancatalaniste borrianenc Artur Perucho, a triar entre la Valencia del Cit o la de Jaume I, dos assucacs. La conjuncio d’espanyolisme i de pancatalanisme i el sincretisme o simbiosis (el pancaespanyolisme) han adoctrinat als valencians per a conseguir un canvi social: disoldre la consciencia nacional autoctona. Un valencianet ha interiorisat que es un crim mental (crimental segons George Orwell) dependre lo utils que son els nacionalismes periferics en el benestar de les seues nacions, es un pecat mortal segons la seua religio. Per contra, assumixen el nacionalisme espanyol com un fenomen natural, com la pluja.

En estes coordenades la reflexio colectiva regionalista, mes encara en en el sector dominant: els regionalistes popularistes o valencianets, tan necessaria com inexistent, es si anar de la ma d’uns o d’uns atres nos servix, i yo afirme que si, es vital −com he escrit fins a la fartera− per a dur-nos a l’insignificancia per la violacio dels principis d’influencia minoritaria: l’autonomia, l’espirit del temps i la consistencia. Com no lligen lo que toca i no veuen mes alla del seu nas, falta en urgencia i massivament pensament holistic −perque lo que fa u nos afecta a tots− i la dimensio o alcanç temporal perque pa per a hui i fam per a dema conduix a l’etern retorn.

Com no veuen present mes alla d’un plat de llentilles, se’ls fa costera cap amunt el futur, per aço no calibren be que lo bo a curt no es lo bo a llarc determini. Si tingueren vergonya lo que no haurien de fer es castigar-nos a la somnolencia perenne, menys encara quan es presenten com a valencianistes, perque la dona del cesar a banda de ser honrada, ha de pareixer-lo. I no es el cas.

La dimissio nacional no es un producte 100% extern, perque l’enemic està en casa i son els regionalistes de dretes que dirigixen el vot a partits centralistes com PP i VOX. Mes clar, l’aigua. Ho he explicat moltes vegades i in extenso en el segon tom del meu llibre al voltant del conflicte identitari. L’estulticia i l’ignorancia solen anar de la ma i nomes en una direccio prefixada perque com cantava Dua Lipa: la llibertat no espera.

Que despuix ningu es queixe de lo mal que estem sense fer una reflexio: en quína mida les meues actuacions han favorit de lo que me queixe. Si existiren els milacres, la dreta regionalista −tan espanyola ella− llegiria als que pensem diferent, pero li te igual perque el principal quefer no es fer valencianisme sino escampar la seua ideologia base i lo autocton es epidermic, convergent o etereu, en fi, un enganyabovos, perque sense consciencia no hi ha alvanç.

Imagens: Amazon, izquierdarevolucionaria.net, lavanguardia.com.