Com en un ball de salo, el ministre de Justicia, Rafael Catalá, pega una passa avant i una atra arrere. El dimecres (29-4-15) declarava que s’ha d’obrir el debat de multar als mijos de comunicacio que publiquen filtracions –per a protegir la confidencialitat– o obligar-los a censurar-les. El dijous assegurava que era una reflexio i que ell no es partidari de sancionar als mijos que traguen esta classe de noticies.

 El ministre ha de saber que el Codic Penal, articul 197, ya establix condenes de preso per revelaccio de secrets a funcionaris i als difusors. Pero tambe ha de saber que l’articul 20 de la Constitucio garantisa als ciutadans el dret a rebre una informacio veraç i d’interes public. ¿Cóm si no hauriem conegut els correus ‘personals’ de l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, que han servit per a enjuïciar-lo i per a condenar al juge Elpidio Silva? ¿Esta reflexionada reconvencio està motivada per les noticies referides a l’expresident de Bankia Rodrigo Rato?

 Encara en el camp de l’etica popularista, no oblide a l’exministre de Defensa i embaixador en el Regne Unit, Federico Trillo, (unes notes sobre la trama eolica: el germa, Pablo Trillo, fon nomenat en setembre de 2005 secretari general de la Conselleria d’Economia de Castella-Lleo; en febrer de 2006, l’empresa Collosa –que factura el 90 % a l’administracio publica– ficha al despaig juridic de Federico Trillo; el germa de la ministra d’Agricultura Eugenio García es secretari general de l’Associacio Eolica de Promotors de Castella-Lleo, i el vicepresident es Joaquín Llorente, subdirector d’energies renovables de Collosa); o al diputat Vicente Martínez-Pujalte (que assessorava, per 5.000 euros al mes, en dos cafenets i verbalment, a Collosa), ni al diputat Agustín Conde (que de mati llegisla sobre vivenda –en el Congres– i de vesprada assessora a la filial immobiliaria del Santander en impagaments hipotecaris i llançaments de llogaters, i es accioniste d’una empresa energetica).

 En l’estetica. L’impagable lideresa i candidata a l’alcaldia de Madrit, Esperança Aguirre, nos despertava el dilluns (27-4-15) en unes gracioses declaracions en les quals censurava la presencia d’indigents que pernocten en el centre de la capital, perque espanten als turistes, i se preguntava per qué està permes dormir en el carrer (cosa que en 2011 li pareixia be). Tambe criticava que les manifestacions ‘intimiden’ als visitants de la ciutat. Naturalment, la solidaria Aguirre –un passet arrere– aclaria a l’endema que no pot vore en tranquilitat a les persones que no tenen a on dormir…

 Ultimes preguntes. ¿Cóm es que el ministre de Justicia, Rafael Catalá, no ‘reflexionà’ quan es filtrà el cas de l’empresa personal del dirigent de Podemos Juan Carlos Monedero?

 I per a Esperança Aguirre. Una volta retirats els pobres –pel be del turisme i del bon vore-, en el mateix esperit ‘solidari’ ¿en acabant, continuarém en els coixos, en els cegos, en els curros, i mes avant, en els llejos?, ¿i en els rojos?, ¿i en les lesbianes?, ¿i en els melenuts?

 La sentencia del Tribunal de Justicia de l’Unio Europea que admet l’exclusio dels homosexuals com a donants de sanc (29-4-15) es increible. Se podra rebujar a una persona que tinga una patologia infecciosa o contagiosa pero no per la preferencia sexual. ¿Per que ho barregen?

    Image archiu d'AccioNV 

    Foto original de: Pedro Puente Hoyos;

Antoni Fontelles