NOS LLEVAREN ELS “FURS” / J. Morales

12/7/2021

            La primera volta que sent un chiquet escolti la paraula “Furs” li pregunti a mon pare qué es lo que eren, me respongue “els Drets i Lleis que nos llevaren als valencians, hem de conseguir que nos els tornen.”
            Els “Furs” eren les lleis que el rei Jaume I posà per a regir el Regne de Valencia i Arago, el mateix les promulgà i jurà en les Corts Valencianes de l'any 1261. Estes lleis llegislaren el Regne de Valencia durant 500 anys, concretament fins l'any 1707 quan serien definitivament abolides pel Decret de Nova Planta impost pel rei Borbo, Felip V, en terminar la Guerra de Successio. Els “Furs” estaven basicament extrets del Dret Romà, enfortien el poder de la corona i donaven força a les noves clases emergents d'artesans, mercaders i propietaris en detriment de la noblea, la qual s'opongue, pero el rei les estengue a tot lo Regne.
            Els “Furs” en un principi podien ser revocats pel rei, pero els ciutadans de Valencia i algunes viles importants solicitaren a Jaume I que juraren els “Furs” aixina com els seus successors, per a que no pogueren ser revocades. El monarca respectà alguns privilegis dels musulmans com el Mustaçaf, oficial municipal de vigilar el pes del pa i mercats, l'eleccio anual del Juge o Curia, i el Tribunal de les Aigües, que ha aplegat fins a nosatres. Aixina mateix, se regulen el credit i els prestams d’usura, posant-se un tipo maxim d'interes. El govern municipal se compon de quatre “Jurats” i dotze “Consellers”. Estos “Furs” se vorien reformats durant el regnat de Pere I de Valencia, fill de Jaume I, en el cridat “Privilegium Magnum” pel qual el rei no podia posar nous imposts. Els “Furs” vigents durant cinccents anys donarien un impuls al desenroll del Regne de Valencia en tots els aspectes socials, comercials i maritims, fent de les nostres terres una de les millors desenrollades de la peninsula.

Jurats de Valencia junt a la Concepcio. Quadro d'Espinosa

            Guerra de Successio. Pero per desgracia els valencians nos verem embolicats en la disputa de dos reis per la corona espanyola al morir Carles II sense descendencia. Esta guerra duraria des de 1701 fins a 1713, any en que es firmaria el Tractat d'Utrecht. Aci s'enfrontaren Carles d'Austria i Felip Borbo de França. Les potencies estrangeres estaven dividides segons els seus interessos al costat dels francesos i dels l'austriacs, i decidiren portar la disputa militar a terres peninsulars. Els Borbons trobaren el seu major soport en Castella i els Austries en la Corona d'Arago. Valencia se va vore reclinada al costat de l'austriac. Finalment en la batalla decisiva d'Almansa els austriacs i anglesos es retiraren i els Borbons alvancen i prengueren Valencia i en acabant Alcoy i Denia.
            El 20 de Juny, trist dia, Xativa fon incendiada com a represalia per les tropes borboniques, els xativins colocarien anys mes tart el quadro del rei cap a baix com a recort d'eixa tragedia.
Com a conseqüencia d'esta guerra la corona perdria totes les possessions europees, i els anglesos se farien en el penyo de Gibraltar.
            El nou rei, Felip V de Castella, promulgà el Decret de Nova Planta, en el que s'ordenava la conversio del Regne de Valencia en “provincia” al quedar abolides les seues institucions i lleis propies; en avant es regirien per les de Castella. Valencia s'incorporava a un estat Borbonic centraliste. No aixina el Regne de Navarra, el senyoriu de Viscaya, Guipuzcoa i Alava que al ser fidels al rei borbonic, mantindrien els seus Furs i institucions.
            Este fet tindria greus conseqüencies per a la nostra terra i tot el sistema institucional i administratiu, aixina com el cultural, pel que nos haviem regit des de prop de cinccents anys. es viu alterat. Al constituir-se en “provincia” quedava somesa a l'absolutisme del rei imponent-se una administracio militarisada, governada per un capità general, un corregidor i una Audiencia, per a millor controlar al “Regne rebel”, a continuacio se dugue a terme la castellanisacio dels seus habitants i dels seus grups dirigents i s'ordenà deixar d'utilisar la llengua propia en les institucions.

