Ara es moda, per a obviar la realitat i oblidar la traïcio feta per alguns al seu poble, el distraure a la ment convencent-se que es una qüestio de faltes l’escriure en Normes d’El Puig. Aixina ho ha dit l’oposicio de l’Ajuntament d’Albal en connivencia en el “valencianissim” PP ¿A qué està jugant? ¿A quí enganya? o ¿A quí preten enganyar?

El PP diu defendre la genuïnitat de les paraules pero incorpora al seu discurs formes foranees i estranyes, sense tradicio historica en la documentacio valenciana, com es el cas de “amb”, i grafies com “tz” (historicament repesentada com a una simple “z”)

La situacio en l’ajuntament d’Albal no es que siga absurda, sino lo següent: no se pot dir que s’escriu en una normativa diferent (està ¿prohibit?), sino que es un text que te faltes. Clama al cel que no se puga dir que existix una alternativa al model catala de la AVLl i que es plenament valencià. Me pareix llogic que qui pense que les dos llengües deurien de ser nomes catala utilise la norma de l’IEC (institut d’estudis catalans), pero precisament perque estem en una democracia s’ha d’acceptar que de la mateixa manera el que pense que les dos llengües han de ser independents utilise una norma diferent; es lo llogic i es ser coherent. No es pot proclamar nacionaliste valencià i ser servil a una atra comunitat autonoma. Nomes en l’independencia absoluta de la llengua es conseguirà ser una nacio lliure i sobirana, per ser esta idea la base per a la creacio d’una consciencia plenament nacionalista, orgullosa de la propia cultura. Hui per hui aço unicament està garantisat en les Normes d’El Puig; normativa molt mes senzilla que la catalana, facil d’utilisar i clara, al no inventar cap grafia o digraf que no existix en la tradicio valenciana escrita (TZ, L·L)

Eixemples a nivell europeu sobre l’independencia de les llengües i l’independencia territorial sobren: es el cas de les republiques de Chequia i Eslovaquia, les republiques Yugoslaves o els països escandinaus. Reprimir esta pluralitat de pensament i cultural es ser un nazi i un fasciste. Intentar eliminar tota una cultura llibraria per a impondre el meu criteri filologic (molt qüestionable en la seua aplicacio a la llengua valenciana) es provocar un holocaust semblant al que se vullgue provocar en l’Alemania de Hitler a l’intentar eliminar qualsevol mostra de cultura jueua (crema de llibres, destruccio d’obres d’art…) Ara no se fan pires publiques, com se va fer en aquell temps, pero el silenciat espurc (retirar de l’acces els llibres que no interessen) en les biblioteques te el mateix efecte: l’eliminacio de la dissidencia i l’extincio de qualsevol pensament dissident que no combregue en mi, a l’evitar l’acces ad estes fonts.

Està clar que els valencians estem entre dos imperialismes en interessos contradictoris (castella i catala) i que el camp de batalla es la nostra patria valenciana. Lo pijor de tot es que els dos imperialismes (entenga’s com a forces politiques: PP i PSOE) s’han juntat (han pactat) per a reprimir l’unica possibilitat de ser un poble valencià fort: tindre una llengua que li puga fer front a qualsevol atra. No vaig a tornar a l’idea del “pancaespanyolisme”, quan J.Masia ya l’ha esplanat prou en estes ultimes semanes, simplement remarque, com a un fet mes, eixa realitat.

Ara be ¿Per qué est intent d’evadir la realitat, marejant al cervell com a un problema de faltes, quan els que apunten qual Torquemada en el dit saben molt be que no ho son, sino que es tracta d’una normativa diferent? ¿Tan avergonyits estan de lo que han fet? I en eixe cas ¿per qué ho han fet? Tot es un absurt.

La situacio em recorda un poc a l’epoca feudal quan totes les lleis i normes estaven dictades pel rei absolut, al seu gust i conveniencia, suponent un agravi cap al poble pla. En eixa situacio s’alçaren veus en contra de l’injusticia i alguns filosofs conveniren que era correcte anar a contra la llei (en contra del rei) en el cas de no ser raonable lo que aquelles proponien (en cas d’injusticia), com es el nostre cas present.

Sempre tots els moviments iniciats pel catalanisme han segut poc clars i prou foscs, pero ara ne son encara mes obscurs; i si no s’ho creuen vegen el treball de J.Masia “El conflicte identitari” que arreplega en dos volums cites del propi diplomatari de Joan Fuster i a on es veu clarament les estrategies retorçudes per a acabar en la cultura valenciana. Es vergonyos vore cóm els (segons ells) perseguits pel franquisme han passat a ser perseguidors. No han depres res. Eixe esperit de la tolerancia (si existi en un principi) pronte s’ha agotat per a passar a un esperit de l’intolerancia i del despreci.

No vullguera acabar est escrit sense dir que sempre existix un raig d’esperança i que mes pronte o mes tart el temps i l’historia els jujarà com correspon, igual com passà als nazis en els juïns de Nuremberc. En eixe moment tindrem l’orgull d’haver fet lo correcte i d’estar en el lloc que nos corresponia com a valencians i valencianistes, perque hem de tindre en conte que hui, en tot lo que sabem, es incompatible dir-se valencianiste i seguir una normativa d’inspiracio fusteriana, per molt que estiga en les lleis. Recordem que tambe durant el nazisme estava en les lleis la coneguda com a “solucio final” i per aixo no vol dir que fora lo correcte i que s’haguera de seguir, ni tampoc es excusa per a evadir-se de responsabilitats.

Imagens: Bing-Copilot