Podemites, Compromis i unes atres faules

21/12/2015

podemita de llibre

El dia de les eleccions, fent acte de presencia com apoderats en el colege situat en l'antiga estacioneta de Vilanova de Castello, nos tropeçarem en un representant de Podemos-Compromis...

Se va extranyar molt de vore'ns, no coneixia la nostra coalicio... i vingue a fer-nos algunes preguntes i demanar algunes aclaracions. Nos preguntà si estavem acreditats... la resposta fon contundent: ¡Clar! ¿I tu?, "home, yo soc de Compromis", nos digue... ¿I aixo que te a vore? ¿Estas o no estas acreditat...?

Lo primer que li preocupava era si estavem o no en l'orbita del PP o Ciutadans. Li aclarirem que nosatres no som Som Valencians... I que per tant volem que eixos dos partits vagen per l'aire. La següent pregunta va resultar curiosa, nos digue que per qué no estaven dins de la seua coalicio... (?) ¿Perdone?¿Cóm diu? Nos preguntà si erem de dretes o d'esquerres... per a centrar-se un poquiu. Li aclarirem que en la coalicio hi ha un partit mes conservador i un atre mes d'esquerres i nacionaliste, i a pesar de ser aixina nos entenem i nos duguem be. La seua cara mostrava a les clares la seua sorpresa.

Cada volta  que parlava de païs, fent referencia al territori se li contestava nomenant-lo com a regne. Nos preguntà quines diferencies hi havia entre lo que ells defenien i lo que nosatres defenem. Se li contestà que la diferencia mes clara es la defensa de la llengua i la cultura propia, quan usà el terme "gairebe" directament li diguerem que no l'enteniem. Entrà a explicar el seu significat dient que vol dir "practicament", terme que no coincidix en la traduccio del catala... "casi",  tal volta es una variacio podemita.

En poques referencies llingüistiques a familiars que parlaven llengua valenciana es va quedar sense arguments, i sense necessitat de traure arguments de pes abandonà la llinea. Tal volta per ser sa mare de Ciutat Real i declarar-se ell castella parlant. No obstant, diu saber el valencià per haver-lo estudiat en Escola Valenciana i ser membre d'esta. Com va vore que parlavem molt convençuts passà al tema que supostament ell dominava millor, l'economia. Manifestà ser mestre. Demostrà que l'adoctrinament patit en la seua formacio com a professor dominava per complet els seus plantejaments.

La seua argumentacio partia de que els ingressos rebuts per Catalunya eren nostres perque erem un tot (?) ¿Cóm?; encara que la realitat diu que nomes els fruix Catalunya, segons ell aixo no tenía importancia perque eren tots u. La realitat de tot aço es que cada territori es independent i els diners son per a cada territori i no per a un supost conjunt.

Li tirarem en cara tots els grans proyectes que tenim paralisats per culpa dels interessos particulars de Catalunya, i quan no es per esta es per Madrit. Qüestions d'infraestructures com l'acces nort del port, o l'ultim proyecte de l'eix mediterraneu, que nos margina en favor de Madrit i Barcelona. 

Ademes, en el tema de la llengua tambe els beneficia economicament que els instituts valencians demanen llibres en catala i d'autors catalans, puix gran part de la nostra riquea se'n va fora. Lo mateix passa quan els beneficiaris dels premis son autors catalans.

Se li recordà ademes que els academics de la AVLL son els unics academics del mon que cobren, quan estos tenen ya un sou propi de l'universitat o de l'administracio publica (sanitat, educacio, etc), parlant d'austeritat i transparencia; responent ell que debien de rebre diners pel dit servici.

Tot el discurs estava ple de contradiccions i de quan en quan se li escapava algun "feixisme" i "feixista", producte de l'adoctrinament rebut, quan no hem fet gala de cap actitut fascista en cap moment. Pot ser lo mes greu de tota l'argumentacio es l'idea de no posar en dubte lo que li han ensenyat els seus mestres, puix es ben coneguda l'afirmacio de que en ciencia no hi ha res fix i que s'ha de dubtar de tot, i aixo ell com a especialiste en una materia ho deuria de saber. Actituts tancades com la proposta per ell nomes te un nom: adoctrinament, el mateix que rebien els retors i el poble en l'Edat Mija, a on no se podia donar una resposta a res o podies acabar en el tribunal de l'Inquisicio. Si este model de societat es el que propon el seu partit, hem de qüestionar-nos quí es en realitat el "feixiste" com diu ell.