48. Proyectar des de l’Administracio valenciana l’eixecucio d’infraestructures racionals a través d’estudis previs professionals, basats en criteris d’aprofitament i sostenibilitat que dinamisen i activen sectors economics com el comerç, turisme, industria, etc., i milloren la calitat de vida dels ciutadans en el minim cost, pensant que es treballa en diners publics, actuant sempre en la responsabilitat que es requerix quan es tracta de gestionar fondos publics, prevenint d’eixa forma despeses ineficients que poden ser destinades a unes atres inversions realment productives i necessaries.

49. Impulsar una iniciativa de reforma estatutaria per al reconeiximent complet del Dret Foral Valencià, desenrollat historicament en els nostres Furs, i en els que, entre uns atres conceptes, s’arreplegaven el sistema tributari propi. Reclamar la recuperacio i institucio dels Furs valencians per a que, paralelament al nostre Estatut, formen part del marc llegislatiu valencià. Promoure de manera previa, a través de Les Corts Valencianes, una Iniciativa Llegislativa Autonomica per a que la Comunitat Autonoma de Valencia siga reconeguda com a Territori Foral i Comunitat Foral, en base al seu historic Dret Foral, com s’arreplega en la Disposicio Adicional Primera de la Constitucio espanyola vigent, i a partir del qual establir un concert fiscal o conveni economic del mateix estatus politic, competencial i tributari que posseixen unes atres comunitats autonomes, en este cas la navarra i la vasca.

50. Reivindicar el deute economic historic acumulat que l’Estat te en el Regne de Valencia, degut als ultims sistemes de finançacio estatals totalment perjudicials i discriminatoris per als valencians, tant l’establit en 2002, pel Govern del PP i Aznar, com el de 2009, pel Govern del PSOE i Zapatero. L’agravi es major, quan el Regne de Valencia està situat entre les primeres autonomies que mes aporten a l’Estat, pero per contra se situa entre les ultimes a rebre, es dir que la valeniana es de les que menys finançacio rep de l’Estat. Exigim un sistema de finançacio fonamentat en la mateixa Constitucio Espanyola, arreplegat en el seu art. 138, a través del qual l’Estat deu “garantisar la realisacio del principi de solidaritat, i velar per l’establiment d’un equilibri economic, adeqüat i just” entre els distints territoris de l’Estat espanyol.

51. Reivindicar i exigir, davant de l'Estat espanyol i de l’Unio Europea, tots els drets, infraestructures i finançament que nos corresponen en base a la nostra historia, les nostres aportacions economiques i al numero de poblacio que tenim. Les relacions politiques en  l'Estat espanyol aniran encaminades a millorar i proyectar la societat valenciana i, per tant, contribuirà a fer-ho tambe en tota la societat espanyola. Sempre des d’una dinamica de colaboracio i coordinacio, mai des d’una posicio de sumissio ni subordinacio. En base ad aço, reclamar, des d’un posicionament autonomiste pero integrador, noves maneres de plantejar les relacions i politiques bilaterals entre l’Estat i les Comunitats Autonomes, establint criteris de prioritat periferica cap al conjunt de l'Estat espanyol i no centralistes, com fins al moment, que han provocat la desigualtat politica entre les Comunitats Autonomes i el deteriorament estatal.