Moltes voltes s’ha criticat l’us partidiste dels morts per terrorisme, pero no es pot perdre l’esperança de vore un nou episodi de parasitisme necrofil. L’ultim vingue a conte de l’homenage –mereixcut– al regidor del PP en Ermua, Miguel Ángel Blanco (MAB), en motiu del 20 aniversari de l’assessinat. 

          Fon un 10 de juliol de 1997 quan membres del comando Donosti d’Eta el seqüestraren i donaren 48 hores al govern espanyol –del PP– per a que acostara als reclusos etarres al Païs Vasc (cosa que havia fet i continuà fent). L’eixecutiu no cedi al chantage. El dia 12 de juliol, una grandissima manifestacio recorregue els carrers de Bilbao i tambe n’hi hague en unes atres ciutats espanyoles.

Marimar Diaz novia de Miguel Angel Blanco en enterar-se de la seua mort

El cos, en dos tirs al cap, fon trobat el mateix dia 12. El traslladaren a un hospital, pero moria passades unes hores. 

S’ha dit i escrit que eixe fet i la resposta social marcaren un abans i un en acabant respecte al terrorisme i a la banda ETA. Un cami que ha finalisat –de  moment– en una renuncia unilateral a la violencia per part de l’organisacio i l’entrega de les armes.  

Pero els que exploten el dolor no estan conformes… volen mes i volen traure redit de lo que siga i en este cas d’un mort ‘propi’. En juliol d’enguany (2017) els familiars reclamaren a l’Ajuntament de Madrit que posara una pancarta en la foto de MAB en el palau de Cibeles i la corporacio es negà. L’alcaldesa Manuela Carmena alegà que si es fa per una persona s’ha de fer per a totes (participà posteriorment en un homenage colectiu). Molt llogic, pero els que busquen furgar en la ferida no pretenien aixo, volien ‘lo seu’ i als atres… ya s’apanyaran. 

La prova en contra, la prova del cotompel, de que el principal o unic motiu del recòrt era la bronca s’ha donat en Valencia. Ciudadanos i PP demanaren en l’Ajuntament de Valencia un carrer per a MAB, pero l’equip de govern plantejà una alternativa: concedir el carrer pero incloure tambe en la memoria a unes atres victimes d’Eta en Valencia, com Ernest Lluch (te un carrer), Francisco Tomás (te una plaça) o Josefina Corresa Huerta (que encara no te res ¿quí era esta senyora?), i als assessinats per odi com Guillem Agulló o Miquel Grau (Levante-EMV i Las Provincias, 28-7-17). 

Com dic, no es buscava homenajar a les victimes de la violencia ideologica, sino la bronca per la bronca. Qué feren, Ciudadanos i PP s’abstingueren en la votacio, deixant clar que hi ha morts de primera –els meus–, morts de segona –els teus– i morts de quinta –els de no se quí–.  

¿Cóm ho justificaren? Alegant que eixe dia tocava tindre un recòrt especial en MAB. Correcte. Pero quàn s’han enrecordat dels atres i han reclamat un tracte identic per a tots… en tants anys com han tengut majoria en el consistori del cap i casal. S’han quedat en el cul a l’aire, pero com crec que no tenen vergonya… 

Este debat es el mateix que hi ha hagut durant molts anys entre les diverses associacions de victimes del terrorisme i ya sabem cóm actuava alguna d’elles. Era el ‘braç armat’ del PP contra el govern socialiste de José Luis Rodríguez al que acusaven de connivencia i complicitat en els grups violents. Molt llunt de la memoria i amagat en un raco de les hemeroteques queda quan el que era president del govern espanyol José María Aznar es referia a ETA com a moviment vasc de lliberacio (3-11-1998) o quan no hi havia problemes per a acostar presoners a la comunitat autonoma. Cert, pero ho feyen els nostres… 

I hem de posar contra les cordes ad estos ‘rojos’, encara que hagen passat 20 anys li hem de traure suc, encara que siga a costa d’oblidar a uns atres, que tambe s’ho mereixen a pesar de no ser dels meus ¿no?

Imagens: MAB Burbuja.Info
                           Dolor en la novia de MAB elmundo.es 

                              Antoni Fontelles