Han segut uns dies d’obscenitat informativa (19-22/6/2023). Total, l’accident del minisubmari Titan que realisava un viage de plaer per a vore les restes del Titanic, el transatlantic que s’afonà front a les costes de Terranova, Canada, en 1912. Televisions, radios i prensa escrita han dedicat espai i temps, mes que de sobra, a un succes que afectava a cinc persones que, per desgracia, han mort.

 L’embarcacio en la qual navegaven pareix que no estava en les millors condicions o que tenía algun defecte per a baixar a 4000 metros. Tot apunta a que no va resistir la pressio i s’esclafà, tecnicament, implosionà (explotar cap a dins).

 No nomes hi hague un desplegament periodistic inaudit (que no es un insult com creïa un diputat del PP de Castella-Lleo) sino que el llogistic ana parell. Una intervencio rapidissima, en unes hores estava tot a punt i s’estava treballant en localisar el Titan. Canada, Estats Units, Regne Unit, França... movilisaren mijos humans i materials d’ultimissima generacio per a rescatar als passagers del submari. En l’ampla operacio, en la qual tambe hi hague embarcacions comercials, es revisaren uns 26.000 km² de mar.​

 Tot el rebombori mediatic tenía una rao i no era la categoria politica internacional o institucional dels afectats, eren simplement cinc rics, riquissims, que per l’immersio havien pagat uns 230.000 euros per persona (quatre d’ells, el quint era el propietari).

 La comparança, odiosa, es que en el naufragi d’uns 700 immigrants front a les costes de Grecia (13-6-2023) es tardà vora 12 hores en actuar, quan ya era tart. El diferencial tambe estava en que esta desgracia humanitaria ha ocupat poc d’espai en els mijos de comunicacio i practicament no ha tengut seguiment (prolongacio temporal en dies consecutius). Es mes, les autoritats gregues han realisat una apagada informativa sobre el succes i sobre els supervivents.

 Fins aci hem aplegat: es molt mes important, de forma molt clara, un accident de cinc persones que un naufragi de 40-50-70 negres i moros. Estos son estrangers i els atres son ‘occidentals’ (aclarixc, dos pakistanesos britanics, pero rics).

 El meu sentiment i pesar està, sense dubte, en els ‘estrangers’, per molt politicament incorrecte que siga.

Imagens: marca.com, ecsaharaui.com.