            La castellanisacio de les classes populars apenes tingue efecte. El poble pla segui practicant la seua llengua propia, s'impongue el servici militar; l'iglesia es la que utilisà mes el castella tant en els sermons com en les festivitats importants, inclus els llinages valencians foren transcrits al castella en els llibres parroquials. L'ensenyança en les escoles i en les Universitats s'impartia en castella.
            Aixina “En l'unitat d'un rei son necessaries unes atres sis unitats: una moneda, una llei, una mida, una llengua, un eixercit i una religio”.
            A partir d’eixe temps per a entrar en l'administracio, sería necessari dominar el castella oral i escrit. Parlar el castella s'havia constituit en una necessitat basica al menys en les grans ciutats, la llengua valenciana sería oblidada per les clases cultes i erudites locals. Aixina, veem que grans homens valencians de l'Ilustracio com Mayans, Pérez Bayer, Cabanilles i uns atres escrigueren en llati i castella. El grup social que millor acceptà esta imposicio fon la noblea local, la qual va vore que gracies al “mayorazgo” els seus bens no podien ser judicialisats. La noblea obtenia tambe mes poder que el que li otorgaven els “Furs”. Abans, dels sis “justicies” nomes dos eren nobles, ara en els nous 24 regidors, 16 eren nobles. Estos inclus conseguiren que el Dret Civil fora abolit, se solicità al rei el seu restabliment, pero s'opongueren els nobles i els burocrates castellans. Els “Furs” foren els primers texts llegals fets a partir del Dret Romà i favoriren el desenroll de la cultura i el comerç. Ells tambe influiren en nostre Segle d'Or valencià durant els XV, estenent-se fins al XVI, en el que Valencia tingue 74.000 habitants, mentres Barcelona tenia 14.000.

            Aragonesos, catalans i estrangers aplegaven a Valencia per a poder realisar-se, Valencia pogue lluir un “Segle d'Or” abans que Castella, Portugal, Anglaterra, França i Alemania. Fon la primera volta que s'introdui en el mon occidental el paper, fabricat en Xativa. Durant mes de 300 anys s'ha demanat al govern de Madrit que tornara els “Furs”, se demanaren en els Estatuts d'Autonomia de 1986 i 2006 en algunes lleis civils i tambe els reclamà la societat civil, el Colege d'Advocats de Sueca i l'Associacio de Juristes valencians.
            En l'any 1986 s'aprovà la Llei d'Arrendaments Historics valencians, relacionat en el lloguer de terres per al conreu, pero en 1992 el govern central ho rebujà. Al poc de temps el Tribunal Constitucional donà la rao a la Generalitat, pero posant-li llimits per a fer lleis civils propies “que arreplegaren costums d'orige foral i desenrollar lleis civils propies”.
El 28 d'Abril de 2016 el Tribunal Constitucional declarà insconstitucional la Llei del Regim Economic Matrimonial valencià, i a continuacio la Llei de Custodia Compartida i la d'Unions de Fets Formalisats totes elles havien recuperat el Dret Civil valencià en les reformes de l'estatut de 2006. Des de llavors portem cinc anys sense Dret Civil propi.
            Per a que el Parlament l'aprove de nou s’ha de superar una reforma de la Constitucio, passats 14 mesos en el Congrés encara no ha segut debatuda esta reforma. Lo que se preten es reformar la Constitucio per a fer efectiu un nivell d'autogovern ya aprovat anteriorment pel Congrés i el Senat en 2006. Esta peticio l'han portat avant l'Associacio de Juristes Valencians (AJV), varies associacions culturals, i el soport de 525 Ajuntaments, tots ells recolzen la recuperacio del Dret Foral.
            El Dret Foral pot servir per a que les lleis generals s'adapten mes a la nostra societat i a la nostra economia valenciana, tambe per a recuperar institucions que pertanyien al nostre passat historic.
            I en eixes estem.
Imagens: grabadoslaurenceshand.com, natgeo.com,

J. Morales