Res es per a sempre i per a tot hi ha remei manco per a la mort, i en aço hi ha qui creu que es un pas mes cap a una atra vida…

 

         El penultim, insult, vexacio, humiliacio, escarni, agravi...

         L'acabem de vore estos dies en directe i retransmes al mon sancer. En el funeral de la fatidiaca Dana del 29/10/2024, el passat 29/10/2025, un any despuix. Hem pogut vore com darrere de la tribuna de la que eixien a parlar, podies pensar que estaves en Arago, Euskadi, Asturies, Espanya en el millor dels casos, pero mai en Valencia, ya que que la nostra Real Senyera, no presidia l’acte, com deuria de ser lo normal no ya en qualsevol part de l’estat espanyol, si no del mon. En canvi aci estava relegada a una mes del monto. Digau-me raret, pero per a mi es tot, manco normal.

 

        Pero la cosa no podia ser tan lleu i l’humiliacio havia de ser brutal “Heavy” que diria un jove. Com a canço homenage, l'organisacio, en la terra dels musics nos posen la catalana El cant del ocells, en dos co... L’exit vexatori, hi ha que reconeixer-los el merit, va ser total.

 

        I alli estaven ben representats tota la colla politica “valenciana” pancaespanyolista i pancatalanista callats com a...

 

        Els valencians som tan desgraciats que a banda de no reconeixer-nos la llengua valenciana, per part de l’estat espanyol, gracies a un bon grapat de porritos d’esquerres pancatalanistes, con els del PSOE, Compromis,Sumar i cia, o pancaespanyolistes com els de Vox i el PP. El nivell dels pperos es tan roïn i han fet tant de mal a Valencia i al valencià que juguen en dos baralles. Aci hi haura qui no estara d’acort en que pose en el mateix sac a Vox i PP, oblidant, hipocritament que els mateixos que en el seu dia votaren al PP i consentiren en el seu vot l’implantacio del catala en les escoles i institucions, son els que a dia de hui voten a Vox, o siga que de valencianistes tenen lo mateix que el caganer del belem.

 

         En 1973 en Estocolm es va produir un robament en un banc, en el que durant sis dies el lladres varen retindre a quatre rehens, tres dones i un home. Al ser lliberats estos protegiren als lladres i inclus es negaren a testificar en la seua contra. Es en este punt a on els valencians patirem un atre robament identitari, ya que aquell cas el batejaren com a “Sindrome d’Estocolm” i estic segur que la ment brillant que se li va ocorrer aquell nom, havia vixcut en terres valencianes i coneixia be el nivell profunt de meninfotisme en el que estava sumergida la societat.

 

         Per sort a dia de hui, no se m’ha anat el perol, i lo que dic es facil de comprovar...

 

         Els sintomes del Sindrome valencià mal nomenat “Sindrome d’Estocolm” son:

* Sentiments de simpatia, empatia inclus llealtat cap a l’agressor.

* Sentiments negatius cap a les forces policials o cap ad aquells que intenten rescatar-los.

* identificacio en el captor i en els valors d’este.

 

         En la ma en lo cor, com a valencians votants de pancaespanyolistes i pancatalanistes, no em podreu negar que no es sentiu identificats.

 

         Passem a les causes i situacions, i en el cas valencià vorem lo absurdes que son...

 

         * Supervivencia. Es un intent instintiu de la victima per a assegurar la seua seguritat i minvar el mal, mostrant compliment i gratitut davant l'agressor.

 

         O siga gran part de valencians, degut a l’autoodi que han desenrollat, pensen que necessiten seguir ofrenant a castellans i catalans, perque encara que nos estan fotent, som incapaços de reaccionar i pensar que sent nosatres mateixos podem ser, com està escrit en els llibres d’historia, grans, forts i respectats, com quan varen ser Regne de Valencia, dins i diferenciat, de la Corona d’Arago.

 

         *Aïllament . La victima se troba aïllada, sent el captor l’unica font de contacte social.

 

         ¿De veritat els valencians pensem que sense la tutela de castellans i catalans el mon nos donaria l’esquena i estarien aïllats?. Quede clar que est articul no va de reivindicar l’independencia de l’estat espanyol, pero si de que es complixca la Constitucio per a tots els territoris que conformen Espanya. Aclarat este punt...

