No hi ha diners (I) / J. Masia

31/10/2015

               Quan escolten esta asseveracio li estan mentint descaradament i es creuen que voste es un debil mental. Els politics i empresaris volen justificar els retalls als pobres a costa d'enriquir als de sempre. En acabant diran que les classes socials no existixen. A Rodrigo Rato o a Miguel Blesa, la declaracio de la renda els eixia a tornar, prova de que els rics no aporten sino que extrauen renda, pero... recorden: no hi ha diners.

               Entre l'inestimable i infinit rescat bancari, els sous millonaris i els prebendats banquers i politics, i lo que han furtat en comissions per a licitacions d'obra publica sería mes que suficient per a que no haguerem tengut que aplicar cap retall. Segons sifres de l'Universitat de les Palmes de 2013, la corrupcio nos costa 40 000 millons a l'any.

               Una vegada que assumim aço i que no repetim el mantra de la manipulacio com a clons, podem vore mes alla. Quan es parla del cost d'oportunitat es tracta de reconeixer que front a dos o mes alternatives, i en recursos llimitats, invertir en una sobre una atra implica evaluar qué es a lo que renunciem quan triem, lo que nos hem perdut per no invertir.

               Els bancs o caixes en problemes haurien d'haver segut liquidats, com tots els dies li ocorre a qualsevol atra empresa, el metodo es senzill, els que soporten la quebra son els acreedors i en acabant els accionistes, entenc que es puguen cobrir fins a 100 000 € deposits particulars. Aço ho firmarien tots els economistes d'esquerres i tots el lliberals purs o de manual −si existixen−, inclus es u dels principis del capitalisme salvage: la competencia, llavors ¿Quíns son els arguments per a rescatar a Bankia?

 

 

               La banca no es una empresa qualsevol i no se la tracta en igualtat, ella correspon en agraïment, recorden el credit de 6 millons d'euros en la "Garantía Don Rodrigo" al ministre d'Economia Rodrigo Rato; els 3 millons per a pagar la fiança de Jaume Matas, un atre ministre del PP, oferida pel Banc de Valencia (nos costà 6 000 millons d'euros) i aixina un llarc llistat de favors i negocis... molts inconfesables i insondables. Estos privilegis asimetrics llunt de les normes bancaries i la llei no son bons... mai. Per si faltava alguna cosa, els delirants neolliberals volen mes desregulacio o siga que un dia nos alçarém en el salvage oest o en l'epoca feudal.

               La manipulacio contable de la Societat de Gestio d'Actius procedents de la Reestructuracio Bancaria (SAREB), consistix en l'adquisicio d'uns actius toxics que ningu compraria, a on guanyarà diners la part privada i perdra l'Estat ¿Qué nos juguem?; una atra, el rescat espanyol no computa en el deficit, la rao es "perque si", no deixa de ser una atra cosa absurda, esperpentica de la casta dels politics i economistes que es creuen molt inteligents.

               ¿Per qué no pujar el PIB contabilisant les drogues i la prostitucio com a servicis? Puix aço no es una 'boutade' meua −tinc imaginacio, pero no tanta−, es una norma europea, la rao per a fer-ho aixina, complexa, contable, tecnica, especialisada, economica es "perque si". Els millons inyectats, per estos treballs illegals mes unes atres modificacions "metodologiques", fan creixer al PIB, els calculs estimaven un aument d'entre el 1 % i el 4 %. L'INE establi que nomes les activitats illegals serien un 0,85 %, per obra i art de la fulla de coca i dels centres de moral distreta, l'efecte immediat es que 'Espanya va be' perque reduix, de sobte, el deficit i el deute, magia pura, ¡Che, ni David Copperfield!

               Afirmen els furtamantes que en les variables economiques macro estem eixint de la crisis. Si ho manipulen tot, tot es possible. Estes mides son repugnants perque afecten a la salut i al benestar de la poblacio axina com a l'obligacio moral i constitucional a rebre una informacio veraç. ¡Espai perque tant la prima de risc, el fondo de reserva de les pensions, el deute public, els desocupats i el deficit en alguna epoca de José Luís Zapatero, foren infinitament millors! Perque si agarren el pijor moment d'uns no es pot comparar en el millor moment dels atres, no sería just.

               U dels problemes reconeguts que tenen els bancs es el seu tamany, aço es conegut com a risc sistemic, es dir, massa grans per a deixar-los caure sense crear un gran perjuï economic ("Too big to fail"). ¿I qué fan les autoritats? ¿Evitar o reduir el risc? Puix no, fomenten les fusions, per a la proxima crisis, repetir-nos que son massa grans per a deixar-los caure. Es la funesta tecnica de "mes de lo mateix", no es la solucio, es el problema, aixina que en lloc de disgregar-los, els fusionen, es ficar al llop vigilant la rabera, ¿En acabant el que coloca al llop no te cap responsabilitat o les votades l'eximixen?

Imagens: economiazero;
                
getattachment 

Per J. Masia