Finals de setembre de 2018... es revelen unes conversacions de fa nou anys de la ministra de Justicia (llavors fiscal), Dolores Delgado en les quals ratificava la condicio de ‘maricón’ d’un companyo seu (el titular d’Interior, Fernando Grande), comentava que en un viage a Colombia alguns fiscals i juges acabaren en ‘menors’ i coneixia, en la conversacio, que algu dels comensals havia montat un negociet privat per a averiguar ‘secrets’ de membres de consells d’administracio i tindre’ls agarrats. 

            Les tertulies –dic els contertulis– enceses en flama, i el Partido Popular i Ciudadanos, reclamant la dimissio de la ministra, i Podemos tambe, en la boca chicoteta. Alguns, els menys, apuntaven al fondo del problema: el sistema. La major part es quedaren en l’epidermis: el succes. 

            No pretenc llevar-li importancia a la ‘manifestacio’, pero cal anar a l’arreal que no es una atra que el podrimer en el qual vivim i del qual es ben dificil eixir si no practiquem personalment, i colectivament, conductes etiques. Esta ‘autoritat moral’ nomes prove de que cadascu siga exigent en ell mateix, perque en cas contrari –i en conec molts– critiquen lo que fan els politics pero... ells son iguals en quant tenen l’oportunitat. 

            Les conversacions publicades, realisades en un dinar, en el qual no nomes estaven Delgado, l’excomissari José Manuel Villarejo o l’exjuge Baltasar Garzón. No, en la taula segur que hi havia mes comensals que no s’escandalisaren lo mes minim de lo que estaven sentint. No hi ha ni repliques ni desacorts coneguts. 

            Que l’excomissari Villarejo, ara en preso, era un ‘figura’ pareix que era prou conegut en determinats ambients. Aço no obstà per a que el PSOE el condecorara i el PP li assignara faenes especials. Vaja, que a cap dels dos els feya oix l’actuacio provablement al marge de la llei d’un servidor public, i policia. Es pot replicar que en circumstancies molt concretes s’ha d’actuar aixina perque si no... les conseqüencies son pijors... Puix si l’estat pot fer-ho, els ciutadans tambe: es la conclusio ¿no? 

            Per a un ciutada comu i corrent se li fa costera amunt complir en les seues obligacions civiques perque els que han de donar llum, donen fum. Mires a on mires està tot paregut: la nova economia colaborativa, la de les plataformes de servicis, no es mes que esclavitut disfrassada d’oportunitats i de llibertat; la monarquia espanyola es un niu d’aprofitons que es beneficien de la ‘sanc blava’ i que reinstaurà una dictadura; les forces armades son un atre cau de retrograts que expulsen als que denuncien mantafules economiques i situacions de discriminacio laboral (ben llunt de l’idilica llabor humanitaria que nos solen presentar); els del ‘proces’ son una atra mostra d’incoherencia supina quan se ‘rebelen’ contra la norma i al mateix temps exigixen obediencia a la ‘seua’ norma, i una segona, de mati el president Quim Torra alenta als ‘comandos’ –estos si– radicals i violents i de vesprada els llança la policia; l’Iglesia Catolica no ix del tarquim, a pesar dels esforços de l’actual papa, i ara ha segut la Conferencia Espicopal Alemana la que ha demant perdo pels 3.677 delits comprovats en vora 70 anys –no eren casos aïllats–, i lo de Chile es un pou sense fondo; faltava, cóm no, l’universitat, no crec que la Joan Carles I siga l’unica en esta classe de trucages, provablement el mal està mes estés pero ya s’han afanyat en ‘reduir’ la contaminacio ad este centre; i els cursos i masters que, a pesar del control que tenen, pareix que estan ‘descontrolats’; i l’amo del mon, el president nortamericà Donald Trump, que sense mes vergonya –no en te– i en la trona de les Nacions Unides anuncià que el president de Veneçuela pot ser derrocat militarment, sense problemes; Dinamarca que es el segon païs del mon en transparencia està involucrat ara en un cas provablement gros de corrupcio bancaria-politica... i per a acabar la relacio de desficacis, en Brasil, els seguidors de l’ultradretà Jail Bolsonaro, que previsiblement ocuparà la presidencia en la segona volta electoral (el 28 d’octubre), ya l’han mampresa en agressions a esquerrans i homosexuals (¡I encara no han guanyat!)...

            Lo dit en el titul, no es tracta de la ministra sino del sistema de valors pervers que hi ha instalat i la tolerancia de conductes immorals en el ‘mon occidental’ i que s’està estenent a la carrera. I quan manco nos ho esperem... no podrem respirar. 

Image: Dolores Delgado, elconfidencial.com

Audios i enllaç conversacions:

https://www.elconfidencial.com/espana/2018-09-25/dolores-delgado-villare...

Antoni Fontelles
15-10-18