- Malta, en una superficie de 316 km², i una poblacio d’aproximadament 520000 habitants.

- Luxemburc en una superficie de 2,586km² i una poblacio de 650000 habitants, te tambe una de les rendes per capita mes altes d’Europa i del mon.

- Chipre, 9251km² i 920000 habitants

- Eslovenia, 20273 i 2,1 millons d’habitants.

- Andorra, 468km² i 82900 habitants, encara que fora de l’Unio Europea, per proximitat ho incloc.

 

         En Europa tambe tenim microestats, en rendes per capita altes com:

- Ciutat del Vatica, 800 habitants.

- San Marino, 33600 habitants.

- Monaco, 38600 habitants.

- Liechtenstein, 40200 habitants.

 

          A ningu se li pot ocorre pensar que estos països estan aïllats del mon, incomunicats o en la mes profunda de les miseries.

 

         Llavors per qué el...

- Regne de Valencia 23255km²i 5,4 millons d’habitants.

¿Nos dona per pensar als valencians que de no rendir pleitesia i seguir ofrenant a uns i a uns atres el mon nos donaria l’esquena?.

 

         Poder. La victima pot sentir que l’ausencia de violencia es un acte d’humanitat per part de l’agressor i sentir gratitut per aço. Aci els valencians, que en el seu vot sostenen tanta humiliacio a les nostres senyes d’identitat, pugen el nivell d’autoodi, pensant que davant l’absencia de tancs en el carrer o fusilaments, no estem mal del tot, per allo de que qui et dona un os no vol vore't mort.

 

         Una volta que tenim reconegut el malat, la malaltia i el diagnostic, toca posar el remei.

                                                             

 

         El primer pas de tot aquell que se considere valencià i valencianiste, passa pel reconeiximent sincer d’allo que u ha fet mal fins ara.

 

         L'arrepenediment, per si mateix, mai ha arreglat el mal que un dia va fer. Pero com tota experiencia passada, nos ajuda a madurar i a seguir alvançant fent les coses millors, des d’un atre punt de vista.

 

         Mai es tart si la dita es bona per a llevar-nos els complexos d’inferioritat en el que nos han fet creure coses com que, el meninfotisme es bo i forma part del ADN valencià, que el blau de la senyera nomes representa a la ciutat de Valencia, etc.

 

         En l’himne, lo de, Per a ofrenar noves glories a Espanya que no es una atra cosa, que rendir pleitesia a qui t'està llevant la dignitat com a poble, te convencen de que no es pot llevar per unTots baix els plecs de nostra senyera que te la força de l’unitat i defensa de la dignitat d’un poble comu, en el que cabem tots tots.

 

         Complexos com el de que pertanyer a Espanya, un estat mes gran nos fa mes forts, quan este estat, esta fart de demostrar que no tots els territoris que el conformen son iguals, ni molt manco el valencià, que sempre nos han gastat com a moneda de canvi i en la que mai hem guanyat res...

 

         Una volta identificats els patrons negatius i d’afeccio emocional, devem de modificar estos.

 

         En la reconstruccio, les nostres emocions son la base principal, en la que a través del coneiximent conseguirem l'apoderament necessari que nos fara vore, que la conexio emocional en l'agressor no era amor, sino mes be una resposta comoda de supervivencia.

 

         Devem de deprendre sobre la manipulacio sicologica i el control intimidatori al que hem estat somesos per a evitar situacions similars en el futur.

 

         Nos hem de cuidar practicant activitats que fomenten la confiança en nosatres mateixos, com passejar, meditar, llegir, escriure o fer algun curs que nos ajude a escriure i entendre millor la nostra llengua valenciana.

 

        Per a recuperar l’orgull i la dignitat com a poble, nos hem d’implicar i fer forts els diferents proyectes politics d’estricta obediencia valenciana, deixant arrere l’excusa, de l’unio en un unic partit, per a aixina seguir votant a pancaespanyolistes i pancatalanistes, perpetuant la despersonalisacio com a poble.

 

         D’esta manera conseguirem que este escrit un dia quede desfasat, perque ya no sera...

 

         Valencianisme, el mal nomenat Sindrome d’Estocolm.

 

         Coses de Tub.

         Imagens: La Vanguardia, Tub.