El catalanisme i el pancatalanisme en l’aquiescencia i l’ajuda inestimable franquista havien d’endolçar la pindola, com escrigue Francesc Ferrer, per a que els valencians engoliren el deliri de la catalanitat fundacional, un discurs essencialiste i fals. Com el veri es dispensava en chicotetes dosis per a evitar un immediat i visible etnocidi (consulten les reveladores obres de Gimeno, 2019 o Masia, 2021). El pancatalanisme actuà com una quintacolumna, cap associacio, organisme, entitat o partit s’escapà.

A finals dels anys 70, començà la batalla de Valencia. Casp i Adlert foren defenestrats pel catalanisme i per Fuster, al temps es convertiren en valencianistes i canalisaren un moviment molt potent. Nomes Adlert demanà perdo per la seua equivocacio mentres que Casp estava per damunt del be i del mal. L’exit del valencianisme fon tindre un partit propi, primer en Esquerra Nacionalista Valenciana i especialment en Unio Valenciana.

Pocs anys mes tart, tot capgirà, els pactes de Reus i del Majestic (1998) volien tancar el conflicte llingüistic (manipulaven inclus la tipificacio, no es llingüistic perque es sicosocial, identitari), son els acorts entre Convergencia i Unio i el PP. La dreta pactà uns punts per a garantisar la governabilitat d’Espanya, José Mª Aznar sería investit president, en una frase que no passarà als anals de les cites celebres de la democracia: ‘el que pueda hacer, que haga’. Ell començà a fer quan parlava catala en l’intimitat, quan es referia a ETA com a moviment de lliberacio nacional, quan acostava els presos al Païs Vasc, etc., tambe quan l’espanyolissim entregà la llengua valenciana.

Son especialistes en sembrar soroll i utilisar el caos, al marge de colps d’estat, fan rapidament un front comu al marge de la moral cristiana perque el poder es llegitimament seu. Luís María Anson, cap de ABC, declarà que “Había que terminar con Felipe González, ésa era la cuestión. Al subir el listón de la crítica se llegó a tal extremo que en muchos momentos se rozó la estabilidad del propio Estado. Eso es verdad. Tenía razón González cuando denunció ese peligro..., pero era la única forma de sacarlo de ahí” (ElPaís, 17-2-98).

Entre la dreta estava el joc i el fi justificava els mijos. ¿Per qué paguem sempre els mateixos?

Les polseretes en la bandera d‘Espanya son de sobra conegudes en la ma dreta perque en l’esquerra escriuen en catala. La familia pancatalanista dins del PP es molt poderosa, està baix terra i es comporta com un talpo, nomes trau el cap quan es qüestiona o perilla l’unitat de la llengua o s’ataca a la societat pantalla de l’IEC que es la AVLl. Tinguerem un cas en Borriana (2023), el regidor de Cultura Vox volia cancelar la subscripcio a revistes pancatalanistes (i de tematica LGTBI), l’anatema es resolgue canviant de regidor, colocaren a u del PP que comprà tot lo catalaniste i cap d’obres valencianistes, i tot continuà com sempre: censurant als escritors de les Normes del Puig ‘amb un somriure’ popular. Ya saben que hi ha censures bones i de roïnes, i que nomes les que en fa el pancatalanisme o el pancaespanyolisme sempre son justes i recomanables. Es una doble vara de medir intolerable.

El mateix any, la ‘ultraderechita cobarde’ escrigue en valencià un tuit des de la Conselleria d’Agricultura, la seua determinacio i convenciment duraren dos segons i mig front a la critica mediatica i politica de l’esquerra. En la sobreactuacio destarifada i tipica: “El PSPV denunció ayer el «ataque sin precedentes al valenciano y la insumisión legal en materia lingüística»” (Levante, 23-8-23). Els faltà dir que mataren a Manolete.

En el 25 aniversari de la AVLl enaltiren a Joaquín Calomarde, a Manuel Tarancón i a Fernando Villalonga pels servicis prestats a la causa, solen ser presentats com a centristes i moderats popularistes (¡cóm seran els que no ho siguen!). El primer fon clau com a vicepresident en el CVC i els atres dos ultims consellers de Cultura. Sobra dir que continuà la mateixa catalanisacio que en el PSOE de Joan Lerma. No s’obliden mai o oculten aço perque ha conseguit mes el PP per a la catalanisacio en 4 dies que el catalanisme en un sigle.

Imagens: archiu ACNV, es.wikipedia.org.